Lester Young

Lester Willis Young (27 d'agost de 1909 – 15 de març de 1959),^[1] de sobrenom "Pres" o "Prez", fou un saxofonista tenor de jazz estatunidenc; en algunes ocasions, també clarinetista. Començà a destacar com a membre de l'orquestra de Count Basie on va tenir com a company d'instrument a Herschel Evans fins a la mort prematura d'Evans,^[2] i arribà a ser uns dels saxofonistes més influents. Es caracteritzava per un so fresc i l'ús d'harmonies sofisticades, utilitzant "un estil free-floating, volant com una gavina"^[3]

Lester Young

Young al Famous Door de Nova York, N.Y., cap al setembre de 1946. Foto de William P. Gottlieb.
Biografia
Naixement	Lester Willis Young 27 agost 1909 Woodville (Mississipi)
Mort	15 març 1959 (49 anys) Nova York
Sepultura	The Evergreens Cemetery (en)
Altres noms	"Pres" or "Prez"
Residència	Missouri
Grup ètnic	Negres estatunidencs
Activitat
Ocupació	Músic
Activitat	1933–1959
Gènere	Jazz
Estil	Jazz
Instrument	saxo tenor, clarinet
Segell discogràfic	Verve
Família
Pare	Billy Young
Premis
(2004)  Premi Grammy del Saló de la Fama

Famós pel seu estil introvertit,^[4] va inventar o va popularitzar gran part de l'argot hipster que va arribar a anar associat amb aquest tipus de música.^[5]

Biografia

Lester Young va néixer a Woodville (Mississipi), i va créixer en el si d'una família de músics. El seu pare, Willis Handy Young, era un respectat mestre, el seu germà Lee Young era un bateria, i diversos altres familiars eren músics professionals. La seva família es va traslladar a Nova Orleans, Louisiana, quan Lester era encara un nen i més tard, anaren a viure a Minneapolis, Minnesota. Encara que a una de petit no sabia qui era el seu pare, més tard va descobrir que el seu pare era un músic i qual el va ensenyar a tocar la trompeta, el violí i la bateria, a més del saxofon.

Lester Young va tocar en la banda de la seva família, coneguda com a Young Family Band,^[4] que tocaven en els circuits de vodevil i de carnavals. El 1927, als 18 anys, va deixar la banda de la família perquè es va negar a viatjar al sud dels Estats Units, on les lleis Jim Crow estaven en vigor i la segregació racial regia als establiments públics.^[6]

Discografia

Com a líder

• Just You, Just Me (1953)

Membre de l'orquestra de Count Basie

• The Complete Decca Recordings (1937–39) Decca Records
• America's No. 1 Band: The Columbia Years (1936–1940) Columbia Records
• Super Chief (1936–1940) Columbia Records

Solista

• The Kansas City Sessions (1938 i 1944) Commodore Records
• The Master's Touch (1944) – Savoy Records
• The Complete Aladdin Recordings (1942–7) – la sessió de 1942 de Nat King Cole i música del període de la postguerra
• Lester Young Trio (1946) – amb Cole un altre cop, i Buddy Rich Verve Records
• The Complete Savoy Recordings (1944–50)
• Lester Young Trio (1946) – Verve Records
• One Night Stand - The Town Hall Concert 1947 – enregistraments en viu
• Lester Young with the Oscar Peterson Trio (1952) Verve Records
• Live at Birdland- Lester Young (1953)
• Pres and Teddy (1956) Verve Records
• The Jazz Giants '56 (1956) – Verve Records
• The Complete Lester Young Studio Sessions on Verve – 8-CD (inclou les dues úniques entrevistes a Lester Young)
• Lester Young in Washington, D.C., 1956 (5 volums), amb el Bill Potts Trio
• Count Basie – Count Basie at Newport (1957)
• Going for Myself (1957–1958, pòstumament) amb Harry Edison

Amb Oscar Peterson

• Lester Young with the Oscar Peterson Trio (1952, Verve)