Lidocaïna

La lidocaïna, també coneguda com a xilocaïna i lignocaïna és un fàrmac de fórmula 2-dietilamino-2,6-dimetilfenilacetamida, C14H22N2O.

Lidocaïna

Malaltia objecte	dolor, taquicàrdia paroxística, arrítmia, malaltia bucal, malaltia de l'esòfag, cremada, taquicàrdia, fibril·lació ventricular i síndrome de Wolff-Parkinson-White
Dades clíniques
Risc per l'embaràs	categoria A per a l'embaràs a Austràlia i categoria B per a l'embaràs als EUA
Grup farmacològic	amida
Codi ATC	N01BB02, S02DA01, C01BB01, R02AD02, S01HA07, D04AB01 i C05AD01
Dades químiques i físiques
Fórmula	C14H22N2O
Massa molecular	234,173 Da
SMILES
Identificadors
Número CAS	137-58-6
PubChem (SID)	3676
IUPHAR/BPS	2623
DrugBank	DB00281
ChemSpider	3548
UNII	98PI200987
KEGG	C07073 i D00358
ChEBI	6456
ChEMBL	CHEMBL79
PDB ligand ID	LQZ
AEPQ	100.004.821

Les seves propietats farmacològiques respecte a la permeabilitat de la membrana neuronal al sodi fan que sigui emprada en medicina, en forma d'hidroclorur, com a anestèsic local, per al tractament de les arrítmies ventriculars, com a sedant, analgèsic i anticonvulsant.^[1] També és usada per tractar la taquicàrdia ventricular i per formar bloqueig dels nervis.^[2][1] La lidocaïna barrejada amb una petita quantitat d'adrenalina (epinefrina) està disponible per permetre dosis més grans per adormir el teixit, disminuir l'hemorràgia i fer que l'efecte adormiment duri més (atès que l'adrenalina provoca vasoconstricció local i fa que la sang trigui més en "esbandir" la lidocaïna).