Llengües polinèsies

Les llengües polinèsies són una família lingüística que es parla en la regió de la Polinèsia. Està classificada com a part de les llengües austronèsies i pertany a la branca oceànica d'aquesta família. Es divideix en dues branques: llengües tòngiques i llengües nuclears polinèsies. Els polinesis comparteixen moltes característiques culturals, incloent-hi l'idioma.

Llengües polinèsies

Tipus	família lingüística
Distribució geogràfica	Polinèsia
Classificació lingüística
llengua humana llengües austrotai llengües austronèsiques llengües malaiopolinèsies llengües malaiopolinèsies nuclears llengües malaiopolinèsies centrals-orientals llengües malaio-polinèsies orientals llengües oceàniques llengües oceàniques centroorientals llengües del Pacífic central
Distribució geogràfica
Codis
Codi Glottolog	poly1242

Actualment, hi ha molts mots del mateix origen en les diferents illes, per exemple: tapu, ali'i, motu, kava (cultura Kava), i tapa com també hawaiki, que és la llar mítica per alguna d'aquestes cultures.

Hi ha unes 40 llengües polinèsies. Les més prominents són el tahitià, samoà, tongalès, maori i hawaià. Per raó que, a les illes polinèsies, hi van arribar els pobles polinesis fa només uns 2.000 anys, les seves llengües conserven força trets comuns.

Components

Llengües polinèsies	samoà, tongalès    wallisià, niuà    Llengües futúniques  elliceanes    tuvaluà, tokelauà    rapanui, marquesà (del nord i del sud)      rarotongà  Hawaià, maorí, tahitià, moriori

Fonologia

És molt simple, compensada per una gran riquesa en la combinatòria.

Vocals

Totes les vocals de les llengües polinèsies són idèntiques. N'hi ha cinc i n'hi ha de breus i de llargues.

Consonants

Hi ha una major diferenciació en les consonants.

	tongalès	samoà	pascuà	tahitià	maori de les illes Cook	maori de Nova Zelanda	hawaià

Numerals i altre lèxic

Significat	un	dos	tres	quatre	cinc	home	mar	tabú	pop	canoa	entrar
tongà	taha	ua	tolu	fā	nima	taŋata	tahi	tapu	feke	vaka	hū
samoà	tasi	lua	tolu	fā	lima	taŋata	tai	tapu	feʔe	vaʔa	ulu
maori	tahi	rua	toru	ɸā	rima	taŋata	tai	tapu	ɸeke	waka	uru
rapanui	-tahi	-rua	-toru	-ha	-rima	taŋata	tai	tapu	heke	vaka	uru
rarotongà	taʔi	rua	toru	ʔā	rima	taŋata	tai	tapu	ʔeke	vaka	uru
hawaià	kahi	lua	kolu	hā	lima	kanaka	kai	kapu	heʔe	waʔa	ulu

Correspondències internes

	Tongalès	Niueà	Samoà	Sikaiana	Takuu	Rapanui	Tahitià	Rarotongà	Māori	Nord Marquesà	Sud Marquesà	Hawaià	Mangarevà
cel	/laŋi/	/laŋi/	/laŋi/	/lani/	/ɾani/	/ɾaŋi/	/ɾaʔi/	/ɾaŋi/	/ɾaŋi/	/ʔaki/	/ʔani/	/lani/	/ɾaŋi/
vent del nord	/tokelau/	/tokelau/	/toʔelau/	/tokelau/	/tokoɾau/	/tokeɾau/	/toʔeɾau/	/tokeɾau/	/tokeɾau/	/tokoʔau/	/tokoʔau/	/koʔolau/	/tokeɾau/
dona	/fefine/	/fifine/	/fafine/	/hahine/	/ffine/		/vahine/	/vaʔine/	/wahine/	/vehine/	/vehine/	/wahine/	/veine/
casa	/fale/	/fale/	/fale/	/hale/	/faɾe/	/haɾe/	/faɾe/	/ʔaɾe/	/ɸaɾe/	/haʔe/	/haʔe/	/hale/	/faɾe/
parent	/motuʔa/	/motua/	/matua/		/maatua/	/matuʔa/	/metua/	/metua/	/matua/	/motua/	/motua/	/makua/	/matua/

Pronoms personals

En general, les llengües polinèsies tenen tres nombres gramaticals per als pronoms i els possessius: singular, dual i plural. Per exemple, en māori: ia (ell/ella), rāua (ells dos), rātou (ells, 3 o més).