Llista d'òperes de Wolfgang Amadeus Mozart

La llista de les òperes de Wolfgang Amadeus Mozart compren 22 obres musicals molt variades. Hi ha des de petites obres de joventut fins a les grans òperes de la seva maduresa. Tres d'elles van quedar inacabades i no es van representar fins a molts anys després de la mort del compositor. Les obres de maduresa de Mozart formen part del repertori clàssic i apareixen habitualment en la programació dels teatres d'òpera de tot el món.^[1]

Pòster per a l'estrena de La flauta màgica, el 30 de setembre de 1791

Des d'una edat molt jove Mozart tenia, segons l'analista de l'òpera David Cairns, "una extraordinària capacitat […] per incorporar i assimilar un nou estil sempre que fos més útil per a ell".^[2] En una carta al seu pare, amb data del 7 de febrer de 1778, Mozart escriu: "Com vostè sap, puc més o menys adoptar o imitar qualsevol tipus i estil de composició".^[3] Ell va utilitzar aquest do per obrir nous camins, convertint-se al mateix temps e un "assimilador, perfeccionador i innovador".^[2] Per tant, les seves primeres obres segueixen les formes tradicionals de l'òpera seriosa italiana i l'òpera bufa, així com el Singspiel alemany. En la seva maduresa, segons l'escriptor musical Nicholas Kenyon, "va millorar totes aquestes formes afegint l'enriquiment de la seva innovació",^[1] i, al Don Giovanni, va aconseguir una síntesi dels dos estils italians, incloent un personatge dramàtic com Donna Anna, caràcters buffo com Leporello i Zerlina, i un personatge mixt buffo-seriós com Donna Elvira.^[1]

Algunes idees i caracteritzacions introduïdes en les primeres obres es van anar desenvolupant i refinant posteriorment. Per exemple, les òperes de Mozart compten amb una sèrie de memorables personatges femenins, fortament caracteritzats, en particular les anomenades "soubrettes vieneses".^[4] L'escriptor musical i analista Gottfried Kraus ha remarcat que totes aquestes dones, com a prototips, van ser presents en òperes anteriors; Bastienne (1768), i Sandrina (La finta giardiniera, 1774) són precedents per a Constanze i Pamina, mentre que Serpetta és la precursora de la Blonde, Susanna, Zerlina i Despina.^[5]

Els textos de Mozart provenen d'una varietat de fonts i les primeres òperes, sovint, foren adaptacions d'obres ja existents.^[6] El primer llibretista triat pel mateix Mozart, per Idomeneo (1781) sembla que fou Giambattista Varesco.^[7] Cinc anys més tard, va començar la seva col·laboració més duradora, amb Lorenzo Da Ponte, el seu "veritable fènix".^[8] La creença generalitzada que Da Ponte va ser el llibretista de Lo sposo deluso (1783) per eliminació actualment ha estat rebutjada.^[9] Mozart va sentir que, com a compositor, ell havia de tenir una implicació considerable en el contingut del llibret, per així servir millor a la música. El musicòleg Charles Rosen comenta: "és possible que Da Ponte entengués les necessitats dramàtiques de l'estil de Mozart sense preguntar; però abans de la seva associació amb da Ponte, Mozart ja havia "intimidat" diversos llibretistes perquè li donessin els textos en la forma dramàtica que ell volia"^[10][11]

Elaboració de la llista

Mozart cap al 1780, per Johann Nepomuk della Croce

Criteris en la selecció

La llista inclou totes les òperes i obres teatrals o escèniques generalment acceptades com a composicions de Wolfgang Amadeus Mozart. En aquest context, "teatral" significa representades en un escenari, i per cantants que interpreten d'acord amb una direcció d'escena. Algunes fonts han adoptat criteris més específics, el que comporta l'exclusió de la primerenca Singspiel sacre Die Schuldigkeit des ersten Gebots,^[12] que es classifica com un oratori.^[13] Tot i així, com Osborne deixa clar, el llibret conté anotacions que fan pensar que l'obra a més de cantar-la, es va representar, i es descriu formalment com un "Geistliches Singspiel" (interpretació sagrada amb música), no com un oratori.^[14]

Ordenació

En general, la llista segueix l'ordre en què es van escriure les òperes. Hi ha incertesa sobre si La finta semplice va ser composta abans o després de Bastien und Bastienne.^[15] Thamos fou composta en dos parts; l'anterior a 1774, però és a la llista, d'acord amb la seva finalització el 1779-80. Die Zauberflöte i La clemenza di Tito van ser escrites a la vegada. La Flauta Màgica es va iniciar abans però la va deixar de banda per treballar en l'encàrrec del Tito,^[16] que va completar i es va estrenar abans; en general, es considera un treball anterior tot i tenir una número més gran en el Catàleg Köchel.

Llista d'obres

Nota: Sota el títol original es posa la traducció catalana en lletra més petita

Köchel[17]	Any	Títol	Idioma	Tipus d'òpera[18]	Llibretista[19]	Tipus de veus[20]	Estrena[21]
K 35	1766-67	Die Schuldigkeit des ersten Gebots Part I[22] L'obligació del primer manament 85%	alemany	Singspiel sacre	Ignaz von Weiser[23]	3 sopranos, 2 tenors	Palau arquebisbal, Salzburg, 12 de març de 1767
K 38	1767	Apollo et Hyacinthus Apol·lo i Jacint 85%	llatí	Peça musical a partir d'un text llatí[24]	Rufinus Widl, a partir de Les Metamorfosis d'Ovidi	2 sopranos, 2 contralts, 1 tenor, 2 baixos i cor[25]	Universität Salzburg, 13 de maig de 1767
K 50[26]	1768	Bastien und Bastienne Bastià i Bastiana 85%	alemany	Singspiel en un acte	F. W. Weiskern i J. H. Muller[27]	1 soprano, 1 tenor, 1 baix	Primera representació confirmada: Architektenhaus, Berlín, 2 d'octubre de 1890. Representació no confirmada: Viena, octubre de 1768, en el jardí de Franz Mesmer.[28]
K 51[29]	1768	La finta semplice La ingènua fingida 85%	italià	Opera buffa en tres actes	Marco Coltellini, a partir Carlo Goldoni	2 sopranos, 1 contralt (o mezzosoprano), 2 tenors, 2 baixos[30]	Palau arquebisbal, Salzburg, 1 de maig de 1769
K 87[31]	1770	Mitridate, re di Ponto Mitridates, Rei del Pont 85%	italià	Opera seria en tres actes	Vittorio Amedeo Cigna-Santi, a partir d'una traducció a l'italià per Giuseppe Parini de Mitridates de Jean Racine	4 sopranos, 1 contralt, 2 tenors[32]	Teatro Regio Ducal, Milà, 26 de desembre de 1770
K 111	1771	Ascanio in Alba Ascani a Alba 85%	italià	Festspiel[33] en dos actes	Giuseppe Parini	4 sopranos, 1 tenor, cor[34]	Teatro Regio Ducal, Milà, 17 d'octubre de 1771
K 126	1772	Il sogno di Scipione El somni d'Escipió 85%	italià	Azione teatrale, o Serenata dramàtica, en un acte	Metastasio, basant-se en Somnium Scipionis de Ciceró	3 sopranos, 3 tenors, cor	Palau arquebisbal, Salzburg, probablement l'1 de maig de 1772[35]
K 135	1772	Lucio Silla Luci Sul·la 85%	italià	Dramma per musica en tres actes	Giovanni de Gamerra, revisat per Metastasio	4 sopranos, 2 tenors, cor[36]	Teatro Regio Ducal, Milà, 26 de desembre de 1772
K 196	1774-75	La finta giardiniera The Pretend Garden-Maid 85%	italià	Dramma giocoso en tres actes[37]	Probablement Giuseppe Petrosellini[38]	4 sopranos, 2 tenors, 1 baix, cor[39]	Salvatortheater, Múnic, 13 de gener de 1775
K 208	1775	Il re pastore El rei pastor 85%	italià	Serenata en dos actes	Metastasio, modificada per Giambattista Varesco, a partir de Aminta de Torquato Tasso[40]	3 sopranos, 2 tenors[41]	Palau arquebisbal, Salzburg, 23 d'abril de 1775.
K 345[42]	1773 i 1779	Thamos, König in Ägypten Thamos, rei d'Egipte 85%	alemany	Cors i entreactes per a un drama heroic	Tobias Philip.von Gebler	cor i solistes: soprano, alto, tenor, baix	Kärntnertor Theatre, Viena, 4 d'abril de 1774 (dos cors); primera representació completa a Salzburg, 1779-80.
K 344[43]	1779-80	Zaide Zaide 85%	alemany	Singspiel (incomplet)	Johann Andreas Schachtner	1 soprano, 2 tenors, 2 baixos, conjunt (petit cor) de 4 tenors, 1 narrador	Frankfurt (lloc no registrat), 27 de gener de 1866. No representat en vida de Mozart.
K 366	1780–81	Idomeneo, re di Creta Idomeneu, Rei de Creta 85%	italià	Dramma per musica en tres actes	Giambattista Varesco, a partir de Idoménée d'Antoine Danchet	3 sopranos, 1 mezzosoprano, 4 tenors, 1 baríton, 2 baixos, cor[44]	Court Theatre (actualment Cuvilliés-Theater), Múnic, 29 de gener de 1781
K384	1781-82	Die Entführung aus dem Serail El rapte en el serrall 85%	alemany	Singspiel en tres actes	Gottlieb Stephanie, basant-se en Belmont und Constanze, oder Die Entführung aus dem Serail de Christoph Friedrich Bretzner	2 sopranos, 2 tenors, 1 baix, 2 narradors[45]	Burgtheater, Viena, 16 de juliol de 1782
K422	1783	L'oca del Cairo L'oca del Cairo 85%	italià	Dramma giocoso (incomplet) en tres actes	Giambattista Varesco	(Provisional) 4 sopranos, 2 tenors, 2 baixos, cor	Theatre du Fantaisies-Parisiennes, París, 6 de juny de 1867. No representat en vida de Mozart.
K430[46]	1783	Lo sposo deluso The Deluded Bridegroom 85%	italià	Opera buffa (incomplete) en dos actes	Desconegut. El llibret va ser una vegada atribuït a Lorenzo Da Ponte[47] però possiblement ho va poder haver estat Giuseppe Petrosellini.[9][48]	(Provisional) 3 sopranos, 2 tenors, 2 baixos	Theatre du Fantaisies-Parisiennes, Paris, 6 de juny de 1867.[49] No representat en vida de Mozart.
K486	1786	Der Schauspieldirektor L'empresari 85%	alemany	Comèdia amb música en un acte	Gottlieb Stephanie	2 sopranos, 1 tenor, 1 baix, 6 narradors	Palau de Schönbrunn, Vienna, 7 de febrer de 1786
K492	1785-86	Le nozze di Figaro Les noces de Figaro 85%	italià	Opera buffa en quatre actes	Lorenzo da Ponte, a partir de l'obra La folle journée, ou le mariage de Figaro de Pierre Beaumarchais	3 sopranos, 2 mezzosopranos, 2 tenors, 1 baríton, 3 baixos, cor[50]	Burgtheater, Viena, 1 de maig de 1786
K527	1787	Don Giovanni[51] El llibertí castigat, o el Don Joan 85%	italià	Dramma giocoso en dos actes	Lorenzo Da Ponte, basant-se en Don Giovanni Tenorio de Giovanni Bertati	3 sopranos, 1 tenor, 1 baríton, 3 baixos, cor	Stavovské divadlo (Teatre dels Estats), Praga, 29 d'octubre de 1787[52]
K588	1789-90	Così fan tutte Així fan totes[53] 85%	italià	Dramma giocoso en dos actes	Lorenzo Da Ponte	3 sopranos, 1 tenor, 1 baríton, 1 baix, cor	Burgtheater, Vienna, 26 de gener de 1790
K592a	1790	Der Stein der Weisen La pedra filosofal Nota: Pasticcio, compost en col·laboració de Johann Baptist Henneberg, Franz Xaver Gerl, Benedikt Schack i Emmanuel Schikaneder	alemany	Singspiel en dos actes	Emanuel Schikaneder	3 sopranos, 2 tenors, 2 barítons, 1 baix, 1 narrador	Theater auf der Wieden, Viena, 11 de setembre de 1790
K621	1791	La clemenza di Tito La clemència de Titus 85%	italià	Opera seria en dos actes	Metastasio, revisada per Caterino Mazzolà	2 sopranos, 2 mezzosopranos, 1 tenor, 1 baix, cor[54]	Teatre dels Estats, Praga, 6 de setembre de 1791
K620	1791	Die Zauberflöte La flauta màgica 85%	alemany	Singspiel en dos actes	Emanuel Schikaneder	6 sopranos, 2 mezzosopranos, 1 contralt, 4 tenors, 1 baríton, 4 baixos, cor	Theater auf der Wieden, Viena, 30 de setembre de 1791