Llista dels reis visigots

La llista dels reis visigots s'estén des de les èpoques de les migracions fins a la fi de la monarquia visigoda el 720. Inclou, per tant, l'establiment d'un primer regne a Tolosa i després el seu continuador, el regne de Toledo, amb capital a la ciutat homònima. Si bé la línia monàrquica s'inicia pròpiament amb Alaric I, els visigots van reconèixer com el seu primer monarca a Atanaric,^[1] que mai fou oficialment rei dels visigots sinó jutge dels gots tervings,^[2] però que apareix igualment en aquesta llista.^[3]

Migració dels visigots a la península Ibèrica

Sobirà	Retrat	Regnat	Notes
Atanaric		365 - 380	Mai fou oficialment rei dels visigots sinó jutge dels gots tervings.
Alaric I		395 - 410	Inici de la línia monàrquica.
Ataülf		410 - 415	Primer rei visigot a la península Ibèrica
Sigeric		415	Regnà durant una setmana l'agost o el setembre de 415.
Vàlia		415 – 418	Foedus de 416. Derrotà totalment els vàndals, silings i alans a Hispània.

Regne de Tolosa

Sobirà	Retrat	Regnat	Notes
Teodoric I		418 – 451
Turismund		451 – 453
Teodoric II		453 – 466	Cogovernà amb el seu germà Frederic (453-463)[4]
Euric		466 – 484	Codi d'Euric
Alaric II		484 – 507	Breviari d'Alaric Derrota de Vouillé.

Intermedi ostrogot

Sobirà	Retrat	Regnat	Notes
Gesaleic		507 – 511
Amalaric		511 – 531	Regència del rei ostrogot Teodoric el Gran (511-526) Cort establerta a Narbona, a la Septimània,[5] i traslladada a Barcelona el 531.[6]
Teudis		531 – 548
Teudisel		548 – 549

Regne de Toledo

Sobirà		Retrat	Regnat	Notes
Àkhila I			549 – 554	Invasió romana d'Orient el 552
			551 – 567	Rei rival en rebel·lió contra Àkhila I (551-554) S'estableix la capital a Toledo.[7]
Atanagild
Liuva I			568 – 573	Elegit rei per l'aristocràcia de Septimània després d'un interregne de cinc mesos.[8]
			570 - 586	Associat al tron (750-573) quedant sota el seu control els territoris del sud del Pirineus, com a fórmula de compromís amb l'aristocràcia visigoda de la península Ibèrica per l'elecció de Liuva per l'aristocràcia al nord dels Pirineus..[8] Els seus fills Hermenegild i Recared són associats al tron després de la mort de Liuva el 573.[9][10][11] Rebel·lió d'Hermenegild (580-584) Conquesta del Regne Sueu (585).[12]
Leovigild
Recared I			586 – 601	III Concili de Toledo
Liuva II			601 – 603
Viteric			603 – 610
Gundemar			610 – 612
Sisebut			612 – 621
Recared II			621
Suíntila			621 – 631	Fi de la província d'Espània Associa el seu fill Ricimer al tron l'any 626. Deposat per la rebel·lió de Sisenand (631)
Sisenand			631 – 636	Rebel·lió de Iudila (633)[13]
Khíntila			636 – 639
Tulga			639 – 642	Deposat per Khindasvint.
Khindasvint			642 – 653	Realitza purgues a la noblesa que s'havia mostrat en contra del seu accés al tron.[14]
			649 – 672	Associat al tron (649-653) Promulgació del Liber iudiciorum.
Recesvint
Vamba			672 – 680	Rebel·lió de Paulus (673), que segregà la Narbonense i part de la Tarraconense. Deposat per una conjura.[15]
	Paulus (673)
Ervigi			680 – 687
Ègica			687 – 702	Rebel·lió de Suniefred (692-693)[16]
			700 – 710	Associat al tron des de 695/697 i com a corregent (700-702)
Vítiza
Roderic			710 — 711	Derrotat pels àrabs a la batalla de Guadalete l'any 711.
	Àkhila II
			710 - 713	Elegit rei a la Narbonense i Tarraconense contra l'elecció de Roderic.[17]
	Ardó		713 - 720	Regnà a la Narbonense.