Lluís Graner i Arrufí

pintor català, director artístic i empresari teatral From Wikipedia, the free encyclopedia

Lluís Graner i Arrufí
Remove ads

Lluís Graner i Arrufí (Barcelona, 5 de febrer de 1863[1] - Barcelona, 7 de maig de 1929)[2] fou un pintor realista català,[3] director artístic i empresari teatral. Després d'assolir notables èxits en la pintura, va reconvertir la seva carrera al disseny d'il·luminació d'espectacles teatrals i va desenvolupar el gènere de teatre líric català de les "visiones musicals".

Dades ràpides Biografia, Naixement ...

Fou propietari de la sala Mercè, a la Rambla de Barcelona, on va instaurar la primera temporada estable de sessions de cinematògraf i visiones musicals. Al 1905 guanyà el concurs d'arrendament del teatre Principal de Barcelona, on va instal·lar l'empresa d'Espectacles-Audicions Graner. Sota la seva direcció artística es van estrenar notables obres del teatre líric català, com La santa espina, d'Enric Morera i Àngel Guimerà.

Remove ads

Formació i activitat pictòrica

Thumb
Família al jardí. 1885. 1663 x 121. Museu de Belles Arts de València.

Va néixer al carrer de Jerusalem de Barcelona, fill del confiter Salvador Graner i Murlà, natural de Sarrià, i de Tersa Arrufí i Gabarró, natural de Barcelona.[1] Va estudiar a l'Escola de la Llotja des de 1883, i hi va tenir l'Antoni Caba com a mestre de colorit i Benet Mercadé com a professor de dibuix.[4] Posteriorment, Joaquim Mir i Trinxet començaria a estudiar pintura sota les ordres de Lluís Graner, qui el va iniciar en el gènere del paisatge.

En el seu últim any acadèmic aconseguí una beca per anar pensionat a Madrid, on copià i estudià els mestres del Museu del Prado. Després d'això, marxà a París pensionat per la diputació, des d'on exposà sovint a la capital catalana. Es va fer membre de Societat Nacional de Belles Arts de França. Més endavant tornà a Barcelona però continuà exposant per diferent ciutats de tot Europa com Berlín, París, Madrid, Múnic, Düsseldorf i d'altres.[5] L'any 1895 presidí el Cercle Artístic de Barcelona.[6]

Remove ads

Lluís Graner com a empresari teatral

Les visions musicals

Thumb
Fotografia de Lluís Graner pintant al seu estudi.

Influït per les teories sobre l'art total, decidí abandonar la pintura l'any 1904 per a oferir uns espectacles que esdevinguessin una síntesi on intervinguessin totes les arts. Va començar, ja als 40 anys d'edat, a aprendre a tocar el piano i a llegir música. El seu interès pels clarobscurs a la pintura va traslladar-se a l'experimentació amb la il·luminació elèctrica a l'escena teatral. Com a director artístic dels seus espectacles teatrals, va experimentar amb la barreja de colors i intensitats a la il·luminació escènica i amb la recreació de fenòmens de la naturalesa a l'escenari, del que és un clar exemple el cas de La matinada, obra encarregada a Felip Pedrell, que recrea la sortida del sol a escena a través de la incrementació de la il·luminació.[7]

De la mà d'Adrià Gual com a director escènic de les seves empreses teatrals, va recuperar la teoria de la "cançó popular harmonitzada per a l'escena" que el dramaturg havia assajat al 1897 amb Blancaflor i va adaptar-la per presentar la seva pròpia proposta de les "visions musicals".[8] Aquest gènere de teatre líric català pretenia escenificar peces provinents del folklore català (cançons, llegendes i rondalles) com a espectacles de breu durada, estètica simbolista i gran impacte i suggestió visual.[9] Aquestes "visions musicals" van ser el principal repertori escènic de la sala Mercè i el seu èxit van fer a Lluís Graner llogar el teatre Principal de Barcelona quan va sortir a concurs el 1905 per poder allotjar més públic als seus espectacles.

La sala Mercè

Thumb
Joan B. Lambert, primer pianista de la sala Mercè.

La sala Mercè, el primer espai teatral dirigit per Graner, en qualitat d'empresari, propietari i director artístic, va ser inaugurada el 1904. Estava ubidada a l'actual Rambla, a prop de plaça Catalunya, i el disseny de l'espai va ser encarregat a Gaudí. Era una sala d'espectacles que havia de combinar diversos llenguatges artístics, des del cinematògraf als diorames i atraccions visuals ubicades a les grutes de la sala Mercè. Des de la seva obertura va comptar amb la col·laboració d'importants personatges relacionats amb la cultura catalana del moment: Antoni Gaudí, Adrià Gual, Salvador Alarma, Enric Morera, Josep Carner, Joan B. Lambert i molts d'altres es vincularen, en diversos moments de la seva història i en diversos graus d'intensitat amb el projecte del pintor Graner.[10]

El projecte va funcionar entre 1904 i 1910, quan Graner va anunciar el traspàs del negoci.

Els Espectacles-Audicions Graner

La principal empresa teatral de Lluís Graner, però, va ser la instal·lada al teatre Principal de Barcelona sota el nom de "Espectacles-Audicions Graner". Iniciada al 1905, la primera temporada va basar-se principalment en visions musicals,[8] gènere predilecte de l'empresari que va definir la marca de l'empresa i va diferenciar-la d'altres propostes i ofertes teatrals, com ara la del teatre Romea. Durant els anys d'activitat dels Espectacles-Audicions Graner, el Principal i el Romea van competir com els dos "teatres catalans" de la ciutat.

Thumb
L'equip creatiu de La reina vella, estrenada als Espectacles-Audicions Graner, entre els quals destaquem als autors Àngel Guimerà i Enric Morera, i als directors musical Joan B. Lambert i escènic Enric Giménez.

Les següents temporades dels espectacles-audicions, a més de visions musicals, van incloure també altres gèneres de teatre líric, com ara drames lírics, traduccions de comèdies musicals franceses i fins i tot alguna òpera. Per tant, va concentrar totes les propostes del catalanisme relatives al teatre líric català durant els seus anys d'activitat.[11] A més, oferia abonaments a sessions extraordinàries de teatre declamat i concerts, i cada sessió de teatre combinava la representació escènica amb projeccions de curts cinematogràfics.

Thumb
El teatre Principal de Barcelona durant l'època dels Espectacles-Audicions Graner.

Després de tres temporades i grans èxits a cartellera com ara El comte l'Arnau, La presó de Lleida, La santa espina o La reina vella, Lluís Graner va deixar la direcció artística de l'empresa per marxar a Amèrica i tornar a treballar com a pintor. Graner havia fet fallida econòmica degut a la seva empresa al teatre Principal, que oferia uns espectacles de naturalesa deficitària degut a l'alta inversió del pintor per oferir espectacles de qualitat a baixos preus i l'obligà a sobreviure econòmicament realitzant retrats per encàrrec.

Remove ads

Migració a Amèrica i final de la seva vida

Més endavant se'n va anar a viure a l'Havana i després a Nova York, viatjant després per tota Amèrica fins a Santiago de Xile, Buenos Aires i Rio de Janeiro. Durant aquest temps sobreviu dels diners que li envien els seus amics. Tornà a Barcelona el 1928, realitzà una exposició a l'Hotel Ritz, i morí el 1929.

Entre les obres d'aquest autor, hom pot admirar Forja o La Ferreria (1894) a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, obra en dipòsit del Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Thumb
Lluís Graner, per Ramon Casas

Premis i reconeixements

  • 1888- Tercera medalla a l'Exposició Universal de Barcelona.
  • 1889- Tercera medalla a l'Exposició Universal de París.
    • 1894 - Premio extraordinario de la Reina Regente en la Exposición General de Bellas Artes de Barcelona.
    • 1895 y 1901 - Medallas en las Exposiciones Nacionales.
  • 1907- Medalla d'or de l'Ajuntament de Barcelona a la sala Mercè i als Espectacles-Audicions Graner com a millors cinematògrafs i sales d'espectacles.
Remove ads

Referències

Bibliografia

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads