Lluís de Requesens i de Zúñiga

Família

Segon fill del comanador major de l'Orde de Sant Jaume de l'Espasa, Juan de Zúñiga-Avellaneda y Velasco, i d'Estefania de Requesens i Roís de Liori, el cognom de la qual anteposà al del pare per un acord matrimonial. Es va casar amb la filla del mestre racional Francesc Gralla i Desplà i de Guiomar d'Hostalric. Va ser el pare de Mencia de Requesens-Zuñiga i de Gralla,^[2]^[3] comtessa de Benavente i senyora de Martorell.

Carrera

Va ser patge de Felip II quan aquest era príncep. El 1546 va morir el seu pare i l'emperador Carles I d'Espanya el nomenà comanador major de Sant Jaume i residí una temporada a Flandes. Retornà a Barcelona el 1549. El 1563 va aconseguir el favor reial per convertir-se en el seu representat a Roma. Va destacar en la seva lluita contra els pirates berberiscos el 1568 i contra la sublevació dels moriscos a la Rebel·lió de les Alpujarras entre el 1569 i el 1570, sempre al costat de Joan d'Àustria. Aquest fet propicià la seva participació en la batalla de Lepant (1571) contra l'armada turca com a lloctinent de Joan d'Àustria. Posteriorment fou designat governador del Milanesat entre el 1572 i 1573, on topà amb l'arquebisbe Carles Borromeo.

Felip II es va adonar cada cop més que la línia dura del duc d'Alba era contraproduent als Països Baixos i el nomenaren Governador dels Països Baixos per rellevar-lo, entre els anys 1573 i 1576 en plena, on va exercir una política moderada i procurà de dominar la revolta de les tropes espanyoles que hi havia a Anvers, tot i que finalment hi hagué de pactar. Arribà a Brussel·les el 17 de novembre del 1573, havent estat enviat als Països Baixos espanyols per a prosseguir amb una política més conciliadora després de la política de repressió desastrosa del Duc d'Alba. Requesens va atorgar un perdó generalitzat, va urgir la dissolució del Tribunal dels Tumults i l'abolició de les taxes sobre les vendes. Felip II, però, va defugir qualsevol negociació amb els rebels en els punts essencials que l'afectaven i d'altra banda els holandesos tampoc no estaven per gaires conciliacions. Així, encara que Requesens publiqués el perdó generalitzat el 5 de juny del 1574 i oferís intercanviar taxes sobre vendes a canvi de subvencions, va haver d'inclinar-se per la via militar amb un succés considerable. Fou derrotat a Middelburg i al setge de Leiden, tenint com a mestre de camp i home de confiança Francisco Valdés, però va vèncer a la batalla de Mook el 1574.^[4] La campanya militar va ser marcada per les revoltes de les tropes les quals, sovint mal pagades, represaliaven la població civil.

Lluís de Requesens morí exhaust el 5 de març de 1576 a Brussel·les quan assajava restablir l'ordre, si bé les seves restes foren traslladades a Barcelona el 1577 i s'enterraren a la capella de l'antic Palau Reial Menor.

Lluís de Requesens i de Zúñiga

Biografia

Família

Carrera

Referències

Bibliografia

Wikiwand - on