Lluïsa Casagemas i Coll

compositora i violinista catalana From Wikipedia, the free encyclopedia

Lluïsa Casagemas i Coll
Remove ads

Lluïsa Casagemas i Coll (Barcelona, 14 de desembre de 1873 - Madrid 1942)[1][2] fou una compositora catalana del final del segle xix, la primera dona que va compondre una òpera a Catalunya.[3][4][5]

Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Remove ads

Biografia

Va néixer al carrer Nou de la Rambla, 57, de Barcelona (vegeu casa-fàbrica Alegre-Cirés), filla de Manuel Casagemas i Labrós, natural de Granollers i vicecònsol de Suècia i Noruega i dels Estats Units[6] i administrador del Banc de Catalunya, i de Maria Neus Coll i Vendrell, de Sitges.[7] Va tenir quatre germans, entre els quals el pintor Carles Casagemas i Coll.[4]

Estudià composició amb Francesc de Paula Sànchez i Gavagnach i violí amb Agustí Torelló al Conservatori del Liceu, i cant amb Giovanna Bardelli.[8] Entre els 16 i 18 anys, va compondre Schiava e regina (Esclava i reina), òpera fantàstica en tres actes amb llibret de Josep Barret,[9] que s'havia d'estrenar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona la temporada 1893-1894, un fet completament excepcional en l'època.[3] Tanmateix, l'atemptat anarquista del 7 de novembre d'aquest any feu cancel·lar l'estrena, que no s'arribà a produir mai.[4]

L'autora la va presentar en l'Exposició Universal de Chicago de 1893, on va rebre una medalla i un diploma.[8] En compensació per la cancel·lació de l'estrena, la reina regent Maria Cristina d'Habsburg va fer estrenar-ne algunes parts al palau Reial de Madrid el 1894, amb l'assistència de la família reial. El segon acte fou representat en un concert al Conservatori del Liceu el 1896.[10] Amadeu Vives, que assistí a un recital particular amb parts de l'òpera, en lloà[11] la força dramàtica i la passió de l'autora. La partitura es va considerar perduda fins que es va trobar el 2017, en mans d'un particular; actualment, s'està estudiant per part de professors de musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.[12] Actualment la partitura de la reducció per a cant i piano de Schiava e regina es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

Deixà la partitura per a veu i piano d'una altra òpera, I briganti, segons el llibret d'Andrea Maffei basat en Die Räuber de Friedrich Schiller, que ja havien fet servir Saverio Mercadante i Giuseppe Verdi.

Aquest mateix any 1893, l'Orquestra Catalana de Concerts estrena la seva obra Crepúsculo al Teatre Líric (Barcelona), i va tornar a tocar-se al Liceu l'any següent. Escrigué sobretot peces breus per a piano i per a la veu. Felip Pedrell, en el Diccionario biográfico y bibliográfico de músicos y escritores de música españoles antiguos y modernos, parla de 110 peces per a veu i piano escrites per Lluïsa Casagemas. Una d'aquestes, La bergeronnette, és l'opus 230.

Tota la seva obra és anterior al seu casament, que es va produir el 2 de maig de 1896, quan tenia 22 anys.[13] Després del matrimoni amb Enrique de Sorarrain Milans del Bosch -membre de l'alta burgesia i promotor de l'esport, especialment l'automobilisme-, desapareix de la vida pública. Va quedar vídua el febrer de 1924; sembla que llavors va tornar a interpretar escadusserament en públic: se'n troben ressenyes d'alguns concerts com a pianista el 1927 a Barcelona.[14][15] El 1930 apareix en la premsa com a professora de violí en Fomento del Arte Lírico de Barcelona.[16] Les úniques referències que se'n troben en la premsa de l'època, fora d'aquests dos concerts, són per la seva condició social, informant-ne de l'assistència a actes benèfics i similars. L'última referència se'n troba el 1936, en un concert a Madrid, on podia haver anat a viure.[17] No se sap el lloc o data exacta de la seva mort, que es pot situar a Madrid en la immediata postguerra: ja era morta el desembre de 1943, quan mor sa germana i no és citada entre els assistents als funerals.

El lloc web familiar indica que va morir a Madrid el 1942.[1]

Remove ads

Fons

L'arxiu de l'Església del Pi, l'Arxiu dels Carmelites i l'Institut Municipal d'Història conserven documentació sobre ella.[8]

Obres

  • Aire de danza
  • Aires de Cataluña (1931), pasodoble
  • Álbum de piezas para canto y piano
  • Anyorament, cançó per a cant i piano
  • Arroyito=Rierol. Lletra: Miguel Ángel Camino
  • Ave María, per a veu i piano
  • Ave verum, per a veu i piano
  • Barcarola, op. 216. Lletra: Jaume Coll
  • La bergeronnette (La nevatilla), op. 230 (ed. 1929), per a veu i piano. Lletra: André Theuriet
  • I briganti, op. 227 (ca. 1895), òpera en quatre actes sobre el llibret de I masnadieri d'Andrea Maffei. Basada en Die Räuber de Friedrich Schiller.
  • Cançó de bressol, op. 159
  • Cançó de mar. Lletra: Joaquim Maria de Nadal
  • Compassió. Lletra: Anicet de Pagès
  • Crepúsculo (1893), per a orquestra simfònica. Estrena: Orquestra Catalana de Concerts; Teatre Líric de l'Eixample de Barcelona, 19 d'octubre de 1893.[8]
  • Crepúsculo (1900), fantasia descriptiva per a piano
  • Les dos flors, op. 186
  • Es mi niña tan bonita, xotis per a piano
  • Esbarjos, op. 231. Lletra: Apel·les Mestres
  • Esperança
  • Fí de curs (1900), cançó escolar per a veu i piano. Lletra: Josep Sala i Bonfill
  • La fioraja (ed. 1890)
  • Flor de almendro (1900), vals per a piano
  • Gentil pageseta (1926), per a cant i piano. Lletra: Noel Llopis Lladó
  • Gran fantasía sobre "Los amantes de Teruel",[18] per a piano
  • Granadina (1900), fantasia per a piano
  • Insistencia (ed. 1891), melodia per a piano
  • Íntima
  • Lágrimas. Dedicada a Carmen de Satrústegui.[19]
  • Il lamento de la Chiesa (1893?), per a veu. Lletra: Giovannina Papa
  • Mattinata napoletana. Lletra: Enrico Golisciani
  • Missatge. Lletra: R. Puig i Duran
  • Montserrat, op. 227 (1925), per a veu. Lletra: N. Llopis. Dedicada a Concepció Callao
  • Muñequita Lenci, op. 269
  • Nadal! (1907). Lletra: Jacint Verdaguer
  • Noche estrellada (1928), melodia per a violí i piano. Dedicada a F.J. Pleiffer[8]
  • O dolce bacio, per a veu i piano
  • Panis angelicus, per a tenor amb acompanyament d'orgue
  • Parmi les roses
  • Perquè t'estimo tant. Lletra: Josep Carner
  • Il pescatore di coralli (1891), per a veu i piano. Lletra: Achille de Lauzières
  • Pie Jesú , per a veu i piano
  • ¡Prega per mi!, per a veu i piano. Lletra: Francesc Matheu
  • Rendimi il core! [sic]. Lletra: Enrico Golisciani
  • La rosa blanca, tango per a veu i piano. Lletra: Romero[8]
  • Schiava e regina, òpera (1889–1891). Lletra: José Barret. Dedicada a la Marquesa de Comillas.[20] Estranda i premiada a l'Exposició Universal de Chicago, 1892.
  • Suono lontano. Lletra: Enrico Golisciani
  • Tu mi salvasti, amor, per a veu i piano. Interpretada: Teatre Líric, 26 de maig de 1894

El Diccionario biográfico de músicos espanyoles[21] (1894-1897), del compositor, musicògraf i professor Felip Pedrell, cita més de 200 obres d'aquesta compositora, la majoria breus: cançons per a veu i piano i peces per a piano sol.

Discografia

  • Compositores catalanes. Generació modernista (CD). Maria Teresa Garrigosa (soprano) i Heidrun Bergander (piano). La mà de Guido. Dip.leg. B-45116-2008.[22]
Remove ads

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads