Loïs Romieu

Loïs Romieu (Nimes, 1829 - 1894) fou un escriptor occità. Deixeble de Bigot i felibre, acompanyà Frederic Mistral a les festes catalano-provençals celebrades a Barcelona el 1867. La seva obra, molt abundosa, tendeix a ésser popular, alhora que manifesta un to de goig que dissimula, a penes, una sensibilitat afectada per desgràcies familiars.^[1]

Loïs Romieu

Biografia
Naixement	28 març 1829 Nimes (França)
Mort	14 juny 1894 (65 anys) Marsella (França)
President Escolo de Nimes
1877 – 1894
Realitzador
1877 –
Majoral del Felibritge
1876 – 1894 – Pau Chassary (oc)  →
Realitzador
1876 – 1877
Chancelier du Félibrige (fr)
1876 – 1879 – Victor Lieutaud →
Vice consul (en)
Dades personals
Activitat
Ocupació	poeta, escriptor
Membre de	Felibritge
Nom de ploma	Lou Felibre dis Ourtigo Lou Felibre de la Tour Magno Louis d'Arène Le Molière provençal
Família
Cònjuge	Delphine Roumieux
Fills	Mireille Roumieux, Joannem Roumieux, Anaïs Roumieux, Léon Roumieux
Pares	Firmin Roumieux   i Jeanne Roumieux
Premis
(1883)  Mèstre en gai-sabé (oc)

Obres

• La rampelada (1868)
• La jarjalhada (1879)
• Lei cauquilhas d'un romieu (1894)