Louise Simonson
escriptora i directora de còmics estatunidenca From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Louise Simonson, també coneguda anteriorment com a Louise Jones (nascuda Mary Louise Alexander, Atlanta, Geòrgia, 26 de setembre de 1946),[1] és una escriptora i directora de publicacions de còmics estatunidenca. És coneguda sobretot pel seu treball en títols de còmics com Power Pack, X-Factor, New Mutants, Superman: The Man of Steel i Steel. Sovint se la coneix amb el sobrenom de "Weezie". Entre els personatges còmics que va co-crear hi ha Cable, Steel, Power Pack, Rictor, Doomsday i l'enemic dels X-Men Apocalypse.
Com a reconeixement a les seves contribucions al còmic, Comics Alliance va incloure a Simonson com una de les dotze dones del món del còmic que mereixien un reconeixement per la seva carrera.[2]
Remove ads
Carrera inicial i inicis als còmics
El 1964, mentre assistia al Georgia State College, Louise va conèixer el seu company d'estudis Jeff Jones. Els dos van començar a sortir i es van casar el 1966.[3] La seva filla Julianna va néixer l'any següent. Després de graduar-se, la parella es va traslladar a la ciutat de Nova York. Louise va modelar per la portada de l'artista Bernie Wrightson de DC Comics House of Secrets # 92 (data de portada juny-juliol de 1971),[4][5] on es va produir la primera aparició de Swamp Thing,[6] i va ser contractada per la revista McFadden-Bartell com a directora de publicacions i distribuïdora, on hi va treballar durant tres anys. Ella i Jeff Jones es van separar durant aquest temps, però va continuar usant el nom de Louise Jones durant diversos anys després.
Louise va conèixer l'escriptor i artista de còmics Walt Simonson el 1973, van començar a sortir a l'agost de 1974[7] i es van casar el 1980.[8] Van col·laborar a X-Factor del 1988 al 1989 i van aparèixer junts al llargmetratge Thor del 2011.
Remove ads
Carrera
Directora de publicacions de còmics
El 1974, Jones va començar la seva carrera professional de còmic a la editorial Warren. Va passar d'assistent a la directora principal[8] de la línia de còmics (Creepy, Eerie i Vampirella) abans de deixar la companyia a finals de 1979.
El gener de 1980, es va unir a Marvel Comics, on inicialment va tornar a treballar com a directora, sobretot a Uncanny X-Men, que va dirigir durant gairebé quatre anys (núm. 137 - 182). Simonson (encara com a "Louise Jones") va dirigir una altra sèrie derivada de X-Men, The New Mutants, al seu debut el 1983. Després d'abandonar la sèrie, va tenir un cameo a New Mutants nº 21, dibuixada com a convidada a la festa de pijames per l'artista Bill Sienkiewicz.[9][10] Durant aquest període, també va dirigir els còmics de Star Wars i Indiana Jones de Marvel.[11]
El 2017 va dirigir la novel·la gràfica Son of Shaolin per a Image Comics.[12][13]
Escriptora de còmics
Al final del 1983, va deixar el seu treball de directora de publicacions a Marvel per provar d'escriure a temps complet com Louise Simonson. Va crear el grup Power Pack, a la revista homònima, guanyadora del Premi Eagle.[14] El títol, que es va començar a publicar el 1984 (amb data de portada agost de 1984), presentava les aventures de quatre superherois preadolescents. Simonson va escriure la majoria dels primers quaranta números del títol, fins i tot acolorint-ne un (el número 18). El seus altres treballs d'escriptura de Marvel en aquell temps incloïa Starriors, Marvel Team-Up, Web of Spider-Man,[15] i Red Sonja. Louise va ajudar al seu marit Walt Simonson a acolorir la seva història de "Star Slammers" a Marvel Graphic Novel nº 6 (1983).
El 1986 Bob Layton, escriptor de la sèrie derivada de X-Men X-Factor, arribava tard a una data límit, i Simonson va ser cridada per escriure un número fill-in autoconclusiu de X-Factor. Aquesta història no es va publicar, ja que Layton va poder entregar la seva història a temps, però mentre l'escrivia, Simonson es va trobar inspirada pels personatges, fins al punt que va portar una llista de les seves idees a l'editor Bob Harras esperant que Layton pogués utilitzar-la per a la sèrie.[16] En lloc d'això, Layton va acabar abandonant X-Factor poc després i, per suggeriment de Chris Claremont i Ann Nocenti, Harras va escollir Simonson com a substituta. Al número 6, el seu primer número, ella i l'artista Jackson Guice van presentar Apocalypse,[17] un personatge que continuaria fent aparicions repetides a la franquícia X-Men. Des del número 10 del títol, se li va unir el seu marit, Walt Simonson, al dibuix a llapis. El número 25, els creadors van donar al personatge, Angel, pell blava i ales metàl·liques en un procés que va portar a canviar el seu nom a "Archangel" (Arcàngel). Va ser a proposta de Simonson que la idea de la història de "Mutant Massacre" de l'escriptor dels X-Men, Chris Claremont, es va convertir en un encreuament a través de tots els "llibres X", el primer d'aquest tipus.[18] La seva carrera a X-Factor va incloure els lliuraments rellevants de "Mutant Massacre" i els següents encreuaments "Fall of the Mutants", "Inferno" i "X-Tinction Agenda".[19] Va acabar la seva carrera al títol amb el número 64 el 1991.
El 1987, començant pel número 55, es va convertir en la escriptora de New Mutants. De manera semblant a X-Factor, va ser presentada originalment com a escriptora d'un fill-in perquè Chris Claremont pogués llançar altres dos títols,[18] però va acabar escrivint la sèrie durant tres anys i mig, acabant amb el núm. 97 el 1991. Va ser durant aquesta carrera que ella i l'artista Rob Liefeld van presentar Cable, un altre personatge important de la franquícia X-Men.[20] El 1988-89, ella i el seu marit van coescriure la sèrie limitada Havok and Wolverine: Meltdown pintada per Jon J Muth i Kent Williams.
El 1991, Simonson va començar a escriure per a DC Comics. Ella, l'artista Jon Bogdanove i l'editor Mike Carlin van llançar un nou títol de Superman, Superman: The Man of Steel,[21] un títol que va escriure durant vuit anys fins al número 86 el 1999. Va contribuir a trames com "Panic in the Sky" el 1992.[22] Més tard aquell mateix any, Simonson (juntament amb Carlin, Dan Jurgens, Roger Stern i altres) va ser un dels principals arquitectes de la trama "The Death of Superman", en què Superman va morir i va ressuscitar. Va ser durant aquesta història, a Les aventures de Superman nº 500 (juny de 1993),[23] que Simonson i Bogdanove van presentar el seu personatge Steel, que es va graduar al seu propi títol el febrer de 1994,[24] amb Simonson com a escriptora fins al nº 31. El personatge va aparèixer en un llargmetratge homònim protagonitzat per Shaquille O'Neal el 1997. Simonson va ser un dels molts creadors que va treballar a Superman: The Wedding Album one one-shot de 1996, on el personatge principal es va casar amb Lois Lane.[25]
El 1999, Simonson va tornar a Marvel per escriure una sèrie de Warlock, que presentava un personatge de la seva anterior etapa a New Mutants. Aquell mateix any, va escriure una minisèrie, Galactus the Devourer, en què Galactus moria temporalment. El 2005 va escriure històries de Magnus, Robot Fighter per a l'editorial Ibooks, Inc. El 2007, Simonson va escriure un one-shot protagonitzat per Magik dels New Mutants com a part d'un esdeveniment de quatre números conegut com a Mystic Arcana.[26] El 2009, va escriure dos números de Marvel Adventures amb Thor. L'any següent va guionitzar la sèrie limitada de cinc parts X-Factor Forever i es va reunir amb June Brigman per a una nova història de Power Pack a Girl Comics # 3. Simonson també va coescriure el còmic World of Warcraft, basat en el joc d'internet de diversos milions de jugadors, per a Wildstorm, i una història de manga, basada en l'univers de Warcraft, per a Tokyopop. El 2011, DC va contractar Louise Simonson per escriure DC Retroactive: Superman - The '90s, escrita per Jon Bogdanove, col·laborador de Man of Steel.
Simonson va escriure el capítol "Five Minutes" a Action Comics nº 1000 (juny de 2018).[27] El 2019, va contribuir amb dues històries a DC Primal Age nº 1 i es va associar de nou amb June Brigman per al one-shot Power Pack: Grow Up.[28]
Escriptora de novel·les
Des del 1993 fins al 2009, va escriure cinc llibres il·lustrats i onze novel·les per a nens (middle-readers), molts dels quals comptaven amb personatges de DC Comics. Dues novel·les de YA, Justice League: The Gauntlet[29] i Justice League: Wild at Heart,[30] publicades per Bantam Books, es basaven en els dibuixos animats de la Justice League. Va escriure una novel·la de Batman per a adults i la pel·lícula DC Comics Covergirls de no ficció.[31]
Remove ads
Premis
- Premi Eagle per Power Pack (1985)
- Premi Comics Buyer's Guide per The Death of Superman (1992)
- Premi Inkpot per un gran assoliment en arts còmiques (1992)[32]
Obra
El seu treball en còmics inclou:
Dark Horse Comics
- Star Wars: River of Chaos # 1-4 (1995)
DC Comics
- Action Comics #701, 1000, Annual #6 (1994, 2018)
- Adventures of Superman #500, 568–569, 571, Annual #3 (1993–1999)
- Convergence Superman: Man of Steel #1–2 (2015)
- DC Primal Age #1 (2019)
- DC Retroactive: Superman - The '90s #1 (2011)
- The Death of Superman #1–12 (webcomic) (2018)
- Detective Comics #635–637, Annual #4 (1991)
- Doomsday Annual #1 (1995)
- New Titans #87, 94–96, Annual #10 (1992–1994)
- Showcase '96 #2 (1996)
- Steel #1–3 5–16, 21–27, 29–31, #0, Annual #2 (1994–1996)
- Supergirl/Lex Luthor Special #1 (1993)
- Superman 3-D #1 (1998)
- Superman Forever #1 (1998)
- Superman Red/Superman Blue #1 (1998)
- Superman: Save the Planet #1 (1998)
- Superman: The Man of Steel #1–56, 59–83, 86, #0, Annual #2, 4, 6 (1991–1999)
- Superman: The Man of Tomorrow #11–14 (1998–1999)
- Superman: The Wedding Album #1 (1996)
- Wonder Woman #600 (2010)
- Wonder Woman: Warbinger GN (2020)
- World of Warcraft #15–25 (2009–2010)
Llibres electrònics
- Magnus, Robot Fighter # 1 (2005)
IDW
- Rocketeer Adventures # 4 (2012)
- Super Secret Crisis War # 1-6 (2014)
- Super Secret Crisis War! Condemane: Kids Next Door one-shot (2014)
- Super Secret Crisis War! Cow and Chicken one-shot (2014)
- Super Secret Crisis War! Foster's Home for Imaginary Friends one-shot (2014)
- Super Secret Crisis War! The Grim Adventures of Billy and Mandy one-shot (2014)
- Super Secret Crisis War! Johnny Bravo one-shot (2014)
Image
- Gen13 Bootleg # 4 (1997)
Marvel Comics
- Adventures in Reading Starring the Amazing Spider-Man #1 (promo) (1990)
- Amazing High Adventure #1 (1984)
- The Amazing Spider-Man Annual #19 (1985)
- Avengers Origins #1 (promo) (2015)
- Captain America Meets the Asthma Monster #1 (promo) (1988)
- Chaos War: X-Men #1 (2011)
- Fantastic Four #645 (2015)
- Fantastic Four Annual 2000 #1 (2000)
- Galactus: The Devourer #1–6 (1999–2000)
- Girl Comics #3 (2010)
- Havok and Wolverine Meltdown #1–4 (1989)
- Heroes for Hope Starring the X-Men #1 (1985)
- Iron Age #3 (2011)
- Life of Christ: The Christmas Story #1–2 (1993–1994)
- Marvel Adventures: Super Heroes #7, 11 (2009)
- Marvel Super Special #38 (1985)
- Marvel Team-Up #149–150, Annual #7 (1984–1985)
- Mystic Arcana: Magik #1 (2007)
- New Mutants #55–80, 82–91, 93–97, Annual #4–6 (1987–1991)
- Power Pack #1–20, 22–33, 35, 37, 39–41, Holiday Special #1 (1984–1988, 1992)
- Power Pack: Grow Up #1 (2019)
- Red Sonja #8–13 (1985–1986)
- Sensational She-Hulk #29–30 (1991)
- Spellbound #1–6 (1988)
- Spider-Man and Power Pack #1 (promo) (1984)
- Starriors #1–4 (1984–1985)
- Warlock #1–9 (1999–2000)
- Web of Spider-Man #1–3 (1985)
- X-Factor #6–64, Annual #3, 5 (1986–1991)
- X-Factor Forever #1–5 (2010)
- X-Men: Black Sun #4 (2000)
- X-Men: Gold #1 (2014)
- X-Terminators #1–4 (1988–1989)
Tokyopop
- Warcraft Legends # 5 (2009)
Valiant
- Faith # 5-6 (2016)
Virtual Comics
- The 6 # 2-3 (1996)
Remove ads
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads