Mário Esteves Coluna

Mário Esteves Coluna (pron. IPA: ['maɾiu ku'lunɐ]) (Inhaca, Àfrica Oriental Portuguesa, 6 d'agost, 1935 - Maputo, 25 de febrer de 2014) fou un futbolista portuguès de les dècades de 1950 i 1960. Fou Ministre d'esports moçambiquès entre 1994 i 1999.

Mário Coluna

Biografia
Naixement	Mário Esteves Coluna 6 agost 1935 Maputo (Moçambic)
Mort	25 febrer 2014 (78 anys) Maputo (Moçambic)
Minister of Culture, Youth and Sports of Mozambique (en)
1994 – 1999
Dades personals
Altres noms	O Monstro Sagrado (el monstre sagrat)
Alçada	1,72 m
Activitat
Ocupació	futbolista, entrenador de futbol, polític
Activitat	1954 - 1972
Nacionalitat esportiva	Portugal
Esport	futbol
Posició a l'equip	Migcampista
Trajectòria   Equip 1951–1954 Desportivo Maputo 1954–1954 CD Maxaquene 1954–1970 SL Benfica 364 (89) 1970–1972 Olympique Lyonnais 19 (2)   Selecció nacional 1955–1968   Portugal 57 (8)
Participà en
juliol 1966	Mundial de Futbol 1966
Premis
(22 desembre 2005)  Order of Eduardo Mondlane, 3rd class (en)

Carrera de club

Coluna fou descobert quan jugava al Desportivo Lourenço Marques, essent traspassat al Benfica el 1954/55, club on jugà fins al 1969/70. Assolí un brillant palmarès amb 10 lligues, el 1954/55, 1956/57, 1959/60, 1960/61, 1962/63, 1963/64, 1964/65, 1966/67, 1967/68 i 1968/69, i 6 copes el 1955, 1957, 1959, 1962, 1964 i 1969. Guanyà dos cops la Copa d'Europa de futbol el 1961 i 1962, i en disputà tres finals més els anys 1963, 1965 i 1968. També jugà per l'Olympique de Lió abans de retirar-se.

Va jugar com a titular, i va marcar un gol, a la final de la Copa d'Europa de 1961, que el Benfica va guanyar contra el FC Barcelona per 3 a 2 al Wankdorf Stadium de Berna, la primera final de la Copa d'Europa que jugaven qualsevol dels dos equips.^[1] També va jugar com a titular, i va marcar un gol, a la final de la Copa d'Europa de 1962, que el Benfica va guanyar contra el Reial Madrid per 5 a 3 a l'Estadi Olímpic d'Amsterdam, la segona victòria consecutiva de l'equip portuguès en la competició.^[2] També fou titular a la final de la Copa d'Europa de 1963, que el Benfica va perdre contra l'AC Milan per 2 a 1 a l'estadi de Wembley a Londres, una derrota que va trencar una ratxa consecutiva de dues victòries portugueses a la Copa d'Europa, i que representà també la primera victòria italiana en la competició.^[3]

També va jugar com a titular la final de la Copa d'Europa de 1965, que el Benfica va perdre contra l'Inter de Milà per 0 a 1 a San Siro, la segona victòria consecutiva de l'Inter en la competició.^[4]

Internacional

Fou 57 cops internacional amb Portugal, marcant 8 gols. El primer partit fou un amistós enfront Escòcia el 4 de maig de 1955, perdent 0-3, i el darrer l'11 de desembre de 1968, en una derrota per 2-4 enfront Grècia, en partit classificador per la copa de món. Assolí la tercera posició a la Copa del Món de 1966.