Múscul tibial posterior

El múscul tibial posterior (musculus tibialis posterior),^{[nota 1]} té forma allargada i està situat en el pla profund de la regió posterior de la cama. És un dels tres músculs profunds del compartiment posterior de la cama. Els altres músculs profunds són el flexor llarg del dit gros i el flexor llarg dels dits; el tibial posterior és el més poderós d'aquests músculs profunds. Els tres músculs estan innervats pel nervi tibial que és una branca del nervi ciàtic.^[2] La irrigació la realitzen branques de l'artèria tibial posterior.^[3]

Múscul tibial posterior

Tendons del peu. Vista medial. El tibial posterior s'aprecia en la part superior central.
Detalls
Llatí	Musculus tibialis posterior
Part de	deep part of posterior compartment of leg (en)
Origen	En la membrana interòssia, tíbia, peroné;.[1]
Inserció	A l'escafoide, amb fascicles per als tres cunys, cuboide, metatarsians segon a quart.[1]
Irrigació	Artèria tibial posterior
Innervació	Nervi tibial.
Accions	Inversió del peu, auxiliar en la flexió plantar.[1]
Antagonista	Peroneal lateral curt
Identificadors
TA	[0-9.+&id=A04.7.02.051 A04.7.02.051]
FMA	51099  : multiaxial – jeràrquic
Recursos externs
Gray	p.484
Termes anatòmics dels músculs

Insercions

S'insereix en la seva part superior, en la cara posterior de la tíbia i el peroné, mentre que a la seva part inferior forma un tendó que passa per darrere del mal·lèol intern del turmell, arriba a la planta del peu i s'insereix en l'os escafoide o navicular, al cuneïforme central i en la base dels ossos metatarsians.

Funció

La seva acció té tres funcions:

• Adducció del peu. Efectua una tracció interna que provoca l'adducció tarsiana, és a dir fa que la planta del peu miri cap a dins i s'elevi la seva vora intern, funció antagònica amb la del múscul peroneal lateral curt.
• Estabilització de la volta plantar. La inserció en el centre del tars, que es disposa en forma d'arcada, serveix per estabilitzar la volta del peu en el seu terç posterior.
• Flexió plantar del peu. És una acció secundària que és antagònica a la del múscul tibial anterior.^[4]

Lesions

Les més freqüents són les tendinopaties (lesions del tendó), habituals durant l'activitat esportiva, sobretot en els corredors de llargues distàncies. La lesió provoca dolor a la regió posterior del mal·lèol intern del turmell que augmenta quan es realitza l'adducció, supinació o extensió del peu. Per exemple, al col·locar-se en posició de puntetes o fer que la planta del peu miri cap endins.^[4]

Notes

1. <Coincideixen en la denominació tant el Diccionari enciclopèdic de medicina com el Termcat. Així apareix al Diccionari d'anatomia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1993. 435 p. (Diccionaris terminològics) ISBN 84-88169-06-X