Mútua Escolar Blanquerna
institució escolar From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
La Mútua Escolar Blanquerna fou una institució escolar fundada a Barcelona el 1923, que desenvolupà un mètode pedagògic singular i que fou dissolta el 1939 per les autoritats franquistes. Aplegava en una sola institució l'Escola Blanquerna, que comprenia el parvulari i els graus elementals; l'Acadèmia Monturiol, amb els estudis de batxillerat; i l'Acadèmia Elisenda, amb els ensenyaments lliures de nois grans; l'Acadèmia Capmany, amb els estudis de comerç i indústria, i l'Acadèmica de Música de Barcelona, dedicada als ensenyaments musicals i dirigida pel mestre Joan Llongueres i Badia.[1]
 |
Per a altres significats, vegeu «Blanquerna (desambiguació)». |
Remove ads
Història
L'assessor pedagògic fou Alexandre Galí i Coll, i en nomenaren primer president Joan Garriga i Massó. Els trets que caracteritzaven la institució eren el règim de llibertat del que gaudia el professorat, l'autonomia de l'escola davant qualsevol interferència de l'exterior i l'ús dels mètodes pedagògics de Maria Montessori (mètode Montessori).[2][3] Un dels aspectes més singulars fou l'educació «en el silenci científic», juntament amb «el model d'esperança en l'home», com resumia anys més tard Mata i Garriga.[4] Entre altres aspectes, la música tenia una importància especial. En aquest punt fou clau la figura de Joan Llongueres, que compongué diverses cançons per aquest fi.[5] Els alumnes anaven a funcions del Gran Teatre del Liceu i en una ocasió van rebre la visita de Pau Casals.[5]
Les escoles, fundades quan es tancà l'Escola Graduada de la Mancomunitat, van créixer ràpidament, i el 1933 es va inaugurar l'edifici definitiu a la Via Augusta.[2] Aquest va ser el millor període de l'escola, i Gomis Sanahuja recordava anys després que celebraven eleccions per a escollir les pel·lícules que veien o els papers teatrals.[6]
Durant la Guerra Civil hi hagué molts alumnes que marxaven de l'escola per anar a l'estranger o refugiar-se al camp i d'altres que arribaven de col·legis religiosos tancats o altres ambients desfavorits.[6] L'escola fou dissolta el gener del 1939 per les autoritats franquistes, i l'edifici esdevingué la seu de l'Institut Menéndez y Pelayo.[7]
Remove ads
Alumni
Entre els alumnes de la institució hom pot destacar Antoni Maria Badia i Margarit, Alexandre Cirici i Pellicer, Joan Ainaud de Lasarte, Llorenç Gomis i Sanahuja i Josep Rahola i d'Espona.[2] També hi van estudiar Jordi Pujol i Soley, Pere Pi-Sunyer i Bayo, Salvador Millet i Bel.[8] o Jordi Galí i Herrera, fill del fundador qui va continuar la seva obra a l'Escola Sant Gregori ESG.[9]
Referències
Bibliografia
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads