MVS

MVS (de l'anglès Multiple Virtual Storage, ‘memòria virtual múltiple’) era el sistema operatiu més utilitzat en els models d'ordinadors centrals, potents de companyies grosses per a processar grans quantitats de dades. System/370 i System/390 d'IBM i va ser llançat al mercat per primera vegada eln 1974.

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

MVS

Versió inicial	1974
Versió estable	2.2
Llicència	llicència de propietat
Característiques tècniques
Plataforma	IBM System/370 i IBM S/390
Equip
Desenvolupador(s)	IBM

Era capaç d'executar tasques múltiples i tenia memòria virtual i així cada programa tenia el seu propi espai d'adreçament de memòria, d'aquí el seu nom.

Història del MVS

El MVS va ser llançat al mercat el 1974, i llavors va ser reanomenat a MVS/XA (XA per a ‘arquitectura estesa’ en anglès), més tard a MVS/ESA (per arquitectura de sistemes empresarials), llavors es va rebatejar com a OS/390 quan se li va afegir al sistema operatiu els serveis de UNIX, i finalment a z/OS quan els models zSeries van ser introduïts al mercat. Tot i això, són bàsicament tots el mateix sistema operatiu. De fet, els programes dissenyats per al sistema MVS poden córrer amb z/OS sense cap modificació.

MVS va ser creat basant-se en SVS (Single Virtual Storage, ‘memòria virtual únic’), i aquest al seu torn va ser creat a partir de MVT, una de les variants del sistema operatiu OS/360.

La variant original de l'OS/360 era PCP (programa de control primari) no podia executar tasques múltiples. El sistema SVS hi va afegir la memòria virtual; l'espai d'adreçament d'aquesta memòria era compartit per totes les aplicacions. MVS, finalment, va afegir la capacitat de què cada un dels programes tingues el seu propi espai d'adreçament de memòria.

Aquest sistema s'utilitza típicament en aplicacions comercials i bancàries, que normalment són escrites en COBOL.

Sistema de fitxers MVS

Els Data Set Names (DSNs, el terme arxiu en el context de mainframes) estan organitzats en una jerarquia on els nivells estan separats per punts.

Per exemple: "DEPT01.SISTEMA01.FITXER01".

Cada nivell en la jerarquia pot tenir fins a 8 caràcters de llargada. La llargada total del fitxer són 44 caràcters incloent els punts. Per convenció, els components separats pels punts són utilitzats per organitzar fitxers de forma similar als directoris en altres sistemes operatius. Tot i això, a diferència de molts altres sistemes de fitxers, aquests nivells no són directoris reals, sinó simplement una convenció per a anomenar els fitxers. Com altres membres de la família OS, el data sets de MVS son orientat a registres. MVS hereta tres tipus principals dels seus predecessors:

• Els Data sets seqüencials: Aquests són llegits registre a registre, de principi a fi.
• Els Data sets BDAM (accés directe), l'aplicació ha d'especificar la situació física de la informació a la qual vol accedir (normalment especificant on comencen les dades).
• En els Data sets ISAM, s'utilitza una secció específica de cada registre com a clau per a cercar un registre en concret. La clau pot constar de més d'un camp, però han de ser contigus i en ordre correcte; aquests valors han de ser únics. Un arxiu IBM ISAM ha de tenir una sola clau, equivalent a la clau primària d'una taula d'una base de dades relacional; ISAM no suporta les claus foranes.

Els registres dels data sets seqüencials i ISAM poden ser de longuitud fix o variable, i els data sets de qualsevol tipus no poden ocupar més del volum d'un disc.