William John Macquorn Rankine

William John Macquorn Rankine (Edimburg, 5 de juliol de 1820 - Glasgow, 24 de desembre de 1872) fou un enginyer i físic escocès.

William John Macquorn Rankine

Biografia
Naixement	5 juliol 1820 Edimburg (Escòcia)
Mort	24 desembre 1872 (52 anys) Glasgow (Escòcia)
Sepultura	Cementiri Sighthill, Div. 8 55° 52′ 36″ N, 4° 14′ 11″ O
1r President Institució d'enginyers d'Escòcia
1857 – 1859 – Walter Montgomerie Neilson →
2n Regius Professor of Civil Engineering and Mechanics
1855 – 1872 ← Lewis Gordon – James Thomson →
Dades personals
Formació	Universitat d'Edimburg (1836–1838) Acadèmia militar i naval escocesa (1834–) Glasgow Academy (1830–1830) Ayr Academy (1828–1829)
Activitat
Camp de treball	Enginyeria
Lloc de treball	Edimburg Glasgow
Ocupació	enginyer, professor universitari, enginyer civil, físic, inventor
Ocupador	Universitat de Glasgow (1855–1872) John Benjamin Macneill, aprenent (1838–1841)
Membre de	Royal Society (1853–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Reial Acadèmia Sueca de Ciències Reial Societat d'Edimburg
Obra
Obres destacables Cos de Rankine Escala Rankine Teoria de Rankine Vòrtex de Rankine Mètode de Rankine Mig cos de Rankine Cicle de Rankine Condicions de Rankine-Hugoniot
Premis
(1857)  doctor honoris causa pel Trinity College de Dublín (1853)  Membre de la Royal Society (1851)  Medalla Keith (1850)  Membre de la Reial Societat d'Edimburg
Signatura

Vida i obra

Rankine va néixer el 5 de juliol de 1820 en el si d'una família d'Edimburg. Els seus pares foren David Rankine, tinent d'enginyers de l'exèrcit britànic, i Barbara Grahame.^[1] Per causa de la seva salut, va ser educat a casa, però més endavant va assistir a l'Acadèmia Ayr, al sud de Glasgow, (1828-1829) i durant un breu temps a l'Escola Superior de Glasgow (1830). Pels volts del 1830, la família es traslladà a Edimburg, on el 1834 començà a estudiar a l'Acadèmia Naval amb el matemàtic George Lees. Aleshores, ja tenia sòlids coneixements de matemàtiques i va rebre, com a regal del seu oncle, els Principia de Newton en llatí original.

Edifici Rankine, ocupat pel departament d'enginyeria de la universitat de Glasgow, construit el 1964.

El 1836, començà a estudiar un ampli espectre de temes científics a la Universitat d'Edimburg, com història natural amb Robert Jameson i filosofia natural amb James David Forbes. Tot estudiant amb Forbes, va ser premiat pels assaigs sobre mètodes d'investigació física i en la teoria ondulatòria de la llum. Durant les vacances, ajudà el seu pare que, a partir de 1830, fou gerent i, més tard, eficaç tresorer i enginyer de l'empresa Ferroviària d'Edimburg i Dalkeith, que va fer arribar el carbó a la ciutat. Sortí de la Universitat d'Edimburg el 1838 sense cap grau^[2] (aleshores no era pas inusual) i, potser per la crisi econòmica familiar, va esdevenir aprenent de sir John Benjamin MacNeill, que aleshores era inspector de la Comissió de Ferrocarrils d'Irlanda. Durant el seu aprenentatge, desenvolupà una tècnica, més tard coneguda com el mètode de Rankine, per a traçar les corbes del ferrocarril, aprofitant plenament el teodolit i una millora substancial en la precisió i la productivitat en els mètodes existents. De fet, la tècnica, la feien servir també altres enginyers i en la dècada dels 1860 va haver-hi una controvèrsia sobre la prioritat de Rankine.

El 1855 va ser nomenat catedràtic d'enginyeria civil i mecànica de la universitat de Glasgow i el 1872, després d'una llarga batalla, les autoritats britàniques van acceptar la concessió de títols de Graduat en Enginyeria.^[3] Aquest mateix any, la seva salut va empitjorar de forma molt ràpida: li van fallar la visió i la parla successivament i, finalment, va quedar paralitzat. Va morir al final de l'any, als 52 anys d'edat.

Diagrama del Cicle de Rankine.

Rankine va ser un pioner en establir uns estudis d'enginyeria quan aquests encara no eren reconeguts oficialment. El 1858, en publicar el seu A Manual of Applied Mechanics hi va escriure un prefaci que, en termes moderns, es podria considerar una declaració de visió, missió i valors de la disciplina.^[4]

En recerca, les seves aportacions més originals van ser en els camps de la termodinàmica i de la dinàmica de fluids.^[5] Va ser l'introductor de diverses teories en aquests camps que porten el seu nom: l'escala Rankine, el cicle de Rankine, la teoria de Rankine, el mètode de Rankine o el cos de Rankine.^[6]