Manassès de Judà

Segons la Bíblia, Manassès (en hebreu מנשה בן-חזקיה Menasheh ben Hizqiyah) va ser el catorzè rei de Judà, fill d'Ezequies. Va regnar 55 anys entre 687-643 a.n.e. segons la cronologia tradicional, o entre 716-661 a.n.e. segons la cronologia bíblica.

Josies i Manassès en una escultura de Juan Bautista Monegro a El Escorial

Manassès de Judà

Biografia
Naixement	c. 709 aC Jerusalem, probablement
Mort	642 aC (66/67 anys) Jerusalem
Rei de Judà
← Ezequies – Josies →
Dades personals
Grup ètnic	Jueus
Religió	Jahvisme i Baalisme
Activitat
Ocupació	governant, monarca
Altres
Títol	Rei
Família	Dinastia de David
Cònjuge	Meshullemeth
Fills	Amon
Pares	Ezequies   i Hephzibah

Manassès va ser contrari a l'adoració a Jehovà i va promoure l'adoració pagana.^[1] També va ser culpable de vessar molta sang innocent.^[2] Segons els escrits posteriors dels jueus, entre les seves víctimes hi hagué Isaïes, qui va ser serrat en trossos per ordre de Manassès.^[3]

Amb el temps, el rei d'Assíria se l'endugué captiu a Babilònia.^[4] Sembla que aquella experiència el va fer canviar de religió i va començar a adorar Jehovà.^[5] Existeixen inscripcions dels reis assiris Assarhaddon i Assurbanipal on s'esmenta Manassès.^[6] Un cop restituït al tron, va promoure l'adoració a Jehovà. Quan va morir, el seu fill Amon el va succeir.^[7]