Maracay
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Maracay és una ciutat veneçolana, capital del municipi Atanasio Girardot i de l'estat d'Aragua. Està situada en la regió central de Veneçuela, a la vora de la Serralada de la Costa, i se situa a 109 km al sud-oest de la ciutat de Caracas. Rep el malnom sovint de la «la Ciutat Jardí» i en menor mesura com «el Bressol de grans Toreros».
La seua denominació polític-territorial ha patit amb el pas dels anys; per això en les pàgines d'història es parla de Maracay com vila de la província de Caracas, després ciutat de l'estat d'Aragua, i després parteix de l'estat Guzmán Blanco, del Gran Estat Bolívar, i del Gran Estat Guzmán Blanco, per a quedar definitivament capital de l'estat Aragua. Durant el període del general Juan Vicente Gómez, Maracay va patir una forta transformació urbanística i econòmica. En la dècada dels cinquanta es gesta un important procés d'industrialització de la ciutat i en els anys seixanta es produeixen forts moviments d'immigració i invasió de terres.
Sobre la base dels resultats del cens de 2001, per a l'any 2010, Maracay ostentava una població d'1.300.000 habitants, compresa pels municipis de Girardot, Mario Briceño Iragorry, Francisco Linares Alcántara, José Ángel Llepes, Bolívar, Santiago Mariño, Sucre i Libertador, sent una de les cinc principals ciutats de Veneçuela.
És coneguda com el bressol de l'aviació veneçolana, tant civil com militar. Ací va nàixer la primera aerolínia del país, Aeropostal, l'aeroport natal del qual va ser la Base Mariscal Sucre, el si de l'escola primigènia de la Força Armada Nacional. La ciutat és una reconeguda zona industrial i important centre cultural per la seua quantitat de museus, teatres i biblioteques.
En un dels desenvolupaments urbanístics dels anys 1920, es va construir l'anomenat Pasaje y Barrio Catalán, per allotjar els tècnics i obrers catalans que s'hi van instal·lar per treballar en els telers.[1]
Remove ads
Toponímia
L'origen del nom de Maracay és desconegut, encara que existeixen diverses teories que intenten explicar-lo. Una d'elles és que deu el seu nom al maracayá, paraula de llengua caribenya que designa a un felí que antigament habitava aquestes terres i que s'assembla al jaguar de pell fosca. Altra teoria és que Maracay ha d'haver pres el seu nom a l'aguerrit cacic Maracay (paraula carib que significa "tigre"), tenaç lluitador de la tribu dels aragues, en temps de la conquesta.
Remove ads
Elements identitaris
Capitalitat
La capitalitat, amb els seus efectes espacials, funcionals i fisionòmics, constitueix el factor de diferenciació de Maracay amb respecte a la resta de ciutats araguenyes. La capitalitat va afavorir l'augment demogràfic i la prosperitat econòmica i cultural de la vila. Encara que en la vila va estar assentat el quarter general de Francisco de Miranda durant la lluita d'independència de Veneçuela davant l'Imperi espanyol, el reconeixement jurídic de la funció de la capitalitat va haver d'esperar més temps. La capitalitat de Veneçuela va estar anteriorment situada en Coro (1527-1545) i El Tocuyo (1545-1577). Caracas fou designada capital oficial el 25 de juliol de 1567 per Diego de Losada, tot i que ha sigut capital de Veneçuela 5 vegades diferents (1577-1812, 1813-1814, 1817-1819, 1830-1908 i a partir de 1936)[2]. També van ser designades provisionalment com capitals Maracay (1812), València (1812, 1830 i 1858), i Angostura (1819-1821) —actualment Ciudad Bolívar—. En concret, no va ser fins 1814 on «el Libertador» Simón Bolívar li donaria rang de ciutat a la vila de Maracay, i posteriorment en 1898 la ciutat es elevada per primera vegada com a capital —del Gran Estado Miranda—.
Amb la dissolució del Gran Estado Miranda, Maracay va perdre la condició de capital. No obstant, durant la presidència del general Juan Vicente Gómez, en 1908 és declarada capital política de Veneçuela. Gómez posteriorment va traslladar la seva residència oficial de Caracas cap a Maracay. Es per això que amb la Constitució Federal de 1909, els ministres, diplomàtics, i tot treballador governamental havia d'anar setmanalment a Maracay a retre comptes. Igualment durant aquest període la ciutat substitueix a la ciutat de La Victoria com a capital de l'estat Aragua el 12 de març de 1917.
Símbols
L'escut de Maracay està basat en un escut espanyol, el quin va ser creat el 4 de novembre de 1952 per decret del consell municipal del llavors distrito de Girardot. La descripció original de l'escut va ser la següent: [3]
| « | cuadrado en el jefe y semicircular en la punta; en el cuartel derecho del jefe, en campo de oro, se encuentra la figura de un guerrero vistiendo armadura, con cota escamada, hombreras y brazaletes acorazados, yelmo con la visera levantada y penacho de plumas en la cimera. En el cuartel siniestra del jefe se presentan, en campo de azul, cinco mazorcas de cacao en Sotuer. En el cuartel de campaña en punta, en el campo de gules, la cabeza de un jaguar o tigre americano. Sobre el jefe una cinta de oro ondulada con la palabra en sable MARACAYA. Los colores de los cuarteles remiten a los del pabellón nacional. | » |
El 13 de setembre de 1979 la càmera municipal va aprovar la modificació de l'escut, que va consistir en afegir una cinta ondulada amb la frase «22 de enero de 1814» —data en què per decret Simón Bolívar va alçar a Maracay com a ciutat— al centre. Al costat esquerrà es llegeix «5 de marzo de 1701» —data d'elevació de Maracay a parròquia eclesiàstica—, i al costat dret «12 de marzo de 1917» —data la qual el llavors president Juan Vicente Gómez va decretar la ciutat com a capital de l'estat Aragua—. El guerrer amb armadura representa a l'hipotètic fundador de Maracay, Andrés Pérez Almarza —sobre el quin hauria d'acotar-se que la ciutat no av tenir fundador, según la posició de diversos estudioso com Manuel Pinto, germà Nectario María, Godofredo González i Oldman Botello—. Per tant, s'ha instituit com a data d'aniversari de Maracay el 5 de març, en commemoració del dia del seu enlairament a parròquia eclesiàstica.[3]
El 13 de setembre de 1979 la càmera municipal va aprovar la modificació de l'escut, que va consistir en afegir una cinta ondulada amb la frase «22 de enero de 1814» —data en què per decret Simón Bolívar va alçar a Maracay com a ciutat— al centre. Al costat esquerrà es llegeix «5 de marzo de 1701» —data d'elevació de Maracay a parròquia eclesiàstica—, i al costat dret «12 de marzo de 1917» —data la qual el llavors president Juan Vicente Gómez va decretar la ciutat com a capital de l'estat Aragua—. El guerrer amb armadura representa a l'hipotètic fundador de Maracay, Andrés Pérez Almarza —sobre el quin hauria d'acotar-se que la ciutat no av tenir fundador, según la posició de diversos estudioso com Manuel Pinto, germà Nectario María, Godofredo González i Oldman Botello—. Per tant, s'ha instituit com a data d'aniversari de Maracay el 5 de març, en commemoració del dia del seu enlairament a parròquia eclesiàstica.[3]
La bandera va ser utilitzada oficialment per primera vegada el 5 de març de 2001 a la plaza Bolívar de Maracay. El seu disseny, Pedro Francisco Martínez Chacón[4], va ser seleccionat en un concurs organitzat pel Concejo Municipal de Girardot el 17 de gener del mateix any. Està composta per un fons verd, interceptat en la zona mitjana inferior per una franja blanca, dividida aixímateix per d'una blava anyil. En el centre s'ubica l'escut d'armes del municipi. Cada color posseeix un signiifcat particular; el verd, l'esperança com a virtut, la constància, la intrepidesa i l'amistat, a més d'evocar el lema de la Ciutat Jardí; el blanc, la virtut de la fe i les qualitats de puresa i integritat; el blau al·lueix a la justícia, la pietat i la lealtat, a més de remitir al cel ras del municipi i a les aigües marines, fluvials i lacustres que l'envolten.[3]
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads