Marcel·lí Perelló i Domingo
polític català From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Marcel·lí Perelló i Domingo (Barcelona, 3 de gener de 1897[1] - Ciutat de Mèxic, 1961) fou un guerriller, polític i periodista català.[2]
Fill de Frederic Perelló i Arnú nascut a Sant Martí de Maldà i Magdalena Domingo i Selma de Tarragona. Fou cap dels Escamots d'Estat Català i formà part de Bandera Negra. Dirigí el complot de Garraf[3] que, el 1925, es proposava executar Alfons XIII i tota la seva família, col·locant un estri explosiu a la foradada de Garraf, per on passaria el tren reial. Una delació va impedir que l'atemptat tingués èxit i Perelló i els seus companys foren condemnats a reclusió a perpetuïtat. A la caiguda de la dictadura de Primo de Rivera (1930), foren amnistiats i sortiren lliures.
Marcel·lí Perelló fou secretari general d'Estat Català, però també milità en Nosaltres Sols! i en el Partit Català Proletari. El seu radicalisme el va fer enfrontar-se sovint a Francesc Macià. Aquest enfrontament s'accentuà arran del desenllaç del complot del Garraf, car Perelló acusava Macià d'haver-los traït per aconseguir contrapartides del govern espanyol. Durant la Guerra Civil, Perelló dirigí el Diari de Barcelona. El 1939, s'exilià amb muller i fills a França, des d'on s'embarcaren cap a Casablanca, primer, i d'allí a bord del transatlàntic portuguès Nyassa a Mèxic, on arribaren el 1942. Perelló hi treballà en el comerç de ferreteria, i participà molt activament en les accions dels grups independentistes de l'exterior. Fou membre actiu de la Unió de Catalans Independentistes, molt propera al Catalunya Grop[3] de Santiago de Cuba, dirigit per Salvador Carbonell i Puig, Badó.
Remove ads
Referències
Bibliografia
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads