Maria Josepa Carmela de Borbó
infanta d'Espanya From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Maria Josepa Carmela de Borbó i de Saxònia (Gaeta, 6 de juliol de 1744 - Madrid, 8 de desembre de 1801) va ser princesa de Nàpols i Sicília i, després, infanta d'Espanya. Filla de Carles III i germana de Carles IV d'Espanya, va romandre soltera al llarg de la seva vida i va residir a la cort de Madrid, dedicada a tenir cura dels més petits i a la religió.
,_Ornaments_as_single_women.svg)
Remove ads
Biografia
Orígens
Va néixer al Palau Reial de Gaeta el 6 de juliol de 1744,[1] filla del llavors Carles VII de Nàpols i V de Sicília —el futur Carles III d'Espanya— i de la princesa Maria Amàlia de Saxònia,[2] que estava temporalment allà per la guerra que Carles III disputava a Itàlia el 1744. Va ser batejada allà mateix pel cardenal Spinelli.[3] Va esdevenir princesa de Nàpols i Sicília des del seu naixement, i quan el seu pare va accedir al tron espanyol, el 10 d'agost de 1759, va convertir-se en infanta d'Espanya.[2][4]
Aspecte
Hom afirma que la seva aparença era poc atractiva, el seu cos encorbat i amb deformacions físiques com la cifosi,[1] si bé Fernán Núñez la va descriure com de cara no desagradable, amb un nas i una boca com les del seu pare.[3]
Intents de matrimoni
Carles III va oferir-la en matrimoni a Lluís XV de França, que havia enviudat,[4] després d'una proposta de casament, en vista que els seus fills encara no tenien descendència, i també per tal d'allunyar el monarca francès de madame du Barry.[3] Més endavant, el rei va pensar en casar-la amb el seu germà, l'infant Lluís, comte de Chinchón. Cap dels dos projectes va fructificar i se'n desconeix el motiu.[1] Hom creu que devia ser per l'aspecte de la infanta,[4] tanmateix, altres afirmen que, en el cas de l'infant Lluís, ambdós estaven disposats, però finalment va ser la infanta que no va voler casar-s'hi per rumors sobre una malaltia que havia patit l'infant que podria perjudicar-la.[3]
Vida a la cort
La infanta va romandre soltera al llarg de la seva vida[1] i va viure a la cort espanyola al llarg dels regnats del seu pare i del seu germà, Carles IV.[2] S'encarregà de tenir cura dels més petits de la cort, sent molt estimada i apreciada per tothom, tret de la seva cunyada, la reina Maria Lluïsa de Borbó-Parma, a la qual titllava de desagradable. També va dedicar-se a la religió i va protegir a les monges carmelites durant molts anys.[3]
Va ser dama de l'Orde de les Dames Nobles de la Reina Maria Lluïsa en la seva primera promoció, el 21 d'abril de 1792, a més de ser condecorada amb la Creu de l'Orde de la Creu Estrellada de la dinastia Habsburg.[1]
Mort
La infanta va morir a Madrid el 8 de desembre de 1801.[2] Va ser enterrada primer al convent de Santa Teresa de la capital, pertanyent a les monges carmelites,[3] però arran de la revolució de 1868 el convent va ser enderrocat i les seves restes van ser traslladades al Panteó d'Infants del monestir de San Lorenzo de El Escorial.[1]
Remove ads
Retrats
De Maria Josepa el Museu del Prado conserva un retrat de joventut, obra de Lorenzo Tiepolo, i un esbós de Francisco de Goya per al quadre La família de Carles IV, on és representada, poc abans de la seva mort, com una senyora gran i amb una piga molt gran a la templa dreta.[1]
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads