Maria Lluïsa de Borbó-Parma (reina d'Espanya)

Maria Lluïsa de Borbó-Parma (Parma, 9 de desembre de 1751 - Roma, 2 de gener de 1819), també coneguda comunament com a Maria Lluïsa de Parma, va ser reina consort d'Espanya de 1788 a 1808 com esposa de Carles IV. És coneguda àmpliament gràcies als retrats on quedà immortalitzada pel pintor de cambra Francisco de Goya.^[1]

Maria Lluïsa de Borbó-Parma

Maria Lluïsa de Parma, per Goya (1789)
Biografia
Naixement	(es) Luisa María Teresa Ana 9 desembre 1751 Parma (Itàlia)
Mort	2 gener 1819 (67 anys) Roma
Causa de mort	tuberculosi
Sepultura	Cripta Reial del Monestir d'El Escorial
Membre de la Junta de Damas de Honor y Mérito
11 octubre 1787 –
Consort d'Espanya
Dades personals
Religió	Catolicisme
Activitat
Ocupació	política, aristòcrata
Altres
Títol	Princess of Parma (en) Infanta Princess of Asturias (en)
Família	Casa de Borbó-Parma
Cònjuge	Carles IV d'Espanya (1765–)
Fills	Carles Climent de Borbó, Carlota Joaquima de Borbó, Maria Lluïsa Carlota de Borbó, Maria Amàlia de Borbó, Carles Domènec de Borbó, Maria Lluïsa de Borbó i de Borbó-Parma, Felip Francesc de Paula de Borbó, Carles Francesc de Paula de Borbó, Ferran VII d'Espanya, Carles Maria Isidre de Borbó, Maria Isabel de Borbó, Maria Teresa de Borbó i de Borbó-Parma, Felip Maria de Borbó, Francesc de Paula de Borbó
Pares	Felip I de Parma   i Elisabet de França
Germans	Isabel de Borbó-Parma Ferran I de Parma

Orígens familiars

Filla del duc Felip I de Parma i de la princesa Elisabet de França. Era neta de Felip V d'Espanya i Isabel Farnese per línia paterna i de Lluís XV de França i de la princesa Maria Leszczynska per línia materna.^[2]

Matrimoni i descendència

Va casar-se el 4 de setembre a La Granja de San Ildefonso, amb Carles IV d'Espanya quan aquest encara era príncep d'Astúries. El matrimoni va tenir catorze fills, dels quals només set van arribar a l'edat adulta:^[3][4][5]

• Carles Climent (El Escorial, 1771 - El Pardo, 1774)
• Carlota Joaquima (Madrid, 1775 - Queluz, 1830)
• Maria Lluïsa (San Ildefonso, 1777 - 1782)
• Maria Amàlia (El Pardo, 1779 - Madrid, 1798)
• Carles Domènec Eusebi (El Pardo, 1780 - Aranjuez, 1783)
• Maria Lluïsa (La Granja, 1782 - Lucca, 1824)
• Carles i Felip (San Ildefonso, 1783 - 1784)
• Ferran (El Escorial, 1784 - Madrid, 1833)
• Carles Maria Isidre (Madrid, 1788 - Trieste, 1855)
• Maria Isabel (Madrid, 1789 - Portici, 1848)
• Maria Teresa (Aranjuez, 1791 - El Escorial, 1794)
• Felip Maria (Aranjuez, 1792 - Madrid, 1794)
• Francesc de Paula (Aranjuez, 1788 - Madrid, 1865)

Reina d'Espanya

Amb Carles IV en el tron des de 1788, la reina va demostrar tenir un paper fonamental en la política espanyola; amb una personalitat dominant, se situava al costat del seu espòs en el moment de rebre els ministres i va resultar tenir més capacitat, intel·ligència i ambició que el seu marit.^[2] Tot i això, la seva persona es va veure esquitxada per una sèrie d'escàndols relacionats amb infidelitats dels quals la reina no es preocupava; el rumor d'infidelitat més conegut fou amb Manuel Godoy;^[2] s'arriba a especular que l'infant Francesc de Paula era fill del favorit.^[6] La introducció del favorit Godoy a la cort i el seu imparable ascens va crear crispació i la reina va ser l'objectiu de crítiques i rumors constants; l'Església arribà a titllar-la de zorra mentre també encenia els ànims contra Godoy.^[7] La dona dona de l'embaixador britànic va dir que "Tengo muy buena impresión, salvo del indecente parecido de los infantes Francisco y María Luisa con el favorito". [Font= Els borbons en pilotes. Valls: Cossetània, 29.

Després de les abdicacions de Baiona, la reina seguí el seu marit a França i, finalment, a Itàlia. Els seguí Godoy, que estava lligat sentimentalment a la reina,.^[2][7] La reina morí l'any 1819 en braços de Godoy. Després, es féu pública la revelació que havia fet al seu confessor, fra Juan de Almaraz: "Ninguno de mis hijos lo es de Carlos IV y, por consiguiente, la dinastía de Borbón se ha extinguido en España". [Els borbons en pilotes, 30]