Marie François Sadi Carnot

Marie François Sadi Carnot (Llemotges 11 d'agost de 1837 - Lió 25 de juny de 1894) fou un polític francès, que va exercir com a president de França des de 1887 fins al seu assassinat el 1894.^[1]

Marie François Sadi Carnot

(1897)
Biografia
Naixement	11 agost 1837 Llemotges (França)
Mort	25 juny 1894 (56 anys) 3r districte de Lió (França)
Causa de mort	homicidi, ferida d'arma blanca
Sepultura	Panteó de París 48° 50′ 46″ N, 2° 20′ 46″ E
President de la República francesa
3 desembre 1887 – 25 juny 1894 ← Jules Grévy – Jean Paul Pierre Casimir-Périer →
26è Copríncep laic d'Andorra
3 desembre 1887 – 25 juny 1894 ← Jules Grévy – Jean Paul Pierre Casimir-Périer → Juntament amb: Salvador Casañas i Pagès
Prefect of Seine-Maritime (en)
gener 1871 – febrer 1871
Diputat a l'Assemblea Nacional
Dades personals
Formació	Liceu Condorcet École Polytechnique École des ponts ParisTech
Activitat
Lloc de treball	París
Ocupació	polític, enginyer, enginyer civil, alt càrrec
Partit	Esquerra Republicana
Carrera militar
Conflicte	guerra franco-prussiana
Obra
Obres destacables pont Carnot
Localització dels arxius	Arxius Nacionals de França [ F/1bI/157/7]
Família
Cònjuge	Cécile Carnot
Fills	Lazare-Hippolyte-Sadi Carnot, Ernest Carnot, François Carnot
Pare	Lazare Hippolyte Carnot
Germans	Marie Adolphe Carnot
Parents	Nicolas Léonard Sadi Carnot, oncle
Premis
(16 març 1892)  Cavaller Gran Creu de l'Orde del Lleó Neerlandès (1891)  Cavaller de l'Orde de l'Elefant  Gran Creu de la Legió d'Honor  Orde de l'Elefant  Orde del Drac d'Annam  gran mestre de la Legió d'Honor  Reial orde de Cambodja  Orde de Sant Andreu  Orde del Crisantem

Marie-François Sadi-Carnot

La seva presidència va estar marcada per una sèrie de crisis mal gestionades. El ràpid ascens del general Boulanger i el seu intent fallit de marxar sobre l'Elisi el 1889 van representar la primera amenaça seriosa per a la República durant el mandat de Carnot. Després van arribar una sèrie de crisis ministerials, escàndols financers, agitació laboral, violència anarquista i, finalment, l'assassinat del propi Carnot el 1894. Els escàndols de Panamà, que van involucrar suborns a parlamentaris, van provocar importants pèrdues financeres i van avergonyir profundament els implicats. El diari d'extrema dreta La Libre Parole, dirigit pel publicista antisemita Édouard Drumont, va augmentar la intolerància envers la política de la Tercera República.^[2]

Carnot també va tenir alguns èxits. Va ser ben rebut quan va viatjar per França, va inaugurar l'exposició de 1889 que celebrava la Revolució Francesa i va facilitar un apropament diplomàtic amb Rússia. El seu mandat va reforçar el poder i la influència de la presidència.^[3]