Martin Heinrich Klaproth

Martin Heinrich Klaproth (Wernigerode, 1 de desembre de 1743 – Berlín, 1 de gener de 1817),^[1] va ser un químic alemany que va descobrir els elements químics urani (1789), zirconi (1789) i ceri (1803), aquest darrer al mateix temps que d'altres científics.

Martin Heinrich Klaproth

Biografia
Naixement	1r desembre 1743 Wernigerode (Sacre Imperi Romanogermànic)
Mort	1r gener 1817 (73 anys) Berlín (Regne de Prússia)
Sepultura	cementiri de Dorotheenstadt
Nacionalitat	Prussiana (alemanya)
Activitat
Camp de treball	Química, química analítica, element químic, compost químic, titani, òxid de titani(IV), crom, urani i farmàcia
Lloc de treball	Berlín Quedlinburg Hannover Gdańsk Wernigerode
Ocupació	Química
Ocupador	Universitat Humboldt de Berlín (1810–)
Membre de	Acadèmia Prussiana de les Ciències (1815–) Reial Acadèmia Sueca de Ciències (1804–) Royal Society (Membre de la Royal Society) (1795–) Acadèmia de Ciències Útils Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Acadèmia de Ciències de Göttingen
Família
Cònjuge	Christiane Sophie Lehmann
Fills	Johanna Wilhelmine Klaproth, Julius Klaproth
Pare	Johann Julius Klaproth
Premis
Membre de la Royal Society

Biografia

Klaproth nasqué a Wernigerode. Durant gran part de la seva vida exercí com apotecari. Després de ser ajudant en farmàcies de les localitats de Quedlinburg, Hannover, Berlín i Danzig, a la mort de Valentin Rose el Vell a Berlin, l'any 1771, va passar a dirigir el negoci d'aquest. Des de 1782 va ser assessor del Ober-Collegium Medicum. El 1787 va ser lector de química a l'Artilleria Reial de Prússia i quan es va fundar la Universitat Humboldt a Berlín (1810) va ser seleccionat com a professor de química. Morí a Berlín. Klaproth en el seu temps era considerat el químic de més prestigi d'Alemanya.

Placa commemorativa al Dorotheenstädtischer Friedhof de Berlin

Va millorar i sistematitzar les tècniques i processos de la química analítica i de la mineralogia. Va ser un dels primers partidaris de les teories de Lavoisier fora de França. Klaproth va trobar l'element titani en el mineral rútil el 1791, ell va creure que era un nou descobriment però William Gregor és qui va ser el primer, el mateix any, en descobrir-lo en un mineral diferent la ilmenita. Klaproth va descobrir l'element urani en el mineral pechblenda.^[2] El zirconi el va obtenir però no en el seu estat metàl·lic pur.

Obra

La seva obra va ser compilada per ell mateix en Beiträge zur chemischen Kenntnis der Mineralkörper (5 volums., 1795–1810) i en Chemische Abhandlungen gemischten Inhalts (1815). També publicà un diccionari de química Chemisches Wörterbuch (1807–1810), i edità i revisà l'obra de F. A. C. Gren Handbuch der Chemie (1806).

Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient.

Klaproth va ser escollit membre de la Royal Society el 1795^[3] and a foreign member of the Royal Swedish Academy of Sciences in 1804.

El cràter lunar Klaproth rep aquest nom en el seu honor.

El seu fill Julius va ser un famós orientalista.^[4] Memorial plate: Artist Ralf Sander