Massís del Montseny

serralada de Catalunya From Wikipedia, the free encyclopedia

Massís del Montsenymap
Remove ads

El Montseny és un massís muntanyós que forma part de la Serralada Prelitoral. Aquest massís ha gaudit d'una gran estima popular, des de fa més d'un segle, per raó de les seves riqueses paisatgístiques, naturals i històriques. Està situat en el límit entre les comarques del Vallès Oriental, la Selva i Osona, com una barrera entre la Depressió Prelitoral Catalana i la Plana de Vic. Està separat de les Guilleries per una fractura.

Dades ràpides Tipus, Part de ...

El Montseny està constituït per tres conjunts muntanyosos ben diferenciats: el Pla de la Calma; el turó de l'Home i les Agudes; i, finalment, el turó de Matagalls. Aquests tres conjunts estan units entre si per colls. El Pla de la Calma és un dels contraforts del massís i està situat a la part més occidental; s'uneix amb el turó de Matagalls (1.697,2 m) [1] pel coll de Collformic. El turó de Matagalls està unit a la carena del turó de l'Home (1.705,8 m)[1] i de les Agudes (1.705,4 m)[1] pel coll de Sant Marçal, que constitueix la capçalera de la conca del riu Tordera.

Una gran part d'aquest massís es correspon amb l'espai protegit del Parc Natural del Montseny, establert l'any 1977 i gestionat per la Diputació de Barcelona des del 1977. Fins a l'any 1977 el Montseny no va ser classificat com a Parc Natural, gràcies al treball del Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Com a ratificació de l'interès de la zona, el 28 d'abril de 1978, la UNESCO ("Programa home i Biosfera") va declarar aquest parc reserva de Biosfera, i que forma part d'una xarxa internacional de zones protegides representatives dels principals tipus d'ecosistemes mundials.

Remove ads

Geografia

Thumb
Mapa topogràfic del massís del Montseny, al centre, de color vermell. A la imatge s'hi aprecia: la plana del Vallès, al sud-oest i al sud; la Selva, a l'est; el massís de les Guilleries, al nord-est; la plana de Vic, al nord-oest, i l'altiplà del Moianès, a l'oest.
Thumb
Vèrtex geodèsic al cim del Turó de l'Home
Thumb
L'ermita de Sant Elies de Vilamajor, amb el turó de l'Home al fons
Thumb
El Matagalls
Thumb
Vèrtex geodèsic al cim del turó del Samont
Thumb
El turó de Sant Elies (Sant Pere de Vilamajor)
Thumb
El Massis del Montseny nevat
Thumb
La riera de Vilamajor a l'altura de Sant Pere de Vilamajor
Thumb
Montseny des del massís del Puigmal, a una distància de 70 quilòmetres al nord-oest.

.

Cims del massís

Per la seva altitud, destaquen dos grans conjunts muntanyosos: a la meitat oriental, el del turó de l'Home (1.705,8 m) i les Agudes (1.705,4 m), que constitueixen els cims més alts del massís i a sota els quals s'obre la vall de Santa Fe del Montseny.

Més informació Cims del massís, Altura (msnm) ...

Cursos fluvials

Els principals cursos d'aigua que drenen el massís són la Tordera (al sud), la riera d'Arbúcies (a l'est) i el Congost (a l'oest).

Més informació Curs fluvial, Denominació ...
Remove ads

Ecologia

Thumb
Massís del Montseny de nit durant una tempesta elèctrica, vist des d'Arbúcies, amb el turó d'Arenys en primer pla.
Thumb
L'embassament de Santa Fe al novembre, amb els faigs sense fulles i les Agudes al fons
Thumb
La fageda del turó de Morou a l'hivern, gairebé sense sotabosc, només amb el verd grogós de la falguera aquilina (Pteridium aquilinum)
Thumb
Parc Natural del Montseny a Figaró-Montmany

A causa de les especials condicions microclimàtiques causades pel relleu, al Montseny trobem una barreja d'ambients mediterranis (com, per exemple, els alzinars dels vessants del Tagamanent), eurosiberians (com les fagedes entre el Matagalls i Viladrau) i fins i tot subalpins (com l'avetosa del Turó de l'Home). Això permet que moltes espècies centreeuropees hi tinguin l'extrem meridional de la seva àrea de distribució (per exemple l'avet), i ha propiciat l'aparició d'endemismes singulars, com ara el Tritó del Montseny (Calotriton arnoldi), descobert el 2005, o l'herba de Sant Segimon (Saxifraga vayredana), exclusiva dels indrets rocosos del Montseny i les Guilleries. El Parc Natural del Montseny allotja una vida vegetal i animal molt rica i variada, gràcies, especialment, a la seva situació geogràfica.

Remove ads

La presència de l'ésser humà

La presència de l'ésser humà ha estat un dels factors que més han influït en el paisatge del Montseny. Durant els anys, la gent del Montseny ha desenvolupat activitats lligades al seu entorn natural i s'ha dedicat, per exemple, a fer de pastors, a treballar la terra com a pagesos, a aprofitar els recursos del bosc (extracció de fusta, pela de suro, recollida de castanyes, carboneig) i a treure profit de la neu i el glaç, a les parts altes del massís, per comercialitzar-los.

Un dels testimonis evidents de la presència de l'ésser humà al Montseny és les esglésies i ermites que hi ha repartides per tot el massís, entre les quals cal destacar les esglésies romàniques i diversos santuaris.

L'habitatge tradicional del Montseny ha estat la masia. Les cases amb més història, que avui encara perviuen, es remunten al segle xii i arriben fins al segle xviii. Es tracta de construccions que consistien, generalment, en tres plantes i que incloïen l'habitatge i les golfes. En alguns casos, els corrals eren a la planta baixa, i l'escalfor del bestiar s'aprofitava per escalfar els dormitoris, que eren a sobre. La masia era la unitat familiar, en què el dia a dia girava al voltant de la feina al camp o al bosc, i, quan ja era fosc, vora la llar de foc, on les cançons i les rondalles es transmetien de generació en generació.

De vegades, les masies es convertien en hostals improvisats que acollien la gent delerosa de fugir de les tensions de la ciutat, de gaudir de la natura i de fer salut.

El 1970 va tenir lloc un greu accident quan un avió de la companyia Dan Air provinent de Manchester es va estavellar contra el cim de les Agudes. En aquest accident van morir 113 persones.

Excursionistes

La varietat de paisatges i la riquesa humana i ecològica van esperonar els primers excursionistes a pujar al Montseny, però va ser sobretot amb l'arribada del ferrocarril als pobles de l'entorn que es va incrementar el nombre de visitants al Montseny, que hi anaven per fer excursions pels cims i, a l'hivern, per practicar-hi esports de neu.

Cada mes de maig es fa la Travessa del Montseny, una caminada d'uns 48 quilòmetres entre Aiguafreda i Gualba que passa pels cims més emblemàtics del massís.[2]

Remove ads

Marató del Montseny

La Marató del Montseny és una marató de muntanya que transcorre íntegrament pel Massís del Montseny, amb sortida i arribada a Sant Esteve de Palautordera, amb un 85% del recorregut per corriols i un 15% per pistes de terra.[3]

Intel·lectuals

Els paisatges i els racons naturals del Montseny, igual que la gent que hi viu, els oficis, les tradicions, les rondalles i les cançons, han estat font d'inspiració per a molts artistes, pintors, escriptors, poetes, músics i científics, sobretot des de finals del segle xix.

Entre aquests intel·lectuals podem destacar els noms de: Joan Maragall, Jaume Bofill i Mates, Lluís Millet, Santiago Rusiñol, Josep Pijoan, Amadeu Vives i Lluís Via i Pagès.

Remove ads

Poblacions

Thumb
Mapa del Parc Natural del Montseny
Més informació Comarca, Municipi ...
Remove ads

Referències

Vegeu també

Enllaços externs

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads