Massamagrell

Massamagrell és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Massamagrell

Bandera de Massamagrell Escut de Massamagrell
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Lloc
39° 34′ 09″ N, 0° 19′ 59″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	Horta Nord
Capital	Massamagrell
Població humana
Població	17.566 (2025) (2.833,23 hab./km²)
Gentilici	Massamagrellenc, massamagrellenca
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	6,2 km²
Banyat per	mar Mediterrània
Altitud	15 m
Limita amb	València la Pobla de Farnals Museros Massalfassar Rafelbunyol
Partit judicial	Massamagrell
Dades històriques
Patrocini	Joan Baptista
Dia de mercat	Dimarts
Festa patronal	Darreries de setembre
Organització política
• Alcalde	Josep Lluís Galarza i Planes (2017–)
Identificadors descriptius
Codi postal	46130
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Codi INE	46164
Codi ARGOS de municipis	46164
Lloc web	massamagrell.es

Geografia

Està situat a la part septentrional de l'Horta de València, vora la costa, amb una platja de tan sols 300 m de longitud i té la zona humida de la Marjal de Rafalell i Vistabella.^[1] El terreny és completament pla, llevat de la zona situada a l'oest de la població, on hi ha uns pujols d'uns 40 m d'altitud. El sòl està constituït per depòsits quaternaris.

La marjal de Massamagrell

El terme municipal de Massamagrell limita amb les localitats de Massalfassar, Museros, la Pobla de Farnals, Rafelbunyol i València; totes a la mateixa comarca de l'Horta de València. S'hi pot accedir des de la Ciutat de València, per carretera, agafant la V-21 per enllaçar amb la CV-300. També compta amb una estació de tren (Línia 3 de Metro) de FGV.

Toponímia

El topònim és discutit. Hi ha qui veu una base netament àrab, derivant de منزيل ألغريل (manzīl al-Grīl) que voldria dir "casa de al-Gril o de Agrel". Tot i això, altres autors proposen que haja derivat del llatí mansum Macrelum, que significaria "casa del Prim", i per acabar hi ha qui defén un origen mixt.^[1]

Història

Els primers vestigis històrics en el terme de Massamagrell els trobem en els pujols dels Germanells, a on en els anys 70 es va fer una excavació arqueològica d'un poblat de l'edat del bronze. De l'època romana trobem vestigis de la Via Augusta i en els camins de les centuriacions.

La primera referència històrica de Massamagrell apareix en la primera pàgina del Llibre del Repartiment, en data 9 de juliol 1237, on Jaume I atorga a Oxova de Peralta tres jovades de terra de l'alqueria de Massamagrell, que era propietat d'Abdoabela Abenova Alchariç. Una volta acabada la conquesta, va ser atorgada a Pere Arçeç d'Aguilar, però després la va canviar per una altra i va donar l'alqueria de Massamagrell a Sancho de Vera, a Pere Navascos, a Jimeno Navascos i a Fortúnat Sánchez.^[2]

En 1271 l'alqueria de Massamagrell era propietat de l'Orde de Calatrava i el 17 de juliol de 1271 va atorgar el domini emfitèutic, en la Carta de poblament de Massamagrell,^[2] a Ramon de Queralt i altres pobladors. L'any 1392, el rei va transferir els drets que conservava a Ramon Boïl, la seua família va obtindre anys després, en 1426, els drets de l'Orde de Calatrava i onze anys més tard la jurisdicció criminal. El marqués de Dos Aigües va ser el seu últim senyor territorial.

En 1646, tenia 105 cases (500 habitants) quasi mig segle després que els moriscs foren expulsats. L'any 1794 comptava ja amb 230 cases (més de 1000 habitants). Un segle més tard, el 1897, la població s'havia quasi triplicat, arribant als 2852 habitants. Al cadastre de Massamagrell apareix en 1880 la referència de la Cova Mansergas. Les cases cova varen sorgir per necessitat, per a ser utilitzades com a habitatge. L'única que es conserva actualment és la Cova Mansergas. Està ubicada al número 54 de l'avinguda Serra, al barri de la Magdalena.^[3] El cens oficial de 1900 era de 2613 habitants.

Demografia

Segons el darrer cens (INE 2017), Massamagrell té una població de 15.553 habitants.

Evolució de la població

any	habitants
1990	12.274
1992	12.260
1994	12.505
1996	12.283
1998	12.499
2000	12.766
2002	13.221
2004	13.826
2006	14.388
2007	14.568
2009	15.210
2012	15.550
2017	15.553
2022	16.223

Economia

La ramaderia té certa importància al sector porcí i avícola. Encara que té costa, no s'hi practica la pesca. La indústria rivalitza amb l'agricultura com a font de riquea, i ad ella es deu el fort augment de població experimentat en els últims anys.

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 17 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2023 foren elegides 6 representants del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 6 del Partit Popular (PP), 2 de Veïns per Massamagrell (VpM), 2 de Compromís-Acord per Guanyar (Compromís) i 1 de Vox.

Eleccions municipals de 28 de maig de 2023 - Massamagrell
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Francisco Gómez Laserna	2.505	30,40%	6 (+1)
	Partit Popular		Pilar Peris Barres	2.444	29,70%	6 (+2)
	Veïns per Massamagrell (VpM)		Juan Zamorano Carbonell	1.042	12,70%	2 (+1)
	Compromís-Acord per Guanyar		Maria José Pérez Díez	1.037	12,60%	2 (-1)
	Vox		José Manuel Palanca Navarro	680	8,30%	1 ()
	Esquerra Unida-Endavant[a]		Patricia Mari Torres	288	3,50%	0 (-1)
	Ciutadans - Partit de la Ciutadania		Jesús Gimeno Peris	239	2,90%	0 (-2)
	Vots en blanc			108	1,30%
Total vots vàlids i regidors				8.343	100 %	17
	Vots nuls			111
Participació (vots vàlids més nuls)				8.454	67,00%**
Abstenció				4.164*	33,00%**
Total cens electoral				12.618*	100 %**
Alcalde: Pilar Peris Barres (PP) (17/06/2023) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 de PP, 2 VpM i 1 Vox[4])
Fonts: Portal de dades de la Generalitat Valenciana,[5] Junta Electoral de Zona de Sagunt.[6] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldia

En la corporació del període 2023-2027 l'acord entre el PP, Veïns per Massamagrell (VpM) i Vox va facilitar l'accés a l'alcaldia de Pilar Peris (PP). L'acord va incloure que l'alcaldia seria alternada amb Juan Zamorano (VpM) a la segona part del mandat, a partir de l'estiu de 2025. El trencament de l'acord per part del regidor de Vox va impossibilitar el recanvi i va permetre que el candidat del PSPV Francisco Gómez tornarà a ostentar l'alcaldia de Massamagrell donat que la seua llista fou la més votada a les eleccions.^[7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	José María Izquierdo Soro	PCE-PCPV	19/04/1979	--
1983–1987	José Maria Izquierdo Soro	PCE-PCPV	28/05/1983	--
1987–1991	Vicent Campos Oltra	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	Vicent Campos Oltra	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	José Miguel Trujillo Bernalte Dominique François Herrouin	EUPV PP	17/06/1995 08/05/1998	Pacte de govern
1999–2003	Edmundo Boria Bolinches Montserrat Gude Corbi Miguel Bailach Luengo	PSPV-PSOE IEM[b] PP	03/07/1999 17/11/2001 31/07/2002	-- Moció de censura (IEM, PP i UV) Pacte de govern
2003–2007	Miguel Bailach Luengo	PP	14/06/2003	--
2007–2011	Miguel Bailach Luengo	PP	16/06/2007	--
2011–2015	Miguel Bailach Luengo	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Francisco Gómez Laserna Josep Lluís Galarza i Planes	PSPV-PSOE Compromís	24/05/2015 17/06/2017	Pacte de govern
2019-2023	Francisco Gómez Laserna	PSPV-PSOE	15/06/2019	--
Des de 2023	Pilar Peris Barres Francisco Gómez Laserna	PP PSPV-PSOE	17/06/2023 14/06/2025	Pacte (PP+VpM[c]+Vox) Partit més votat[8]
Fonts: Generalitat Valenciana[9]

Monuments

• Església de Sant Joan Apòstol i Evangelista. És espaiosa, claustral, amb una façana neoclàssica a la qual s'accedix per les escales i el campanar quadrat.
• Convent de la Magdalena, o convent de Caputxins de la Magdalena, Església parroquial de la Mare de Déu del Roser.^[10]

Façana de l'església

Edificis civils

• Molí de la Lloma o de Dalt^[11]
• Molí de Baix o de Massamagrell^[12]
• Escorxador municipal

Festes locals

• Festes Majors. Celebra les festes a la Mare de Déu del Rosari, Immaculada Concepció i Sant Joan Evangelista, a les darreries de setembre.

Esports

La pilota valenciana està molt arrelada a Massamagrell, tant en la modalitat de galotxa per a aficionats, com en els professionals de l'escala i corda, nogensmenys hi ha el Trinquet Tio Pena. L'any 2009, Massamagrell acumulà quatre pilotaris a la final del Circuit Bancaixa 08/09, dels sis pilotaris que la disputaren.

Persones il·lustres

• Lluís d'Amigó i Ferrer (1854-1934), religiós de l'orde dels caputxins, bisbe de Solsona i Sogorb, fundador de les Congregacions dels Terciaris i Terciàries Caputxines.
• Juan Bautista Martínez Beneyto (1922-2013), catedràtic de dibuix i pintor.^[13]
• Juan Bautista Celda de la Visitación (1926-2000), sacerdot i pintor, canonge de la S. I. Catedral de València.
• Joaquín Lizondo Vergara (1933-2008), Ferreret, pilotari.
• José Emilio Cervera Cardona (1949), polític valencià.
• Xavier Castellar Devis (1961) ciclista valencià.
• Lluis Planes Mestre (1963), empresari.
• Agustí Peiró i Expósito (1964), escriptor.
• Francisco Javier García Atienza, (1965) Oñate II, pilotari.
• Salvador Vicente Mormeneo (1978), Salva, pilotari.
• Francesc Soro Juan (1984), Soro III, pilotari.
• Héctor Rodríguez Mestre (1988), Héctor II, pilotari.
• Àngels López Artiga (1939), compositora, cantant, pianista i pedagoga^[14]

Notes

1. A les anteriors eleccions es presentà amb Podem sota la marca Unides Podem
2. Independents d'Esquerres de Massamagrell
3. Veïns per Massamagrell