Menhir

Un menhir és un monument prehistòric, megalític, que consisteix en una gran pedra de forma allargada, plantada a terra en posició vertical. El mot prové del bretó maen, 'pedra' i hir, 'llarga', que va ser adoptat pels prehistoriadors i ja ha passat al llenguatge comú.^[1][2] En català, s'han anomenat tradicionalment pedra dreta,^[1][3] pedra fita o pedra llarga,^[1] però també n'hi han que s'anomenen pedra del dimoni, pedra del diable, pedra de les goges o pedra aguda, entre altres.^{[4][1][5][6][7][8]}

Menhir a la Bretanya

Menhir de Merli (Ribagorça)

Descripció

Els menhirs es poden trobar sols o en grups. Tenen una distribució geogràfica àmplia: se'n troben a Europa, Àsia i Àfrica, i pertanyen a diversos períodes. A Catalunya podem trobar el menhir més alt a Mollet del Vallès (alçada, que li diuen llargada: 4,90 metres).^[9] Descobert el 2009 en unes excavacions, és el més alt de la península Ibèrica i un dels més alts de l'Europa meridional.^[10]

Els menhirs s'associen amb la cultura del vas campaniforme, que habitava a Europa durant el Neolític tardà i l'edat del bronze a Europa,^[11] però a Àsia n'hi ha exemples d'època contemporània.

Es creu que les seves funcions eren diverses, des de marcar els límits territorials d'un poblat fins a ser el centre de cerimònies religioses, especialment funeràries, o llocs on es retia culte al Sol. Els més moderns tenien inscripcions sacres i invocacions a divinitats, per això el cristianisme va rebaixar l'alçària d'algunes pedres i les va coronar amb una creu, convertint-les en llocs de culte cristians.

Alguns menhirs del territori

El Baix Vallès de Catalunya és una zona d'alta concentració de menhirs - se n'han trobat 10 fins el 2025. Un dels més impressionants d'aquests és l'estàtua-menhir de Mollet, a Mollet del Vallès que té una alçada, o llargada, si voleu, de 4,90 metres).^[9] Descobert el 2009 en unes excavacions, és el més alt de la península Ibèrica i un dels més alts de l'Europa meridional. A més, porta gravats un rostre esquemàtic al davant i uns dibuixos geomètrics a la resta de la pedra que permet qualificar-lo d'estàtua menhir.^[10][12]

Altres menhirs pel territori de Catalunya, inclouen, per exemple, la Pedra Llarga a Sant Hilari Sacalm, el menhir de la Pedra Llarga o Pedra del Diable a Palau-solità i Plegamans, la Pedra del Diable, també coneguda com a Pedra Serrada, a Parets del Vallès, la Pedra de Castellruf a Santa Maria de Martorelles, la Pedra de Llinars a Montmeló, i la Pedra de les Goges o sa Pedra Aguda de Vallvanera a Castell-Platja d'Aro, entre altres.^{[1][12][13][14][15]} També hi ha uns quants menhirs a la Senterada (Pallars Jussà).^[16]

A la Catalunya del Nord hi ha uns 12-13 menhirs.

A Andorra hi havien diversos menhirs, però van ser robats en el transcurs del temps. Avui hi ha una rèplica del menhir de la Pedra Dreta de Sant Cristòfol a la Cortinada, que va "desaparèixer" el 1980. La rèplica fou tallada el 2016 pel Tonet Naudí.^[17]

A les illes Balears, el megalitisme és fa present principalment en dòlmens, seguit més tard per la Cultura talaiòtica.

Altres monuments megalítics i prehistòrics

No s'han de confondre els menhirs amb les taules de la cultura talaiòtica de Menorca, i en menor mesura Mallorca.

Tampoc no s'han de confondre els menhirs amb altres monuments de la cultura megalítica com son els dolmens, sovint dites taules, caixes o arques en català.^[18] La taula dels lladres, per exemple, al municipi de la Selva de Mar, és un dolmen,^[18][19] com també ho és el dolmen de Pedra Arca de Vilalba Sasserra, al Vallès Oriental,^[20] i es fa referència a alguna cosa similar (un túmul que podria haver amagat un dolmen) en el topònim de Pedra Arca o Pedra del Arca de Tagamanent.^[21] A Vallgorguina hi ha el dolmen de la Pedra Gentil.^[22][23]