Lluç argentat

El lluç argentat (Merluccius bilinearis) és una espècie de peix pertanyent a la família dels merlúccids.^[2]

Lluç argentat

Merluccius bilinearis
Estat de conservació
UICN	gairebé amenaçada
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Ordre	Gadiformes
Família	Merlucciidae
Gènere	Merluccius
Espècie	Merluccius bilinearis Mitchill, 1814
Nomenclatura
Sinònims	Stomodon bilinearis (Mitchill, 1814)[1]

Descripció

• El mascle pot arribar a fer 76 cm de llargària màxima (normalment, en fa 37) i la femella 65.
• Assoleix un pes màxim de 2.300 g.
• En general, és de color argentat: marronós al dors i blanquinós al ventre.
• 1 espina i 47-54 radis tous a l'aleta dorsal i 37-41 radis tous a l'anal.
• Cap gros.
• Aletes pectorals llargues, les quals arriben a l'origen de l'aleta anal.^[3][4]

Reproducció

Té lloc entre el juny i el juliol a les regions mesoatlàntiques,^[5] entre el juliol i l'agost al golf de Maine i entre l'agost i el setembre a la plataforma de Nova Escòcia.^{[6][7][8][9][10][11][12]}

Alimentació

Els exemplars de més de 40 cm es nodreixen de peixos (com ara, gàdids, arengs, etc.), mentre que els de mida inferior mengen crustacis (eufausiacis i pandàlids). La seua dieta també inclou mictòfids, Alosa pseudoharengus, verats, ammodítids, Stromateidae i calamars, entre d'altres. El canibalisme hi és freqüent.^{[13][14][15][16][17]}

És depredat pel peix espasa (Xiphias gladius),^[18] el tauró gris (Carcharhinus plumbeus)^[19] i el solraig (Isurus oxyrinchus).^[20]

Hàbitat

És un peix marí, demersal, oceanòdrom^[21] i de clima temperat (55°N-24°N, 80°W-42°W) que viu entre 55 i 914 m de fondària.^[14] Realitza migracions estacionals.^[3][22]

Distribució geogràfica

Es troba a l'Atlàntic nord-occidental: des de les costes del Canadà i dels Estats Units fins a les Bahames. És més freqüent des del sud de Terranova fins a Carolina del Sud.^{[3][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37]}

Ús comercial

Es comercialitza fresc (exportat als mercats europeus), fumat i congelat, i es menja fregit, rostit a la graella, fet al forn microones i enfornat.^[22]

Observacions

És inofensiu per als humans i la seua esperança de vida és de 12 anys.^[38][3]