Abellerol escarlata septentrional

L'abellerol escarlata septentrional^[1] (Merops nubicus) és una espècie d'ocell de la família dels meròpids (Meropidae) i de l'ordre dels coraciformes (Coraciiformes). Abans es considerava que l'abellerol escarlata (Merops nubicus) estava format per dues subespècies: l'abellerol escarlata septentrional (M. nubicus nubicus) i l'abellerol escarlata meridional (M. nubicus nubicoides). Avui es considera que són espècies diferents.^[2]

Abellerol escarlata septentrional

Merops nubicus
Dades
Pes	5,8 g (pes en néixer) 54,4 g (pes adult)
Nombre de cries	3,2
Estat de conservació
UICN	risc mínim
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Coraciiformes
Família	Meropidae
Gènere	Merops
Espècie	Merops nubicus Gmelin, 1788
Nomenclatura
Sinònims	Merops nubicus nubicus

Distribució

Es distribueix per la zona afrotròpica, al nord de l'equador.

Descripció

• Típic aspecte d'abellerol, amb cos esvelt, bec llarg i prim i colors vistosos.
• Plomatge predominantment carmí, amb excepció del cap i la gola blau verdós, i una distintiva màscara negra.
• Els ulls són vermells i té un bec negre, fi i corbat.
• Les plomes centrals de la cua són llargues.
• Els sexes són similars, i els joves es distingeixen per la falta de plomes allargades a la cua i la coloració general marró rosaci.

Reproducció

Nien en grans colònies en talussos arenosos, en general a prop d'un riu, on utilitzen el bec per cavar llargs túnels horitzontals, sovint de dos metres o més. Allí ponen 2–3 ous.

Alimentació

La seva dieta es compon principalment d'abelles i altres insectes voladors, com les llagostes i saltamartins. L'estratègia principal de caça és vigilar els insectes voladors des d'una perxa, alçar el vol i agafar-los amb el bec, abans de tornar a la perxa.