Messier 34

Messier 34 (M 34 o NGC 1039) és un cúmul obert a la constel·lació de Perseu. Va ser descobert per Giovanni Battista Hodierna abans de 1654 i inclòs per Charles Messier en el seu catàleg d'objectes en 1764.

Messier 34
Tipus	cúmul obert
Tipus espectral (estel)	I
Descobert per	Giovanni Battista Odierna
Data de descobriment	1654
Constel·lació	Perseu
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra	1.400 a. ll. [1] 499 pc [2]
Radi	7 a. ll.[1]
Magnitud aparent (V)	5,2 (banda V)[3]
Paral·laxi	1,9536 mas[4]
Moviment propi (declinació)	−3,99 mas/a [5] −5,732 mas/a [4]
Moviment propi (ascensió recta)	0,39 mas/a [5] 0,7256 mas/a [4]
Velocitat radial	−9,8 km/s[6] −7,27 km/s[4]
Ascensió recta (α)	2h 42m 5.04s[7]
Declinació (δ)	42° 45' 42.012''[7]
Metal·licitat	0,02[8]
Part de	Via Làctia
Catàlegs astronòmics
NGC	1039
M 34 (Catàleg Messier) NGC 1039 (New General Catalogue) Collinder 31 (Catàleg Collinder) Melotte 17 (Catàleg Melotte) OCl 382 (Catalogue of Star Clusters and Associations) C 0238+425 (Catàleg Caldwell)

L'M34 hi és a una distància d'uns 1.400 anys llum de la Terra i conté unes 100 estrelles. Les darreres estimacions li atorguen una edat d'uns 180 milions d'anys. Abasta uns 35' en el cel el que equival a un ràdio veritable de 7 anys llum. El cúmul és només visible a ull nu en condicions molt fosques, lluny de les llums de les ciutats. Es pot apreciar bé amb binoculars.