Mihran

Mihran o Mehrān (en persa mitjà: 𐭬𐭨𐭥𐭠𐭭, en farsi مهران) va ser una de les set grans cases que van existir durant l'Imperi Persa i l'Imperi Sassànida, anomenades el set clans parts. Es deien descendents de la dinastia dels arsàcides.

Mihran

Epònim	Mehran
Dades
Tipus	casa noble
Governança corporativa
Part de	set clans parts

Una branca dels Mihran va donar lloc a la família dels Mihrànides, reis d'algunes regions del Caucas, i a la dels Cosròides de Kartli. Les primeres notícies de la família provenen d'una inscripció trilingüe del segle iii que parla de les activitats militars, polítiques i religioses del rei Sapor I, el segon de la dinastia sassànida. Durant tot el període dels sassànides, la família dels Mihran van ser per herència governadors militars a l'Imperi, i van servir com a generals a les guerres romano-perses, on es mencionen simplement com a Mihran o Μιρράνης, ('Mirranēs' a les fonts gregues). L'historiador Procopi a la seva Història d'aquestes guerres, fa equivalent la paraula Mihran amb la de general.^[1]

Alguns generals notables d'aquesta família van ser:

• Xahpuhr Mihran, que va ser marzban (governador) de l'Armènia persa l'any 482.
• Perozes, el comandant en cap dels sassànides que es va enfrontar amb Belisari a la batalla de Dara l'any 530.
• Mihransitad, un diplomàtic a les ordres de Còsroes I que va lluitar a Armènia contra l'Imperi Romà d'Orient cap al anys 572 i 573.
• Vararanes VI o Vararanes Txovin, que va organitzar un cop d'estat contra Còsroes II i va usurpar breument la corona sassànida de l'any 590 al 591.
• Sarbar, que va ser general a la última guerra romano-persa i usurpador del tron l'any 630.^[2]

La dinastia dels Samànides, molt posterior que va governar la Transoxiana i després al Khorasan als segles IX i X, es deien descendents de Vararanes Txovin i, per tant, de la casa de Mihran, encara que aquesta genealogia no està clara.^[3]