Menèrba (Erau)

Menerba (Menèrba en occità, Minerve en francès) és un municipi occità, del Llenguadoc, situat al departament francès de l'Erau, regió administrativa d'Occitània.

Menèrba

Minerve (fr)
Tipus	municipi francès
Lloc
43° 21′ 15″ N, 2° 44′ 47″ E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França metropolitana
Regió	Occitània
Departament	Erau
Capital de	Vescomtat de Menerba Menerbès
Població humana
Població	96 (2022) (3,44 hab./km²)
Geografia
Superfície	27,89 km²
Altitud	227 m-137 m-604 m-340 m
Limita amb	Anha Sesseraç La Livinièra Sira La Cauneta Asilhanet Boisset Velius
Dades històriques
Esdeveniment clau 15 juny 1210 Setge de Menerba
Organització política
Membre de	Les Plus Beaux Villages de France
Identificadors descriptius
Codi postal	34210
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Lloc web	minerve-occitanie.fr

Del punt de vista de l'occitanisme, és considerada la vila principal del parçan (comarca occitana) del Menerbès, a la subregió del Baix Llenguadoc (Llenguadoc). Menerba acull cada any la visita de més de 300.000 persones. El turisme i la producció de vins de qualitat són la base de l'activitat econòmica d'aquest municipi, que pertany a l'associació Els pobles més bonics de França.^[1]

Geomorfologia

Menerba està situada al capdamunt d'un altiplà rocós, en la confluència dels rius Cesse i Brian. Aquests dos rius han erosionat el terreny calcari formant les gorges que envolten el nucli històric de Menerba.

Etimologia

El nom de Menerba ha estat relacionat tradicionalment amb nom de la deessa grega homònima. Tanmateix, alguns estudiosos posen en dubte aquesta teoria, ja que el desenvolupament de la població es donà durant l'època romana. Una altra teoria agafa l'arrel cèltica Men (pedra) per explicar l'origen preromà del topònim. Segons aquesta teoria expressaria la situació geogràfica de Menerba, penjada dalt d'una plataforma rocosa (com la nombrosa toponímia romana que comença per Roc-, Roca-).

Demografia

Evolució de la població INSEE[2] 1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851 250 226 285 276 309 357 395 403 403 1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896 386 350 326 289 266 265 246 261 240 1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954 240 225 235 240 204 213 217 189 166 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 2016 138 125 106 112 104 111 - - - 2019 - - - - - - - - - - - - - - - - -

Gràfic de l'evolució de la població 1794-1999

Economia

Els voltants de Menerba

• El turisme: De la fi del segle xx ençà, la història dels Càtars i el turisme verd han significat per a Menèrba una nova revolució en la seva història. Milers de turistes visiten el poble cada any i hi provoquen desequilibris importants. Entre aquests problemes hi ha aquells causats per l'adequació al turisme amb l'emplaçament des pàrquings, acusats d'envair el terreny calcari, així com els cartells comercials del poble que n'enlletgeixen les façanes.
• Viticultura: Producció de vins amb la Denominació d'origen AOC Menerbès.

Llocs i monuments

Entre el patrimoni humà de Menerba es pot destacar:

• La candela (mur del castell, segle xiii).
• Les muralles.
• La porta baixa.
• El pont de pedra.
• L'església de Sant Esteve dels segles xi i xii.

S'hi pot trobar també una rèplica de la catapulta anomenada la Malvoisine, així com l'escultura d'un Colom (de Jean-Luc Séverac), monument commemoratiu a les víctimes càtars (1210).

Personalitats lligades a la comuna

• Guilhem de Menerba (fi del segle xii-principis del xiii). Senyor local que va negociar la rendició durant la Croada albigesa amb Simó de Montfort.

Vista panoràmica