Ratpenat de dits llargs cavernícola

El ratpenat de dits llargs cavernícola (Miniopterus schreibersii) és una espècie de ratpenat. És relativament fàcil de diferenciar-lo dels vespertiliònids per la peculiar morfologia del cap i la cara.

Ratpenat de dits llargs cavernícola

Miniopterus schreibersii
Dades
Longevitat màxima	22 anys
Envergadura	0,309 m
Estat de conservació
Vulnerable
UICN	81633057
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Chiroptera
Família	Miniopteridae
Gènere	Miniopterus
Espècie	Miniopterus schreibersii (Kuhl, 1817)
Nomenclatura
Sinònims	Vespertilio schreibersii Miniopterus schreibersi
Protònim	Vespertilio schreibersii
Distribució

Morfologia

Un dels trets que més fàcilment permet reconèixer aquesta espècie és el cap: petit i arrodonit, té el front bombat, de manera que, vist de perfil, sembla que s'elevi per sobre la cara. El musell és curt, i les orelles, també curtes i triangulars, es disposen molt separades entre elles. El tragus és curt, amb la punta arrodonida, té la mateixa amplada en tota la seva longitud i es projecta cap endavant. Les ales són estretes i puntegudes, i la cua, aproximadament tan llarga com el cap i el cos junts, queda completament inclosa dins l'uropatagi.

El pelatge del llom és llarg, mentre que el del cap és curt i espès, una mica arrissat. La coloració és marró grisenca o grisa cendrosa, més clara per la regió ventral, i els adults tenen una taca marró grogosa o canyella al coll i una altra al front. El musell, les orelles i les membranes alars són de tonalitats més fosques que el cos, i el tragus és groguenc o, de vegades, gris clar.

Dimensions corporals: cap + cos (48 - 65 mm), cua (42 - 64 mm), avantbraç (42 - 48 mm) i envergadura alar (305 -350 mm).

Pes: 9 - 20 g.

Ecologia

És una espècie comuna a tot el Mediterrani, atès que es troba a Espanya, Itàlia, França, els Balcans i gairebé totes les illes del Mediterrani, incloses les Balears.^[1] Ocupa tota mena d'hàbitats, des de boscos fins a àrees obertes i ambients antropitzats, sempre que hi pugui trobar refugis adients. El seu nom comú reflecteix la gran tendència a refugiar-se en coves, si bé ocasionalment també es pot allotjar en soterranis i altres habitacles humans.

Ix a caçar poc després de pondre's el sol, amb un vol alt (10-20 m) i ràpid (50-55 km/h) que recorda el dels falciots. És el ratpenat que té uns costums més gregaris: s'ajunta en grups de centenars i fins milers d'individus que pengen del sostre de la cova, de vegades barrejats amb altres espècies cavernícoles, com el ratpenat de musell agut, el ratpenat de musell llarg i els ratpenats de ferradura.

Taxonomia

Sinònims

• baussencis, Laurent (1944).
• inexpectatus, Heinrich (1936).
• italicus, Dal Piaz (1926).
• ursinii, Bonaparte (1837).

Subespècies

• M. s. schreibersii, Kuhl (1817).
• M. s. bassanii, Cardinal i Christidis (2000).
• M. s. blepotis, Temminck (1840).
• M. s. chinensis, Thomas (1908).
• M. s. dasythrix, Temminck (1840).
• M. s. eschscholtzii, Hodgson (1835).
• M. s. fuliginosus, Hodgson (1835).
• M. s. haradai, Maeda (1982).
• M. s. japoniae, Thomas (1905).
• M. s. oceanensis, Maeda (1982).
• M. s. orianae, Thomas (1922).
• M. s. orsinii, Temminck (1840).
• M. s. pallidus, Thomas (1907).
• M. s. parvipes, G. M. Allen (1923).
• M. s. smitianus, Thomas (1927).