Minut

Un minut (de símbol min) és una unitat de temps que es divideix en 60 segons. Cada 60 minuts fan 1 hora.^[1][2]

Minut

Tipus	unitat de temps, unitat derivada en UCUM, unitat no SI acceptada pel SI i unitats que no formen part del SI però s'hi mencionen i accepten
Sistema d'unitats	hora
Unitat de	durada
Símbol	min
Conversions d'unitats
A unitats del SI	60 s
A unitats estàndard	0,01666667 h 0,0006944444 d 60 s 61 s

Un minut (de símbol ′) també és una unitat de mesura d'angles en el pla, corresponent a cadascuna de les seixanta parts en què es divideix un grau. Comprèn 60 segons angulars.^[3]

Un minut centesimal és una altra mesura angular, que és la centèsima part d'un grau centesimal.

Equivalències

Les relacions d'equivalència següents vinculen al minut amb altres unitats de mesura de temps:

1 dia = 24 hores = 1.440 minuts

1 setmana = 7 dies = 10.080 minuts

1 any comú = 525.600 minuts

1 any de traspàs = 527.040 minuts

1 minut = 60 segons

Etimologia

Ve del llatí "(pars) minuta prima" que vol dir primera part menuda (fraccionària), significant el primer dígit o part fraccionària en el sistema sexagesimal manllevat dels sumeris i babilonis.^[4] Així mateix el "segon" prové del llatí "(pars) minuta secunda" és a dir, segon dígit o part fraccionaria.

Història

Des de principis del segon mil·lenni abans de Crist, els mesopotàmics comptaven en base 60 usant una numeració posicional derivada del sistema numèric de tipus additiu i de base mixta dels sumeris. Aquest sistema s'associa generalment a la civilització Babilònia, que va ocupar el sud de Mesopotàmia a partir del 1800 a. C. fins a principis de la nostra era.

El primer registre existent de la subdivisió de l'hora sexagesimalment en minuts, segons, terços i quarts es remunta a l'any 1000 en un comentari de Al-Biruni sobre el còmput dels mesos al calendari jueu.^[5]

El 1267, el científic medieval Roger Bacon, escrivint en llatí, va definir la divisió del temps entre llunes plenes com un nombre d'hores, minuts, segons, terços i quarts (horae, minuta, secunda, tertia i quarta) després del migdia en dates del calendari especificades.^[6] La introducció del minuter en els rellotges només va ser possible després de la invenció de l'espiral per Thomas Tompion, un rellotger anglès, el 1675.^[7]