Moli

El moli^[1][2] (en grec antic: μῶλυ, mōly^[3]) és una herba màgica de la mitologia grega. És mencionada per primer cop al llibre 10 de l'Odissea d'Homer.^[4] A la narració d'Homer, Hermes entrega la planta a Odisseu perquè se la prengui, de manera que el protegeixi contra l'encantament de Circe quan l'heroi va a salvar els seus companys, a qui la deessa fetillera ha transformat en porcs.

Homer descriu que l'herba té l'arrel negra i una flor completament blanca. Des de l'antiguitat hi ha hagut intents d'autors com Plini el Vell per identificar la planta amb alguna de real.^[5][6][7][8] Teofrast relacionà el nom de moli amb el nom comú d'una espècie d'all molt robust, Allium nigrum.^[9] En una tradició al·legòrica tardana se l'assimilava al logos entre els estoics o a la paideia entre els neoplatònics.^[10]

S'ha relacionat el nom de la planta amb la paraula en sànscrit mūlam ('arrel'), fet que, si és correcte, apuntaria a un terme indoeuropeu relacionat amb la màgia.^[11][12] El 1983 un estudi de Plaitakis i Duvoisin la va relacionar relacionó la planta con el lliri de neu (Galanthus nivalis L.)^[13] Historiadors mèdics han especulat que la transformació en porcs de l'obra no era literal, sinó que es referia a una intoxicació anticolinèrgica.^[14] Entre els símptomes hi ha l'amnèsia, al·lucinacions i deliris. El lliri de neu conté galantamina, que és un anticolinesteràsic i, per tant, pot contrarestar els anticolinèrgics.