Núria Espert i Romero
actriu i directora de teatre From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Núria Espert i Romero (l'Hospitalet de Llobregat, 11 de juny de 1935), és una actriu catalana de teatre, cinema i televisió.[1] Neix al carrer Buenos Aires núm. 9 de l'Hospitalet de Llobregat.
Remove ads
Carrera professional
Núria Espert va debutar damunt els escenaris quan tenia 6 anys. La seva primera interpretació fou a l'obra Terra baixa, on donà vida a Nuri. A finals dels anys quaranta entrà a l'Institut del Teatre de Barcelona per estudiar la disciplina de dansa.[2] També va estudiar a l'Institut Maragall de Barcelona. Amb 16 anys actuava ja en representacions escèniques, mentre estudiava música i idiomes.[3] Va interrompre els estudis de dansa per formar part de la secció infantil del Teatre Romea.[2] Als 17 anys, va obtenir el seu primer èxit amb Medea.[3] Amb 19 anys es va casar amb l'actor Armando Moreno, qui més tard es convertiria en el seu manager.[3] Ha actuat en obres de teatre de renom com Gigi (Colette); La puta respectuosa (Sartre); Las criades (Gênet); Yerma i Doña Rosita la Soltera (García Lorca); Divinas palabras (Valle Inclán); El deseo bajo los Olmos (O’Neill); Una altra Fedra, si us plau (Espriu); entre moltes d'altres.[2] El 1954 va iniciar-se en el cinema. Una de les seves interpretacions cinematogràfiques més rellevants ha estat a Actrius (1996) de Ventura Pons. En comptades ocasions ha treballat com a actriu de doblatge.[2] El 1959, va fundar una companyia que va fer la seva première al Teatro Recoletos de Madrid.[3] Ha codirigit títols com Medea amb Irene Papas i La casa de Bernarda Alba amb Glenda Jackson i Joan Plowright; entre d'altres.[2] És mare de l'empresària teatral i política Alícia Moreno Espert.[3] Durant la decada dels setanta va protagonitzar diversos projectes televisius.[4] Entre els anys 1979 i 1981 va estar al costat de José Luis Gómez i Ramón Tamayo en la direcció del Centre Nacional d'Art Dramàtic.[2] L'any 1986[4] a Londres va estrenar de l'obra La casa de Bernarda Alba, amb Glenda Jackson de protagonista.[5] A partir de la dècada dels noranta va iniciar-se en el món de la direcció operística.[4] El 2015 fou guardonada amb el Premi Nacional de Cultura «com a reconeixement a una dilatada i consolidada trajectòria internacional com a actriu, directora teatral i empresària».[3] El 2023, en la promoció de la que ha estat la seva darrera obra "La isla del aire", va fer unes declaracions que es van mal interpretar com a la seva retirada.[6]
Remove ads
Filmografia
Cinema
- El presidio (1954)
- Once pares de botas (1954)
- Escuela de periodismo (1956)
- La tirana (1958)
- A las cinco de la tarde (1961)
- Trigo limpio (1962)
- Maria Rosa (1964)
- Biotaxia (1968)
- Un hivern a Mallorca (1969)
- La reverencia (1969, curtmetratge)
- El certificado (1970)
- Laia (1971)
- Viva la muerte (1971)
- Triángulo (1972)
- La ciutat cremada (1976)
- Anta mujer (1976, curtmetratge)
- Actrius (1996)
- Soneto (2003,curtmetratge)
- Barcelona (un mapa) (2007)
- Laia (2016)
Televisió
- Lletres catalanes (1977-1978)
- Mare i fill, societat limitada (1980)
- Homenaje a Lorca (1985)
- La gallina ciega (1985)
- El rey y la reina (1986)
- La memoria fértil(1986)
- Lorca, muerte de un poeta (1987)
- Dues dones divines (2011)
Teatre
|
|
Remove ads
Premis i reconeixements

L'any 1999 el municipi de Fuenlabrada va inaugurar la "Sala Municipal de Teatre Núria Espert", en homenatge a aquesta actriu.[7] El novembre de 2010 es va inaugurar el Teatre Núria Espert situat a Sant Andreu de la Barca.
- Altres premis
- 1978: Premi Memorial Margarida Xirgu per Una altra Fedra, si us plau[10]
- 1983: Creu de Sant Jordi
- 1985: Premi Nacional de Teatre[11]
- 1989: Pregonera de les Festes de la Mercè de Barcelona[12]
- 2005: Premi Internacional Terenci Moix per la seva trajectòria en les arts escèniques[13]
- 2016: Premi Princesa d'Astúries de les Arts[11]
- 2018: Premi Europa de Teatre
- 2024: Premi Max d'Honor[11]
Referències
Bibliografia
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads
