North American Soccer League

La North American Soccer League (NASL) fou una competició futbolística professional disputada per clubs dels Estats Units i el Canadà que estigué activa entre 1968 i 1984.^[1] Les primeres lligues a nivell nacional van ser fundades en els anys 1960, la United Soccer Association i la National Professional Soccer League. El 1968 aquestes es van fusionar per a crear la North American Soccer League. Aquesta última va ser relativament un èxit, arribant fins i tot a tenir 24 equips i el mític equip New York Cosmos, però eventualment va ser dissolta el 1985 per culpa d'una forta crisi econòmica com a resultat d'una mala gestió que va provocar un gran deute. La NASL no tenia estadis propis, llogava estadis de futbol americà i la majoria dels jugadors eren estrangers i cars que no connectaven amb el públic americà.

North American Soccer League

Tipus	lliga de futbol
Organitzador	Federació de Futbol dels Estats Units
Nombre de participants	24
Lloc  i  dates
Estat	Estats Units d'Amèrica i Canadà
Vigència	1967 – 1985
Calendari de la temporada	abril –
Freqüència	anual

Història

Pelé jugant al New York Cosmos.

L'any 1967 s'iniciaren dues lligues professionals de futbol als Estats Units: la sancionada per la FIFA United Soccer Association i la no sancionada National Professional Soccer League. Aquesta darrera tenia un contracte amb la cadena televisiva CBS però les audiències eren molt baixes i el contracte finalitzà. Aleshores, les duels lligues s'uniren el 1968 i formaren la North American Soccer League (NASL).

La lliga durà fins al 1984, any en què cessà les operacions. Alguns equips de la lliga (Chicago, Minnesota, New York, i San Diego) s'uniren a la Major Indoor Soccer League la temporada 1984-85. La mateixa NASL organitzà una lliga indoor soccer del 1979-80 al 1981-82 i el 1983-84.

L'equip més destacat de la competició fou el New York Cosmos, que portà fins a 40.000 seguidors per partit quan al club jugaven les súper estrelles Pelé (Brasil) i Franz Beckenbauer (Alemanya).

Amb l'objectiu de fer l'esport més interessant per als nord-americans, la lliga va introduir alguns canvis, com foren un rellotge amb el compte enrere del temps de partit, una línia de 35 iardes pel fora de joc (en comptes de la línia de mig del camp) o el llançament de penals per decidir un partit que hagués acabat en empat.

La NASL va ser relativament un èxit, arribant fins i tot a tenir 24 equips i el mític equip New York Cosmos, però eventualment va ser dissolta el 1985 per culpa d'una forta crisi econòmica com a resultat d'una mala gestió que va provocar un gran deute. La NASL no tenia estadis propis, llogava estadis de futbol americà i la majoria dels jugadors eren estrangers i cars que no connectaven amb el públic americà.

Historial

Font:^[2]

• 1968 Atlanta Chiefs
• 1969 Kansas City Spurs
• 1970 Rochester Lancers
• 1971 Dallas Tornado
• 1972 New York Cosmos
• 1973 Philadelphia Atoms
• 1974 Los Angeles Aztecs
• 1975 Tampa Bay Rowdies
• 1976 Toronto Metros-Croatia
• 1977 New York Cosmos
• 1978 New York Cosmos
• 1979 Vancouver Whitecaps
• 1980 New York Cosmos
• 1981 Chicago Sting
• 1982 New York Cosmos
• 1983 Tulsa Roughnecks
• 1984 Chicago Sting

Campionat indoor de la NASL

• 1975 San Jose Earthquakes (torneig)
• 1976 Tampa Bay Rowdies (torneig)
• 1979-80 Tampa Bay Rowdies
• 1980-81 Edmonton Drillers
• 1981-82 San Diego Sockers
• 1983-84 San Diego Sockers

Equips participants 1968-1984

Atlanta Apollos (1968-1973, com a Atlanta Chiefs el 1968-1972) Atlanta Chiefs (1978-1981, com a Caribous of Colorado el 1978) Baltimore Bays (1968-1969) Boston Beacons (1968) Boston Minutemen (1974-1976) Calgary Boomers (1978-1981, com a Memphis Rogues el 1978-1980) Chicago Mustangs (1967-1968) California Surf (1975-1981) Chicago Sting (1975-1984) Cleveland Stokers (1968) Dallas Tornado (1968-1981) Detroit Cougars (1968) Detroit Express (1978-1980) Edmonton Drillers (1975-1982, com a Hartford Centennials el 1975-1976, com a Connecticut Bicentennials el 1977, com a Oakland Stompers el 1978) Houston Stars (1968) Houston Hurricane (1978-1980) Jacksonville Tea Men (1980-1982, com a New England Tea Men el 1978-1980) Kansas City Spurs (1968-1970) Los Angeles Wolves (1968) Los Angeles Aztecs (1974-1981) Minnesota Strikers (1970-1984, com a Washington Darts el 1970-1971, com a Miami Gatos el 1972, com a Miami Toros el 1973-1976, com a Fort Lauderdale Strikers el 1977-1983) Minnesota Kicks (1974-1981, com a Denver Dynamo el 1974-1975) Montreal Olympique (1971-1973) Montreal Manic (1978-1983, com a Philadelphia Fury el 1978-1980)

New York Generals (1968) New York Cosmos (1971-1984, com a Cosmos el 1977-1978) Oakland Clippers (1968) Philadelphia Atoms (1973-1976) Portland Timbers (1975-1982) Rochester Lancers (1970-1980) San Diego Toros (1968) San Diego Sockers (1974-1984, com a Baltimore Comets el 1974-1975, com a San Diego Jaws el 1976, com a Las Vegas Quicksilver el 1977) San Jose Earthquakes (1974-84, com a Golden Bay Earthquakes el 1983-84) Seattle Sounders (1974-1983) St. Louis Stars (1968-1977), com a California Surf (1978-1981) Tampa Bay Rowdies (1975-1984) Team America (1983) Toronto Falcons (1968) Toronto Blizzard (1971-1984, com a Toronto Metros el 1971-1974, com a Toronto Metros-Croatia el 1975-1978) Tulsa Roughnecks (1978-1984, com a San Antonio Thunder el 1975-1976, com a Team Hawaii el 1977) Vancouver Royals (1968) Vancouver Whitecaps (1974-1984) Washington Whips (1968) Washington Diplomats (1974-1980) Washington Diplomats (1981, com a Detroit Express el 1978-1980)

Premis anuals

Màxims golejadors

Any	Jugador, equip	G	A	PTS
1967 USA	Roberto Boninsegna, Chicago	11	1	23
1967 NPSL	Yanko Daucik, Toronto	20	8	48
1968	John Kowalik, Chicago	30	9	69
1969	Kaizer Motaung, Atlanta	16	4	36
1970	Carlos Metidieri, Rochester	16	3	35
1971	Carlos Metidieri, Rochester	19	8	46
1972	Randy Horton, New York	9	4	22
1973	Kyle Rote, Jr., Dallas	10	10	30
1974	Paul Child, San Jose	15	6	36
1975	Steve David, Miami	23	6	52
1976	Giorgio Chinaglia, New York	19	11	49
1977	Steve David, Los Angeles	26	6	58
1978	Giorgio Chinaglia, New York	34	11	79
1979	Oscar Fabbiani, Tampa Bay	25	8	58
1980	Giorgio Chinaglia, New York	32	13	77
1981	Giorgio Chinaglia, New York	29	16	74
1982	Giorgio Chinaglia, New York	20	15	55
1983	Roberto Cabañas, New York	25	16	66
1984	Steve Zungul, Golden Bay	20	10	50

MVP, Rookie i entrenador de l'any

Any	MVP	Rookie	Entrenador
1968	John Kowalik	Kaizer Motaung	Phil Woosnam
1969	Cirilio Fernandez	Siegfried Stritzl	Janos Bedl
1970	Carlos Metidieri	Jim Leeker	Sal de Rosa
1971	Carlos Metidieri	Randy Horton	Ron Newman
1972	Randy Horton	Mike Winter	Casey Frankiewicz
1973	Warren Archibald	Kyle Rote, Jr.	Al Miller
1974	Peter Silvester	Doug McMillan	John Young
1975	Steve David	Chris Bahr	John Sewell
1976	Pelé	Steve Pecher	Eddie Firmani
1977	Franz Beckenbauer	Jimmy McAlister	Ron Newman
1978	Mike Flanagan	Gary Etherington	Tony Waiters
1979	Johan Cruyff	Larry Hulcer	Timo Liekoski
1980	Roger Davies	Jeff Durgan	Alan Hinton
1981	Giorgio Chinaglia	Joe Morrone, Jr.	Willy Roy
1982	Peter Ward	Pedro DeBrito	John Giles
1983	Roberto Cabañas	Gregg Thompson	Don Popovic
1984	Steve Zungul	Roy Wegerle	Ron Newman

Mitjana d'espectadors

• 1968: 4,747
• 1969: 4,699
• 1970: 2,930
• 1971: 3,163
• 1972: 4,159
• 1973: 4,780
• 1974: 5,954
• 1975: 7,770
• 1976: 7,642
• 1977: 10,295
• 1978: 13,558
• 1979: 13,084
• 1980: 14,201
• 1981: 14,084
• 1982: 13,155
• 1983: 13,258
• 1984: 10,759

Vegeu també

• Futbol als Estats Units
• Major League Soccer