Nama

El nama (també khoi-khoi i khoekhoegowap^[1]), és la llengua khoisànida més estesa, i la parlen en Namíbia, en Botswana i Sud-àfrica unes 150.000 persones;^[1] en total la parlen unes 250.000 persones. Té la consideració oficial de llengua nacional de Namíbia, amb la designació khoekhoegowab. Les ètnies khoikhoi i damara^[1] utilitzen el nama.

Nama

Khoekhoegowab
Tipus	llengua, llengua morta, llengua viva i llengua extinta
Ús
Parlants	250.000 Namíbia: aprox. 176.000 (1998) més 16.000 Haiǁom (1995) Botswana: 1.500 (2002) Sud-àfrica: 56.000 (1989)
Parlants nadius	250.000
Oficial a	Namíbia
Autòcton de	Orange River, Great Namaland
Estat	Namíbia, Botswana i Sud-àfrica
Classificació lingüística
llengua humana llengües khoisànides llengües Kwadi-Khoe llengües khoe
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Nivell de vulnerabilitat	2 vulnerable
Codis
ISO 639-1	Cap
ISO 639-2	khi
ISO 639-3	naq
Glottolog	nort3245
Ethnologue	naq
UNESCO	135
IETF	naq
Endangered languages	8249

Extensió de la llengua Nama a Namíbia.

L'ús de consonants clics és característic de les llengües khoisànides; també es pronuncien algunes vocals amb sons molt particulars (fins a 90 fonemes diferents), que són exclusius de les llengües khoisànides.

Gramàtica

• Hi ha 31 consonants (20 clics i 11 sense clics).
• Hi ha 5 vocals orals i tres nasals. Les vocals poden ser llargues o breus.
• Té tres tons, [à, ā, á].
• L'ordre de la frase més usual és: subjecte + complement + verb, però també són possibles altres combinacions que poden comportar diferències en el significat.
• Per a indicar la persona, el gènere i el nombre s'utilitza una sèrie de sufixos amb clics.

Una frase en nama

Hoaraka nùu kxoe : tota la gent negra (literalment: tota negra gent).