Neologisme

Un neologisme és una paraula de nova incorporació a una llengua.^[1] Pot haver estat creat per una sola persona o amb l'evolució de la llengua al llarg dels segles, i la seva utilització dependrà de l'acceptació del nou mot entre la comunitat de parlants. Un neologisme pot provenir del manlleu d'una altra llengua o per creació amb els mecanismes de la pròpia llengua, sobretot amb la derivació o composició a partir de paraules comunes. El TERMCAT publica els neologismes acceptats en l'àmbit català al diccionari en línia Neoloteca.

Els neologismes acostumen a aparèixer per a designar un nou objecte o concepte que abans no existia, per humor o broma... encara que també es creen nous mots per a idees ja presents a la llengua per diversos motius: connotació del mot ja existent, influència d'altres llengües, ampliació o restricció en el camp d'aplicació...

Processos de formació de neologismes

Tipus de processos			Explicació	Exemples
Processos formals	Derivació	Prefixació	adjunció d'un prefix a un radical	antisistema, hiperactiu, refundar, transgènere
		Sufixació	adjunció d'un sufix a un radical	empatitzar, exitós -osa, manualitat, tuitejar
	Composició	Patrimonial	combinació de dos radicals, simples o compostos	contacontes, mosquit tigre, tren bala, salvapantalles
		Culta	combinació de formants cultes (llatins o grecs) o d'un mot patrimonial amb un formant culte	aerolínia, barcelonitis, seriòfil -a, turismofòbia
	Sintagmació		estructura sintàctica lexicalitzada	canvi climàtic, llapis de memòria, ovella negra
	Canvis gramaticals i flexius	Conversió	canvi de categoria gramatical sense modificació de la base lèxica	blaugrana (m i f), hormonar (v tr), secallona (f)
		Lexicalització	lexicalització d'una forma flexiva, normalment un paradigma verbal (participi i gerundi) i diminutius lexicalitzats que prenen un altre significat de la base lèxica	indignat -ada, mascareta, prejubilat -ada
	Canvi sintàctic		canvi de subcategoria gramatical (gènere, nombre, canvi de règim verbal, etc.) a una base lèxica	filial (m), posicionar-se (v pron), muntanya russa (sg)
	Truncació	Abreviació	escurçament d'una paraula o d'un sintagma	curt, pel·li, primàries, uni
		Acronímia	combinació de segments de paraules que formen una estructura sintàctica	dramèdia, electrolinera, futtoc, infoxicació
		Siglació	combinació de les lletres corresponents a una sigla i que ja s'han lexicalitzat i, doncs, s'escriuen en minúscules	ampa, oenagé, opa, sicav
	Altres	Variació	variant formal ortogràfica (no morfològica ni sintàctica) d'una paraula	infrastructura
Processos semàntics	Canvi semàntic	Resemantització	canvi de significació d'un mot; pot ser per habilitació d'una marca	escarabat 'cotxe', perfil 'xarxa social', típex
Manlleus	Sense adaptació		incorporació de mots presos d'altres llengües	delicatessen, emoji, mozzarella, quiche, sudoku, wok
	Amb adaptació	Gràfica o fònica		cíborg, nòvio -a, sexi, tuit
		Morfològica		land (pl), panini (sg)

Una mena de manlleu és el xenisme, que consisteix en un mot pres d'una altra llengua que té com a referent un element inexistent en la cultura pròpia (kame, harira, katsuobushi). Quan l'element denominat deixa d'ésser estrany (curri), el mot esdevé un manlleu. També s'hi podrien incloure els calcs, formacions d'una unitat lèxica per imitació de l'estructura o significació d'un mot estranger (space shuttle: llançadora espacial; container: contenidor; on line: en línia; fleur de sel: flor de sal).

Neologisme de l'any

Article principal: Neologisme de l'any

Des del 2014, l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) organitzen una crida oberta a participar en l'elecció del mot en català de l'any. Els triats fins ara són estelada, dron, vegà, cassolada, sororitat, emergència climàtica i animalista, coronavirus, birra, viralitzar i tiet.^[2]