Nepouïta

La nepouïta és un mineral de la classe dels silicats aue pertany a l'anomenat subgrup de la serpentina. Va ser descoberta l'any 1906 a una mina de la localitat de Népoui de la comuna de Nouméa, a l'arxipèlag de Nova Caledònia (França), sent nomenada així pel nom d'aquesta localitat. També se la coneix com a genthita.

Nepouïta
Fórmula química	Ni₃Si₂O₅(OH)₄
Epònim	Népoui (en)
Localitat tipus	Népoui (en)
Classificació
Categoria	Minerals fil·losilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.ED.15
Nickel-Strunz 9a ed.	9.ED.15
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/E.10b
Propietats
Sistema cristal·lí	Ortoròmbic, piramidal
Hàbit cristal·lí	Escates micàcies pseudohexagonals; també massiu
Color	Verd pàl·lid, verd fosc intens
Exfoliació	Bona
Duresa (Mohs)	2-2,5 ( Mohs)
Lluïssor	Vitri perlat
Color de la ratlla	Blanca verdosa
Densitat	2,85
Pleocroisme	Verd groc
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Npo

Característiques químiques

Químicament és un fil·losilicat, amb anells tetraedres i octàedres de sílice intercalats amb capes de caolinita, amb catió de níquel, hidroxilat. Molt semblant a altres minerals del grup de la serpentina al qual pertany. És dimorf amb el mineral pecoraïta (Ni₃Si₂O₅(OH)₄), d'igual fórmula química però que cristal·litza en un altre sistema.

Forma una sèrie de solució sòlida amb el mineral lizardita (Mg₃Si₂O₅(OH)₄), en la qual la substitució gradual del níquel per magnesi va donant els diferents minerals de la sèrie.

A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses petites quantitats de magnesi.

Formació i jaciments

Apareix en jaciments de roques ultramàfiques de tipus laterita enriquits en níquel, per alteració secundària d'aquestes roques.

Sol trobar-se associat a altres minerals com: serpentina, clorita, silicats de níquel hidratats, òxids de ferro.

Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Balcoll (Falset, Priorat).^[1]