Carl Otto Nicolai

Carl Otto Nicolai (Königsberg, Prússia, 9 de juny de 1810 - Berlín, 11 de maig de 1849) va ser un compositor alemany,^[1] director i fundador de la Filharmònica de Viena. Nicolai és conegut per la seva versió per a òpera de la comèdia The Merry Wives of Windsor de Shakespeare (Les alegres comares de Windsor). A més de cinc òperes, Nicolai també va compondre obres per a orquestra, cors i solos per a instruments.

Carl Otto Nicolai

Biografia
Naixement	9 juny 1810 Königsberg (Prússia)
Mort	11 maig 1849 (38 anys) Berlín
Causa de mort	accident vascular cerebral
Sepultura	Dorotheenstadt cemetery II (en) , F-3-19
Mestre de capella
1837 –
Dades personals
Religió	Luteranisme
Activitat
Lloc de treball	Berlín (1847–1849) Berlín (1828–1833) Viena Roma
Ocupació	compositor, cantant, director d'orquestra, pianista, director musical
Ocupador	Frederic Guillem IV de Prússia, mestre de capella (1848–1849)
Membre de	Orquestra Filharmònica de Viena
Gènere	Òpera
Professors	Karl Friedrich Zelter
Alumnes	Theodor Kullak
Instrument	Piano, orgue i veu
Obra
Obres destacables Il proscritto (1832) Mass No. 1 D major (en) (1839) Il templario (segle XIX) Die Heimkehr des Verbannten (segle XIX) Les alegres comares de Windsor
Signatura

Biografia

Nicolai, un nen prodigi, des de molt jove va abandonar a la seva llar i els seus pares per anar a estudiar amb Carl Friedrich Zelter a Berlín. Després d'un cert èxit a Alemanya, incloent la seva primera simfonia (1831) i concerts públics, es va convertir en músic de l'ambaixada de Prússia a Roma. Durant la dècada de 1840 va ser la figura més prominent de l'escena musical a Viena. El 1844 li van oferir el càrrec, ocupat fins a aquell moment per Felix Mendelssohn, de mestre de capella de la catedral de Berlín, malgrat que no s'hi establiria fins a l'últim any de la seva vida, on va tenir diverses alumnes de cant, entre elles Mathilde Marchesi.^[2]

Dos mesos després de l'estrena reeixida de Les alegres comares de Windsor, i només dos dies després d'accedir a la direcció de la Berlin Staatsoper, va morir d'un despreniment cerebral.

Les seves obres se segueixen escoltant a Àustria i a Alemanya, entre les quals destaquen alguns àlbums de lieder, una Missa en Re de considerable envergadura, i un Pater noster per a doble cor.

Obres

Òperes

• Enrico II (Trieste, 1839)
• Il templario (Torí, 1840)
• Gildippe ed Odoardo (Gènova, 1841)
• Il proscritto (Milà, 1841)
• Mariana (Milà, 1841)
• Die Heimkehr des Verbannten (Viena, 1843)
• Les alegres comares de Windsor (Berlín, 1849)