Nicolas Boileau-Despréaux

Nicolas Boileau-Despreaux (1636 -1711) va ser un crític literari i poeta francès. Defensà la poètica clàssica davant la nova estètica moderna, que considerava d'ignorants. Per a ell, l'art s'ha de basar en la norma, la bellesa formal i els models grecollatins que uneixen diferents pobles amb referents comuns. Se'l va anomenar "el legislador del Parnàs" pels seus escrits atacant els autors coetanis que s'apartaven de la preceptiva clàssica.

Nicolas Boileau-Despreaux

Biografia
Naixement	1r novembre 1636 París
Mort	13 març 1711 (74 anys) París
Sepultura	abadia de Saint-Germain-des-Prés
3r Seient 1 de l'Acadèmia Francesa
24 abril 1684 – 11 març 1711 ← Claude Bazin de Bezons – Jean d'Estrées →
Dades personals
Formació	Universitat de París Collège de Beauvais Collège d’Harcourt Lycée Saint-Louis
Activitat
Camp de treball	Activitat literària i traducció
Ocupació	Escriptor
Membre de	Acadèmia Francesa (1684–1711) Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues (académicien) (1683–1711)
Família
Cònjuge	cap valor
Pare	Gilles Boileau
Germans	Gilles Boileau Jacques Boileau
Signatura

Entre la producció pròpia destaquen les seves Sàtires i el Tactat sobre el sublim. Va donar a Molière i Jean Racine gran fama amb els seus elogis i, protegit pel rei Lluís XIV, va aconseguir entrar a l'Acadèmia Francesa. Juntament amb Racine, el monarca el va declarar historiògraf de la cort francesa l'any 1676.^[1]