Nix

Nix (en grec antic: Νύξ 'nit') era, en la mitologia grega, la deessa primordial de la nit. En els textos romans que tracten d'aquest tema grec, el seu nom es tradueix com a Nox.^[1] El satèl·lit de Plutó, Nix, es va anomenar així en honor seu.^[2]

Per a altres significats, vegeu «Nix (satèl·lit)».

Nix

Νύξ
Tipus	divinitat protògena deessa
Context
Present a l'obra	Hades
Mitologia	Religió a l'antiga Grècia
Dades
Gènere	femení
Família
Cònjuge	Èreb
Mare	Caligo
Pare	Caos
Fills	Nèmesi, Caront, Hèmera, Eris, Hipnos, Morfeu, Tànatos, Momo, Apate, Geras, Lisa, Somnis (mitologia), Èter, Keres, Fílotes, Moros, Oizys, Epífron, Hespèrides, Fantasos, Àtropos, Cloto, Làquesis, Èleos, Dolos, Hibris, Amicitia, Contentio, Dumiles, Èpaf (fill d'Èreb), Eufròsine (filla d'Èreb), Eros, Hèsperis, Dies, Eumènides, Ptonos i Moires
Germans	Èreb, Gea, Tàrtar i Eros
Altres
Domini	nit
Símbol	The day awakens the night
Equivalent	Nox i Nótt

Nix segons Hesíode[3]

Segons la Teogonia d'Hesíode, la Nit va néixer del Caos. La seva descendència és molta,^[4] i reveladora. Amb el seu germà Èreb, la Nit va engendrar:

• Èter ('pura lluentor') i
• Hèmera ('el dia').

Més tard, per si mateixa, la Nit va parir:

• Momo (‘sarcasme’),
• Ponos (‘pena’),
• Moros (‘destinació’),
• Tànatos (‘mort’),
• Hipnos (‘somni’),
• Les Hespèrides,
• Les Cers i
• Les moires,
• Els onirs,
• Nèmesi (‘venjança’),
• Apate (‘engany’),
• Fílotes (‘tendresa’),
• Geras (‘vellesa’),
• Eris (‘discòrdia’) i
• Oizis (‘angoixa’).

En la seva descripció del Tàrtar, Hesíode afegeix que Hèmera, qui ara és germana de la Nit en comptes de la seva filla, abandonava el Tàrtar just quan Nix hi entrava; quan Hèmera hi tornava, Nyx en marxava. Això s'assembla el retrat de Ratri (‘nit’) en el Rig-Veda, on aquesta treballa en estreta col·laboració, però també en tensió amb la seva germana Usha (‘alba’).

Nix segons Homer

En el llibre XIV de la Ilíada d'Homer hi ha una interessant cita d'Hipnos, el déu menor del somni, en la qual recorda a Hera un antic favor després que aquesta li demani que faci dormir Zeus. Hipnos va fer dormir anteriorment a Zeus una vegada a instàncies de Hera, cosa que li va permetre causar grans infortunis a Hèracles (qui tornava per mar de la Troia de Laomedont). Zeus va entrar en còlera i hauria llançat Hipnos al mar si aquest no hagués fugit espantat fins a Nix, la seva mare. Continua dient que Zeus, tement empipar Nix, va contenir la seva fúria i d'aquesta manera Hipnos en va poder escapar.^[5]