Nòstoc
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Els nòstocs (Nostoc) són un gènere de cianobacteris de l'ordre de les nostocals (Nostocales) que viuen a les aigües dolces, als sòls i les roques humides, on formen colònies compostes per filaments que es troben inclosos en una beina gelatinosa. Si es troba al sòl, una colònia de Nostoc passa desapercebuda, però després de les pluges s'hidrata augmentant la seva massa fins a fer-se visible. Per contra, difícilment es poden trobar nòstocs en hàbitats marins.[1]
.svg){kind=link}
Remove ads
Etimologia
L'etimologia de la paraula Nostoc sembla producte de la invenció del científic i alquimista Paracels per a descriure aquestes colònies gelatinoses (semblants a un moc) que es troben pràcticament a tot el món. Va combinar dues paraules una d'anglesa i una altra d'alemanya, ambdues signifiquen els forats del nas: Nostril i Nasenloch = Nostoch.[2]
Característics
Aquests cianobacteris contenen, en el citoplasma, pigments fotosintètics que els permeten realitzar la fotosíntesi. En alguns casos formen associacions simbiòtiques amb teixits de plantes, com és el cas de les arrels de les gimnospermes de la família Cycadaceae, les fulles de la falguera aquàtica Azolla o el tal.lus d'algunes antocerotes (briòfits).[3]
Espècies
El gènere Nostoc inclou 113 espècies; hi destaquen: [4]
- N. azollae
- N. caeruleum
- N. carneum
- N. comminutum
- N. commune (que forma les "merdes de bruixa")
- N. ellipsosporum
- N. flagelliforme
- N. linckia
- N. longstaffi
- N. microscopicum
- N. muscorum
- N. paludosum
- N. pruniforme
- N. punctiforme
- N. sphaericum
- N. spongiaeforme
- N. verrucosum
Els nòstocs són cultivats i consumits ja que contenen proteïnes i vitamina C. Les espècies N. flagelliforme i N. commune es consumeixen a la Xina, Japó i Java, mentre que N. ellipsosporum es consumeix a l'Àsia central
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads