Nou Mèxic
estat dels Estats Units d'Amèrica From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Nou Mèxic (New Mexico, en anglès; Nuevo México, en castellà) és un estat dels Estats Units d'Amèrica, està situat al sud-oest del país. Fa frontera amb Mèxic al sud, Texas al sud-est i l'est, Oklahoma al nord-est, Colorado al nord i Arizona a l'oest, a més de Utah, puntualment al nord-oest (Four Corners).
Com que abans de formar part dels Estats Units havia estat una província de Mèxic té una gran part de la seva població de parla hispana.
Remove ads
Orografia
Comprèn la part sud de les muntanyes Rocoses i una part de l'altiplà del Colorado; és molt accidentat, amb altituds superiors als 3 000 m. El sector sud-est és constituït pel Llano Estacado. El seu clima és semiàrid. El Río Bravo, el més important, travessa l'estat de nord a sud, juntament amb el Canadian i el Pecos.[1]
Població
La densitat de població és de les més baixes dels EUA (uns 5 h/km²), però el creixement demogràfic és ràpid, i més del 65% de la població és urbana. Segons el cens dels EUA del 2000 hi havia censats a l'estat 34.343 afroamericans (1,9%) 194.631 amerindis nord-americans (10,5%). Les principals tribus són els navahos (106.807), pueblo (40.098), apatxes (8.046), cherokees (4.492), sioux (1.579) i choctaw (1.382).
Segons el mateix cens, els idiomes més parlats són: 1.072.947 anglès (63,49%), 485.681 castellà (28,74%), 68.688 navaho (4,07%), 9.000 keres, 7.871 alemanys, 4.500 zuni, 4.332 francès, 2.983 xinès, 2.650 tiwa, 1.300 tewa, 1.300 towa i altres.[2]
Remove ads
Història
El territori fou explorat per Álvaro Núñez Cabeza de Vaca el 1536[3] i per Francisco Vázquez de Coronado el 1540, el territori fou colonitzat per Juan de Oñate el 1598, malgrat l'oposició dels indígenes.[4] Al segle xviii la colonització fou essencialment a càrrec dels franciscans, fet que provocà enfrontaments amb les autoritats civils. Una revolta dels "pobles indígenes" (1680-92) fou vençuda pel capità general Diego de Vargas, però els conflictes amb els nadius i els francesos veïns persistiren. El 1821 passà a formar part de Mèxic; però, envaït en 1846-48 pels estat-unidencs, fou cedit als EUA pel tractat de Guadalupe-Hidalgo i el 1850 n'esdevingué territori.[5] Els confederats l'envaïren temporalment el 1862[6] i després de la Guerra civil americana els apatxes i navahos renovaren llur resistència fins al 1885. La construcció del ferrocarril el 1878 significà una ràpida expansió de la ramaderia, la mineria i fins i tot l'agricultura a les vores del riu Pecos. El 1912 esdevingué l'estat 47 de la Unió. Les mines de potassa i el petroli rellançaren l'economia des del 1930, i s'hi afegiren les activitats militars i nuclears des del 1945.[7]
Vegeu també
- Bandera de Nou Mèxic
- Llista de peixos de Nou Mèxic
- Segell de Nou Mèxic
- Territori de Nou Mèxic
- Universitat Nacional Autònoma de Mèxic
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads