Nimfàlids

família d'insectes From Wikipedia, the free encyclopedia

Nimfàlids
Remove ads

Els nimfàlids (Nymphalidae) són una família de lepidòpters ditrisis de la superfamília dels papilionoïdeus (Papilinoidea). Fins a l'any 2011 s'havien descrit un total de 6.152 espècies.[1] Normalment són papallones de mida mitjana a grossa. Es distingeixen dels altres ropalòcers pel fet de tenir només dos parells de potes funcionals, mentre que el primer parell està atrofiat i no té cap funció locomotora.[2][3]

Dades ràpides Nymphalidae, Taxonomia ...
Remove ads

Nomenclatura

Rafinesque[4] va introduir el nom Nymphalia com a subfamília dins els lepidòpters diürns. Rafinesque no va incloure Nymphalis entre els gèneres llistats, però Nymphalis estava inequívocament implicat en la formació del nom (Codi article 11.7.1.1). L'atribució dels Nymphalidae a Rafinesque ha estat àmpliament adoptada.[5]

Morfologia

L'envengadura alar de l'imago oscil·la entre els 25 i 200 mm generalment. Acostumen a tenir un vol poderós i ràpid, complementant-lo amb moments de planeig.[6] En les espècies europees predominen els colors càlids, sobretot els marronosos i vermellosos (excepte el gènere Melanargia, que són blanques i negres). El dimorfisme sexual acostuma a ser inexistent.[2] Moltes espècies presenten ocels, alguns tan vistosos com els del paó de dia (Aglais io), estructures que tendeixen a desviar de les parts vitals de l'organisme els atacs d'aus i rèptils.[7]

Moltes erugues són espinoses mentre que les dels satirins estan recoberts d'una fina i curta pilositat. La majoria de pupes es caracteritzen per restar penjades a l'aire per l'abdomen, a les tiges de plantes, amb freqüència sobre gramínies altes, al revers de les fulles o fins i tot a les pedres;[7] d'altres reposen semienterrades al sòl.[2]

Remove ads

Comportament

Són atretes habitualment per flors de jardins i en alguns casos per matèries àcides en descomposició. Algunes espècies com Danaus plexippus o la migradora dels cards (Vanessa cardui), són migradores i arriben a fer fins a uns 1.000 quilòmetres.[6] Espècies com Hipparchia semele, després de la còpula els mascles col·loquen un "tap" (sphragis) a les femelles perquè no puguin aparellar-se amb altres mascles.[2] Fora de latituds tropicals acostumen a hibernar com a adult, mentre que els satirins ho fan com a larva.[7]

Les erugues dels satirins s'alimenten exclusivament de gramínies i la majoria ho fan durant la nit.[7]

Taxonomia i sistemàtica

Thumb
Morpho menelaus
Thumb
Migradora dels cards (Vanessa cardui)

La filogènia dels Nymphalidae és complexa. Diversos tàxons tenen una posició poc clara, cosa que reflecteix el fet que algunes subfamílies anteriorment eren ben reconegudes com a famílies diferents a causa d'un estudi insuficient.

Els nimfàlids es divideixen en 12 subfamílies,[8] classificats dins de els cinc clades principals de la família:[8]

  • Clade Libytheine
    • Libytheinae
  • Clade Danainae
    • Danainae
  • Clade Satyrinae
    • Calinaginae
    • Charaxinae
    • Morphinae
    • Satyrinae
  • Clade Heliconiinae
    • Heliconiinae
    • Limenitidinae
  • Clade Nymphalinae

Les relacions filogenètiques entre pièrids i la resta de famílies de papilionoïdeus serien:[9][10]

Papilionidae


Hedylidae

Hesperiidae

Pieridae

Nymphalidae

Riodinidae

Lycaenidae







Remove ads

Espècies notables

Remove ads

Galeria d'oruguess

  • Thumb
    Agraulis vanillae a Passiflora incarnata
  • Thumb
    Limenitis camilla
  • Thumb
    Argyreus hyperbius
  • Thumb
    Tanaecia lepidea a Careya arborea
  • Thumb
    Enodia anthedon
  • Thumb
    Hermeuptychia hermybius, d'ou a pupa
  • Thumb
    Il·lustracions de larves de Nymphalidae de l'Índia
  • Thumb
    Il·lustracions de larves de Nymphalidae de l'Índia
  • Thumb
    Toda una Nymphalidae, Dione cf. vanillae.
  • Thumb
    Ala de Dione cf. vanillae.

Referències

Vegeu també

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads