Onofre Vicent Escrivà d'Íxer i de Montpalau
Noble valencià preil·lustrat From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Onofre Vicent Escrivà d'Íxer i de Montpalau, II comte de l'Alcúdia (València 1638 – 1688) fou un erudit, escriptor i poeta valencià del segle xvii.
Remove ads
Biografia
Destacat membre de la noblesa valenciana del Sis-cents, Onofre Vicent va ser batejat el 13 d'abril del 1638 i va morir el 18 de desembre de 1688. Era el fill primogènit de Gonçal Escrivà d'Íxer, I comte de l'Alcúdia (†1652) i d'Anna Maria Lloris i Montpalau, els quals van contraure matrimoni l'any 1634. Onofre Vicent esdevingué hereu universal del patrimoni familiar a la mort de la seua àvia paterna, Jerònima d'Íxer, l'any 1657. Alhora que II comte de l'Alcúdia, fou baró de Xaló i de Gata, i senyor de Resalany,[1][2] i des del 1665 comte consort de Xestalgar pel seu matrimoni amb Francesca Felipa de Montsoriu i Montpalau, IV comtessa de Xestalgar.[3] Es dedicà a l'estudi de la història, les matemàtiques, l'astronomia i les ciències polítiques, i fomentà a València la fundació d'acadèmies literàries.[2] L'any 1685 fundà una acadèmia històrico-literària, que tingué els seus actes solemnes al Palau Reial de València.[2] De fet, Escrivà d'Íxer fou una de les figures més característiques de la societat valenciana preil·lustrada, un humanista polièdric i amic de tertúlies que va aplegar una important biblioteca al carrer del Bisbe. Com a membre de l'estament militar del regne de València, auxilià el virrei en la persecució de bandolers i va ser elegit en diverses ocasions justícia civil i criminal; fou quatre vegades jurat de la ciutat de València, arribant-ne a jurat en cap el 1683 i el 1687.[4] Va ser succeït en els seus títols nobiliaris pel seu fill, Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu.
Remove ads
Obres
En primer lloc, cal dir que va escriure en castellà, exemple clar de la castellanització de l'aristocràcia valenciana. Publicà, anònima, l'obra d'erudició vària “Clarín de la fama” (1683), i deixà inèdits un munt de manuscrits d'història, de política i de poesia.[2] De la seua obra poètica cal destacar “Fábulas de Ulises y Circe”, més diverses composicions incloses en volums col·lectius. Va escriure, a més a més, “Practica del juego de la espada”, “Espejo político de reyes y vasallos en la vida y sucesos de Pedro IV, rey de Aragón, segundo de Valencia y Mallorca y primero de Cerdeña”, un compendi d'història de la Corona d'Aragó entre els primers monarques i les conquestes d'Itàlia, i “Epítome de la Historia de Aragón”. També hom li atribueix una “Historia universal de España” i una “Genealogía de las casas de Escrivá, Monsoriu, Mompalau y Ferrer”,[1] atès que era membre o descendent de tals cases nobiliàries.[5]
Remove ads
Vegeu també
Enllaços externs
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads