Oriya
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
L'oriya (ଓଡ଼ିଆ; oṛiā) és una llengua oficial a l'estat d'Orissa, Índia. És del grup indoiranià de la família indoeuropea, i és parlada per 35 milions de persones. Procedeix del mateix tronc que l'assamès i el bengalí. Pel que fa al lèxic i a la fonètica, és la més propera al sànscrit de totes les llengües índies actuals.[1] Documentada ja amb una rica literatura escrita des del segle xiii, en què destaca una versió del Mahabharata del segle xiv, i que a partir del segle xvi tractà sobretot temes religiosos.[1][2]
De totes les llengües del nord de l'Índia, l'oriya és la que té menys influència persa o àrab en la gramàtica. Distingeix entre éssers humans, éssers vius i objectes per al gènere. S'usa el plural per a mostrar respecte a les persones. No conté articles. Consta de sis vocals i vint-i-vuit consonants.
Els principals dialectes de l'oriya són: mughalbandi —esdevingut varietat estàndard de la llengua—,[3] oriya meridional, oriya nord-occidental, oriya occidental (o sambalpuri), oriya de Balasore del nord, oriya de Midnapore i halbi.[2]
Remove ads
Història
L'Oriya és una llengua indoària oriental que pertany a la família lingüística indoària. Descendeix del protooriya, que va evolucionar a partir de magadhi pràcrit.[4] Aquest últim es parlava a l'est de l'Índia fa més de 1.500 anys, i s'utilitzava a principis del jainisme i a textos budistes.[5] L'oriya sembla haver tingut relativament poca influència del persa i l'àrab, en comparació amb altres llengües indoaries principals.[6]
La història de la llengua odia es divideix en èpoques:
- Protooriya (segle x i anteriors): les inscripcions del segle ix mostren l'evolució de protooriya, és a dir, les paraules utilitzades juntament amb el sànscrit. Les inscripcions es daten al tercer quart del segle ix durant el regnat dels Gangues Orientals.[7]
- Antic oriya (segle x fins al segle xiii): les inscripcions des del segle X en endavant proporcionen proves de l'existència de la llengua antiga d'oriya, i la inscripció més antiga és la inscripció Urajam del Gangues Oriental escrita en oriya antic l'any 1051 dC.[8] L'antic oriya escrit en forma de línies connectades es troba a la inscripció datada a 1249 dC.[9]
- Primer oriya mitjà (segle xiii-segle xv): l'ús més antic de la prosa es pot trobar a la crònica Madala Panji del Temple de Jagannath, a Puri, que es remunta al segle xii. Obres com "Sisu Beda", "Amarakosa", "Gorekha Samhita", "Kalasa Chautisa" i "Saptanga" estan escrites en aquesta forma d'odiya.[10][11][12]
- Oriya mitjaà (segle xv-segle xvii): Sarala Das escriu el Mahabharata i Bilanka Ramayana.[13][14] Cap al segle xv, Panchasakha 'cinc poetes vidents', és a dir, Balarama Dasa, Jagannatha Dasa, Achyutananda Dasa, Sisu Ananta Dasa i Jasobanta Dasa, va escriure un nombre d'obres populars, incloent-hi Odia Bhagabata, Jagamohana Ramayana, Laxmi Purana, Haribansa, Gobinda Chandra i altres. Balarama Dasa, Ananta Dasa i Achyutananda Dasa del grup Pancha Sakha provenien de la casta Karana.[15]
- Oriya mitjà tardà (segle xvii-inicis del segle xix): es va escriure Usabhilasa de Sisu Sankara Dasa, el Rahasya Manjari de Deba Durlabha Dasa i el Rukmini Bibaha de Kartika Dasa. Upendra Bhanja va tenir un paper destacat en aquest període amb les seves creacions Baidehisa Bilasa, Koti Brahmanda Sundari, Labanyabati que van sorgir com a fites de la literatura oriya. El Rasakallola de Dinakrushna Dasa i el Bidagdha Chintamani d'Abhimanyu Samanta Singhara van ser els darrers kabyas destacats. Bhima Bhoi va sorgir a finals del segle xix.
- Odia moderna (finals del segle xix fins a l'actualitat): la primera revista oriya, Bodha Dayini es va publicar a Balasore el 1861. Durant aquest temps, molts estudiosos bengalís afirmaven que l'oriya era només un dialecte del bengalí per exercir el poder arraconant-lo els llocs de treball del govern.[16] El Fakir Mohan Senapati va sorgir com un destacat escriptor de ficció en oriya d'aquesta època i Radhanath Ray com un destacat poeta oriya. Altres escriptors prominents que van ajudar a promoure l'oriya en aquesta època van ser Madhusudan Das, Madhusudan Rao, Gangadhar Meher, Chintamani Mohanty, Nanda Kishore Bal, Reba Ray, Gopabandhu Das i Nilakantha Das.
Remove ads
Distribució geogràfica
India
Distribució de l'oriya a l'Índia[17]
Odisha (92.5%)
Chhattisgarh (2.4%)
Jharkhand (1.4%)
Andhra Pradesh (1%)
Assam (0.6%)
Gujarat (0.5%)
West Bengal (0.4%)
Maharashtra (0.4%)
Altres (0.8%)
Segons el cens de 2011, hi ha 37,52 milions de parlants d'Oriya a l'Índia, que representen el 3,1% de la població del país. Entre aquests, el 93% resideix a Odisha.[18][19] L'oriya també es parla als estats veïns com ara Chhattisgarh (913.581), Jharkhand (531.077), Andhra Pradesh (361.471) i Bengala Occidental, (162.142), segons el cens de 2011.[17]
A causa de la migració com a treballadors de jardins de te a l'Índia colonial, els estats del nord-est Assam i Tripura tenen una població important de parla d'oriya.[17][20] A més, per motius econòmics, es pot trobar un nombre significatiu de parlants d'Odia a ciutats índies com ara Vishakhapatnam, Hyderabad, Pondicherry, Kolkata, Bangalore, Chennai, Goa, Mumbai, Raipur, Jamshedpur, Vadodara, Ahmedabad, Nova Delhi, Guwahati, Shillong, Pune, Gurgaon, Jammu i Silvassa.[21]
Països estrangers
La diàspora d'oriya és considerable a diversos països del món, portant el nombre de parlants d'odiya als 50 milions a tot el món.[22] Té una presència important a països d'orient, com ara Tailàndia i Indonèsia, principalment portat pels sadhabes, antics comerciants d'Odisha que van portar la llengua juntament amb la cultura amb el comerç de l'antiguitat,[23] i a països occidentals com els Estats Units, Canadà i Anglaterra, així com Austràlia. La llengua també s'ha estès als països de Birmània, Malàisia, Fiji, Maurici, Bangla Desh, Sri Lanka i l'Orient Mitjà.
Remove ads
Fonologia
L'oriya té trenta fonemes de consonant (incloent dos fonemes de semivocals) i sis fonemes de vocal.
Escriptura
L'oriya s'escriu amb l'alfabet oriya, derivat de l'escriptura brahmi.[2]
Alfabet oriya
| ଅ | ଆ | ଇ | ଈ | ଉ | ଊ | ଋ | ୠ | ଌ | ୡ | ଏ | ଐ | ଓ | ଔ |
| କ | ଖ | ଗ | ଘ | ଙ |
| ଚ | ଛ | ଜ | ଝ | ଞ |
| ଟ | ଠ | ଡ | ଢ | ଣ |
| ତ | ଥ | ଦ | ଧ | ନ |
| ପ | ଫ | ବ | ଭ | ମ |
| ଯ | ର | ଳ | ୱ | |
| ଶ | ଷ | ସ | ହ | |
| ୟ | ଲ | ଡ଼ | ଢ଼ | କ୍ଷ |
| ା | ି | ୀ | ୁ | ୂ | ୃ | ୄ | ୢ | ୣ | େ | ୈ | ୋ | ୌ |
| ଂ | ଃ | ଁ | ୍ | ଼ | । | ॥ | ଽ | ଓଁ | ୰ |
| ୦ | ୧ | ୨ | ୩ | ୪ | ୫ | ୬ | ୭ | ୮ | ୯ |
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads