Pèsol d'Angola

El pèsol d'Angola^[1] (Cajanus cajan) és una planta tropical perenne o cultivada com a anual, comestible dins la família de les fabàcies.

Pèsol d'Angola

Cajanus cajan
llavor
Dades
Font de	pèsol d'Angola
Taxonomia
Regne	Plantae
Ordre	Fabales
Família	Fabaceae
Tribu	Phaseoleae
Gènere	Cajanus
Espècie	Cajanus cajan (L.) Millsp.
Nomenclatura
Basiònim	Cytisus cajan

Cultiu

Fa com a mínim uns 3.000 anys que es va cultivar per primera vegada aquesta planta. El seu centre d'origen probablement es troba a l'Àsia d'on va ser portat a l'Àfrica oriental i per part dels esclaus a Amèrica. Actualment el pèsol d'Angola es cultiva àmpliament en les zones tropicals i subtropicals de tot el món

El pèsol d'Angola cultivat com a perenne pot arribar a la mida d'un arbre petit.

Es pot conrear en secà en zones tropicals semiàrides. Les principals zones productores són el subcontinent indi, l'Àfrica oriental i Amèrica central. Es cultiva com conreu únic o amb cultiu associat amb cereals com sorgo, Pennisetium glaucum o blat de moro o amb altres lleguminoses com són els cacauets. Com altres fabàcies, el pèsol d'Angola enriqueix els sòls per la fixació del nitrogen.

Es cultiva molt en terres marginals com a recurs en agricultors pobres. Tradicionalment era un cultiu de llarga durada (de 5 a 11 mesos) però recentment s'han desenvolupat varietats de cicle molt més curt (3 mesos). Els rendiments són baixos, uns 700 kg/ha de llavors però la recerca científica i la cura en el conreu tracta d'augmentar-ho.

És una espècie molt resistent a la secada i pot créixer en zones a partir d'una pluviometria anual de 650 litres.

La producció mundial s'estima que és de 46,000 km². El 82% del total es cultiva a l'Índia.

Ús

Pèsols d'Angola de Trinitat i Tobago

Es fa servir d'aliment humà (llavors seques, farina o llavor verda) i com a farratge i adob verd. Té un alt contingut de proteïna i els aminoàcids importants metionina, lisina, i triptòfan.^[2] Combinada amb cereals és un equilibrat aliment per als humans. Se'n fan germinar els brots i així és més digerible.^[3]

Moro de guandules és un aliment tradicional de la República Dominicana fet amb llavors de pèsol d'Angola i arròs. També a Puerto Rico es fa arroz con gandules.

A Tailàndia, el pèsol d'Angola es fa servir per alimentar les cotxinilles que produeixen la laca.

Patògens

• Phytophthora cajani