Països de Bretanya

From Wikipedia, the free encyclopedia

Remove ads

Els països de Bretanya (en bretó Broioù Breizh) són les subdivisions tradicionals de la Bretanya. Es tracta d'una estructura complexa perquè els territoris que la componen han evolucionat al llarg de la història. Hom distingeix dos nivells de país: els països històrics i els països tradicionals. Des de 1999 i l'aprovació de la llei d'orientació per a gestió i desenvolupament sostenible del territori (LOADDT), s'hi pot afegir el país « Loi Voynet », només que ara tenen un rol administratiu.

Remove ads

Història

Abans de 1789 la Bretanya havia estat alhora una província, Generalitat, a intendència, una part de la província eclesiàstica de Tours, etc. Aquestes entitats tenien diverses divisions administratives: els presidis, les senescalies (divisió judicial, de 40 a 26 segons les èpoques), les diòcesis (divisió religiosa, 7 després 9), etc. Totes aquestes subdivisions desaparegueren després de la revolució i foren substituïdes per una nova divisió administrativa única : el departament.

Remove ads

País històrics

Thumb
Carta dels nou països històrics de Bretanya

Els països històrics o províncies (bro plural broioù en bretó) són sovint assimilalts als antics bisbats si bé que alguns en fan lleugeres distincions.[1] Les fronteres dels bisbats foren reorganitzades a fi de correspondre als nous límits departamentals el 29 de novembre de 1801.

El seu nombre és de nou:[2]

Remove ads

Països tradicionals

Thumb
Mapa dels països tradicionals de Bretanya

Els països tradicionalss (paou plural peier o broig plural broioùigoù en bretó), subdivisions dels països històrics, encara no tenen uns límits fixats. Han pogut tenir vocacions divaerses al llarg de la història: alguns poden haver tingut un rol administratiu mentre que d'altres són essencialment territoris identitaris.[3]

Bro Kernev

  • Aven
  • Bidar
  • Pays Bigouden
  • Calanhel
  • Cap Sizun
  • Chtou
  • Crozon
  • Dardoup
  • País Fañch
  • Fisel
  • Pays fouesnantais
  • País Glazik
  • País Melenig
  • Kernevodez
  • Penn Sardin
  • Plougastel
  • Poher
  • Rouzig

Bro Leon

  • Bas-Léon
  • Haut-Léon
    • Pays pagan
    • Pays Chelgen

Bro Dreger

  • Bas-Trégor
  • Grand-Trégor
  • Petit-Trégor

Aquestes subdivisions no s'utilitzen generalment al Bro Dreger, que només distingeixen el "Tregor del Finisterre"

Bro Gwened

  • Bas-Vannetais
  • Haut-Vannetais
  • Kost ar c'hoad
  • País de Baud
  • País de Pontivy
  • País de Redon (o País d'haot)
  • Pourlet
  • Rhuys
  • Vanetès gal·ló (amb Pais de bas i una part País d'haot)

Bro Zol

  • Clos Ratel
  • Dolois

Bro Sant Brieg

  • Goëlo
  • Penteur
  • Pays de Loudéac
  • Mené

Bro Sant Malou

Bro Naoned

  • Mitau
  • País d'Ancenis
  • País de Guérande
  • País de la Mée
  • País de Nantes
  • País de Redon (al Pais de haot)
  • País de Retz
  • País du Vignoble nantais (parfois Vignoble breton)

Bro Roazhon

País « Loi Voynet »

Els països de gestió del territori, o països « Loi Voynet » foren creats per la llei de direcció de la gestió i el desenvolupament sostenible del territori (LOADDT) de 25 de juny de 1999. A part de Nantes i Saint-Nazaire, totes les ciutats importants a Bretanya avui són base d'un país. N'hi ha 26[4] d'ells 21 a la regió Bretanya :

Més informació Nom, Seu administrativa ...
Remove ads

Altres

Hi ha altres subdivisions territorials que porten o han portat a la designació de "país". Per exemple, a més de ser un país "Llei Voynet" el país de Morlaix té l'etiqueta país d'Art i Història.

Referències

Bibliografia

Vegeu també

Enllaços externs

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads