Pacte per Itàlia

Pacte per Itàlia (en italià Patto per l'Italia) fou una coalició electoral de centre italiana constituïda per a les eleccions legislatives italianes de 1994,^[1] que pretenia ser una alternativa tant a llista de dretes (Pol de les Llibertats, de Silvio Berlusconi) com la d'esquerres (Aliança dels Progressistes, d'Achille Occhetto). Presentava el seu propi candidat a la presidència del consell, Mariotto Segni, i era formada per

Partit		Ideologia	Líder
	Partit Popular Italià (PPI)	Democràcia cristiana	Mino Martinazzoli
	Pacte Segni (PS)	Centrisme	Mariotto Segni
	Partit Republicà Italià (PRI)	Liberalisme	Giorgio La Malfa
	Unió Liberal Democràtica (ULD)	Liberalisme	Valerio Zanone

Pacte per Itàlia

Dades
Tipus	coalició electoral
Ideologia	democràcia cristiana
Història
Creació	gener 1994
Data de dissolució o abolició	març 1995

Al Pacte també s'hi van unir una sèrie d'antics membres del Partit Socialista Italià (PSI) i del Partit Socialista Democràtic Italià (PSDI), que ara es presenten com a independents, com Giuliano Amato i Giulio Tremonti.

A la quota proporcional per la Cambra dels Diputats presentà dues llistes, la del PPI i la del Pacte Segni, a la que s'agregaren membres dels altres socis de coalició. Va obtenir un 15% a la Cambra (4 diputats)i el 16,7% al Senat (31 senadors). Per la Cambra fou majoritari a tres col·legis de Campània (Gianfranco Rotondi, Antonio Valiante i Mnario Pepe) i un de Sardenya (Giampiero Scanu), on la desfeta fou tal que ni el mateix cap de llista Segni, pogué guanyar al seu col·legi electoral a Sàsser. Després d'aquest resultat la coalició es va trencar i pel que fa als seus membres:

• El PPI, liderat ara per Rocco Buttiglione, va viure un fort procés d'enfrontament intern entre els que preferien una aliança amb el centredreta (Buttiglione) i els que el preferien amb el centreesquerra (Gerardo Bianco). La crisi es tancà amb la sortida del partit de Buttiglione, qui fundaria Cristians Democràtics Units.
• El Pacte Segni va patir escissions cap a Forza Italia (Giulio Tremonti i Alberto Michelini) i s'adherí a l'Ulivo, amb el que es presentà a les eleccions legislatives italianes de 1996 sota el nom de Rinnovamento Italiano. A partir del 1999 s'alià amb la Casa de les Llibertats i el 2004 es transformà en Pacte dels Liberaldemòcrates.
• El PRI de La Malfa es presentà dins l'Ulivo amb el PPI i va obtenir 2 diputats i 2 senadors el 1996, però a les eleccions legislatives italianes de 2001 es presentà per la Casa de les Llibertats, estretament aliat amb Forza Italia.
• Unió Liberaldemocràtica de Valerio Zanone confluí en la Federació de Liberals Italians i entrà a formar part de l'Ulivo com a membre d'Unió Democràtica.
• Els socialdemòcrates acabaren confluint en diversos partits: I Democratici, CCD, Forza Italia, Demòcrates d'Esquerres o Socialistes Democràtics Italians.

Dissolució

Després de les eleccions legislatives italianes del 1994, l'aliança es va dissoldre. El Partit Popular Italià va patir una escissió entre els que volien unir-se a la coalició de centredreta de Berlusconi (trencant amb el PPI i formant els Cristians Democràtics Units de Rocco Buttiglione) i els que volien aliar-se amb l'esquerra Partit Democràtic de l'Esquerra (PDS). La resta del PPI es va unir al PDS en la coalició de centreesquerra L'Ulivo liderada per Romano Prodi.^[2]

Resultats electorals

Any	Líder	Cambra dels Diputats				Senat de la República
		Vots	%	Diputats	Pos.	Vots	%	Senadors	Pos.
1994	Mario Segni	6,019,038	15.63	4 / 630	3r	5,519,090	16.69	31 / 315	3r