Consonant palatal

Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire. És el punt o lloc d'articulació més ampli i per aquest motiu es pot dividir en palatal i post-palatal per precisar més com es fa un determinat fonema (tot i que aquesta distinció no es recull a la transcripció de l'AFI).

En català

En català, els sons [ɲ], [ʎ], [j] són palatals.

També se solen considerar palatals els sons [ʒ], [ʃ] encara que estrictament parlant tenen un punt d'articulació postalveolar més avançat.

En altres llengües

El so palatal més freqüent entre les llengües és [j], seguit de [ɲ]. Per assimilació, molts sons es poden convertir en palatals quan entren en contacte amb un fonema amb aquesta articulació.

Alguns exemples de consonants palatals en llengües properes:

AFI	Descripció	Exemple
		Llengua	Ortografia	AFI	Significat
ɟ	oclusiva palatal sonora	letó	ģimene	[ɟimene]	família
c	oclusiva palatal sorda	hongarès	hatty	['hɒcːuː]	cigne
ʝ	fricativa palatal sonora	castellà (peninsular)	yema	[ʝema]	rovell d'ou
ʝ	fricativa palatal sonora	grec modern	γυναίκα (gineka)	[ʝi'neka]	dona
ç	fricativa palatal sorda	alemany	nicht	[nɪçt]	no
ɲ	nasal palatal	català	any	['aɲ]	any
ʎ	lateral palatal	català	llac	['ʎak]	llac
j	aproximant palatal	català	iaia	['jajə]	iaia